Els balls de la moixiganga es basen en la construcció de torres humanes vistoses i de baixa alçada. De fet, aquesta dansa és considerada com l’origen comú de la muixeranga valenciana i els castells.

“Ens hem inspirat en les figures d’altres colles catalanes, incorporant novetats escenogràfiques pròpies, però sense perdre la tradició”, explica el vilafranquí Pere Rovira, casteller, president de la Federació de Colles de Falcons de Catalunya i un dels principals promotors de la iniciativa.

Rovira afirma que el projecte es va començar a gestar ara fa sis anys amb l’objectiu “d’apropar a Barcelona algunes de les tradicions de la cultura popular del territori català”.

El director del Centre Artesà Tradicionàrius, Jordi Fàbregas, ha composat la música. El vestuari incorpora referències a Gaudí i a Santa Eulàlia. En concret, l'armilla té l'estil del trencadís gaudinià i el faldellí és de color granat inspirat en el Penó de Santa Eulàlia.

Una quinzena de persones composen la moixiganga barcelonina, que es va estrenar amb motiu de les festes de Santa Eulàlia amb l’apadrinament de la de Vilafranca i la de Valls. Té previst actuar quatre o cinc cops al llarg de l’any en cercaviles i actuacions a l'aire lliure. La seva pròxima participació serà el dissabte, 10 de maig, a la Plaça de la Catedral, de nou amb la de Vilafranca, en el marc de la iniciativa Festa Catalana de l’Ajuntament. També hi seran presents en les celebracions locals de Corpus i en el Seguici de la Mercè, entre d’altres.

Amb la de Barcelona, Catalunya ja té vora d’una desena de moixigangues. Les més actives són la de Lleida, Sitges, Tarragona, Vilafranca i Valls.