Aquelles persones ben entrades en anys segurament recordaran que a la dècada dels vuitanta va triomfar un joc de taula anomenat Subbuteo, que consistia a recrear un partit de futbol, però amb una dinàmica similar al billar. El Subbuteo, o futbol de taula, va gaudir d’una època daurada, però a poc a poc va anar perdent popularitat amb l’arribada de nous estímuls per al jovent, com els ordinadors o les videoconsoles, entre altres.

Ara bé, vivim una època en què la nostàlgia ha esdevingut un sentiment molt poderós, i tot torna. També el futbol de taula, que viu un ressorgiment de la mà de clubs com l’Associació de Subbuteo Iluro Futbol Taula, una entitat de Mataró que organitza competicions i té l’objectiu de promoure aquesta activitat, sobretot entre el jovent. L’Alex Araujo n’és un dels seus membres i fundadors.

Què és el futbol de taula?

És una evolució del joc del Subbuteo, que als anys setanta i vuitanta es va fer molt popular arreu, també a Catalunya. Als anys noranta, però, va experimentar una baixada molt significativa, relacionada amb l’arribada de les consoles, els ordinadors i tot plegat. Ara bé, paral·lelament es va crear la Fundació Internacional de Futbol de Taula, per donar continuïtat al que era l’antic Subbuteo, però amb normes diferents i competicions oficials per potenciar la part més esportiva i competitiva del futbol de taula.

Com s’hi juga?

El futbol de taula està basat en el Subbuteo de tota la vida, que és com una barreja entre el futbol i el billar, per dir-ho d’alguna manera. S’apliquen les regles del futbol, amb dos equips d’onze contra onze, però la dinàmica és més similar al billar, en el sentit que has de tocar la pilota perquè es desplaci cap aquí o cap allà. I l’objectiu, com en un partit de futbol, és fer més gols que l’equip contrari.

En el teu cas, Alex, com vas començar a jugar?

Jo em vaig iniciar quan era ben petit, a principis dels noranta, a Mataró, on hi havia un parell de clubs de futbol de taula. M’hi vaig acostar i de seguida em va enganxar.

Què és el que et va enganxar?

Una de les coses que em va atraure és que es tracta d’un tipus de joc molt social, en què sempre tens persones al davant amb qui hi ha molta interacció i amb qui t’hi relaciones. També em va enganxar la part competitiva, perquè és un d’aquests jocs en què vas millorant a mesura que vas practicant. Per entendre’ns, no és com el parxís o altres jocs, on l’atzar hi té molt a veure. En el futbol de taula hi ha una corba d’aprenentatge molt marcada i això et va enganxant cada cop més.

"El futbol de taula és un tipus de joc molt social, en què sempre tens persones al davant amb qui hi ha molta interacció i amb qui t’hi relaciones".

L’Iluro és una entitat de Mataró, una ciutat amb molta història si parlem de futbol de taula.

I tant, malgrat que el Subbuteo ve d’Anglaterra, a Espanya qui ho fabricava i distribuïa era la marca de joguines Borràs, que tenia la seu a Mataró. Per això es diu que la ciutat era el bressol del Subbuteo a Espanya. De fet, en aquella època, als vuitanta i els noranta, hi havia dos o tres clubs de futbol de taula a Mataró, però van anar desapareixent.

Reivindiqueu els valors del futbol de taula, quins són?

Els que formem part de l’Iluro ens vam enganxar a aquest joc a l’època que érem uns nanos. Ara, la majoria tenim fills. I el cert és que veiem que el futbol de taula té valors que tenen a veure amb l’habilitat, amb la capacitat de concentració, i en el fet que t’allunyes de les pantalles. És un joc de tocar, analògic, i això tots els que tenim fills ho veiem com un valor. A banda, et permet socialitzar i conèixer gent nova que probablement en un altre entorn no coneixeries. I veus com els nanos s’hi apropen i els agrada.

En aquest sentit, pensem que el futbol de taula també serveix per unir generacions. Al final aquest és un dels nostres principals objectius.

Parlem de l’Iluro, com us vau decidir a tirar endavant el club?

