Treballs en benefici de la Comunitat - "Mai ningú s'ha retirat per queixes"

Per començar, com explicaries els TBC a entitats que mai hi ha estat en contacte?

Els treballs en benefici de la comunitat són una feina contemplada al Codi Penal. El jutge imposa aquesta pena i el penat ha d’acceptar-la. A partir d’aquí, la pena fixa les jornades que s’haurà de complir. Això si, mai ho considerarem un treball sinó un benefici a la comunitat. Per això es du a terme a partir d’entitats socials, ecològiques, culturals... Activitats que, com diu el nom, beneficiïn a la comunitat i aportin un valor afegit per complir la pena.

L’objectiu final?

Volem que la persona pugui fer un retorn positiu a la societat que es derivi de la infracció que ha comés. Al ser penes menors, intentem que no interrompi el seu procés vital, com es produeix en el cas de la presó.

Les entitats i associacions responen al Servei de TBC?

Per que us feu una idea, en aquest moments a Catalunya, entre institucions del món local fins al teixit associatiu, hi ha 2300 entitats adherides. A més, tenim una capacitat actualment de 5165 places. Podem tenir més de 5000 persones treballant al mateix temps treballant per diferents institucions. A gairebé qualsevol localitat del país hi ha TBC. Tot i que està més focalitzat a les grans poblacions.

Això implica que el servei té un major èxit a les capitals de província?

No pas, de fet ho vaig constatar en una trobada recent amb l’Associació de Micro pobles de Catalunya, amb poblacions de menys de 500 habitants. Dels 25 alcaldes que hi havia, gairebé una dotzena tenien gent treballant en benefici de la comunitat o n’havien tingut. És un fenomen capil·lar que s’estén per tot el territori.

Abans parlaves de més de 5000 places. Totes estan cobertes?

Tenim un nivell d’ocupació del 75 per cent normalment. Ara, això es deu a dos raons. Primer de tot, la mobilitat entre les persones que acaben el servei i les persones que el comencen. També ens trobem que hi ha llocs com el Barcelonès o Baix Llobregat on tinguis un cert dèficit de places.

Es podria pensar que ho teniu tot cobert.

Això no ho podem dir mai. Sempre cerquem el màxim de varietat i peticions de noves associacions. Això ens permet ampliar al màxim la demanda i adaptar el perfil del penat a la tasca que se li encomana. De fet, mentre hi ha territoris on és difícil cobrir el 100%, d’altres són deficitaris per que cerquem proximitat. Com més associacions participin, millor.

Sempre es fa els TBC en una entitat pròxima al domicili del penat?

És l’objectiu, ja que molts dels penats fan treballs per un delicte de trànsit i també tenen el carnet retirat, pel qual s’ha de cercar la