Va ser iniciativa de tres persones que estem a la mateixa franja d’edat, que havíem jugat de petits, i que actualment continuàvem jugant, però en equips de fora, perquè aquí no hi havia teixit. Havíem d’anar a competir fora i vam decidir que calia muntar alguna cosa aquí a Mataró. I així va néixer l’Iluro. Volíem reivindicar una cosa que la sentim com a nostra, i no haver de fer tres-cents quilòmetres per competir.

Quina tasca dueu a terme?

Ens vam constituir com a associació amb l’objectiu de promoure el futbol de taula i fer que reneixi, sobretot aquí a Mataró, que havia estat una ciutat important per a aquest joc i ara s’havia perdut. Animem a tothom que vulgui a venir a practicar, organitzem tornejos, fem activitats amb escoles i gires per donar a conèixer l’activitat, sobretot entre el jovent. De fet, moltes persones del món de l’educació ens diuen que la precisió que requereix el joc va molt bé per treballar aspectes com la motricitat fina i la concentració, entre altres.

Es pot dir que el futbol de taula ha ressorgit i torna a tenir bona salut a Catalunya?

Jo penso que sí, als vuitanta Catalunya era un dels punts més rellevants pel que fa al futbol de taula a nivell de l’Estat, i després d’una baixada important, en els últims anys ha tornat a repuntar. Hi ha clubs que han crescut, com el Barcelona Futbol Taula, a Montornès, o nosaltres mateixos a Mataró. S’ha fet aquest cicle generacional i ara la tendència és positiva. I no passa només aquí a Catalunya.

A quins països té més èxit?

El país on té més tirada, amb diferència, és Itàlia. Així com a Catalunya es considera un joc de taula, allà està reconegut com a esport i es practica moltíssim. A les escoles, per exemple, on es practica com a activitat esportiva. Això fa que hi hagi molts jugadors, categories, lligues… I més enllà d’Itàlia, sobretot al centre d’Europa, a països com Bèlgica, Països Baixos i França.

Quines són les competicions més importants?

Fa un parell d’anys es va crear el circuit català, que fins aleshores no existia, i cada dos mesos hi ha una competició. També hi ha el circuit espanyol, que compta amb competicions arreu de l’Estat. De fet, a Mataró pròximament organitzarem una competició del circuit català i una altra de l’espanyol. I després està el circuit internacional, en què cada país organitza tres proves l’any. Es podria dir que la dinàmica és similar a la del tenis, amb diferents circuits i categories.

Quines habilitats calen per destacar en el futbol de taula?

Hi ha una part important de concentració i de calma, com passa al billar. No deixa de ser un joc de precisió on cal estar molt centrat. I fortalesa mental, perquè els partits són competitius i necessites una bona mentalitat. I més enllà d’això, que t’agradi el futbol, perquè la base del joc és molt futbolera.

Tradicionalment, el futbol de taula ha estat una afició molt masculinitzada. Ara, el futbol femení està en un bon moment, passa també amb el futbol de taula?

El cert és que costa que les dones s’animin a jugar-lo. Malgrat tot, sí que n’hi ha i tenen un nivell molt bo, sobretot a França, Portugal i Itàlia, però aquí fan falta moltes més dones que es llancin a jugar. Ho intentem, però com passa amb el futbol, ara potser no tant, ha estat sempre un joc molt masculinitzat. Tot i que hi ha competicions mixtes i tot plegat, el cert és que s’hauria de potenciar més.

"A Catalunya fan falta moltes més dones que es llancin a jugar al futbol de taula".

I pel que fa al jovent, hi ha bona pedrera?

També costa que s’hi apropin, sobretot pel predomini dels esports tradicionals i la quantitat d'estímuls i pantalles que tenen els joves avui. Per això nosaltres estem intentant introduir-ho com a activitat extraescolar i complementària. També és cert que costa trobar un lloc entre els horaris setmanals de les famílies. Ara bé, planter n’hi ha, i quan els nanos ho coneixen molts s’hi enganxen.

Quines perspectives de futur teniu per a l’Iluro?

Un dels principals reptes és fer-nos un lloc al teixit associatiu de Mataró, que això ens està costant una mica. De moment, hem d’agrair a la colla castellera dels Capgrossos de Mataró que ens hagin cedit un espai. Estem intentant aconseguir un espai estable i una mica més de material. I com a massa, el propòsit és reforçar el futbol de taula entre els joves, en escoles, en fires… La idea és donar-ho a conèixer més i continuar creixent.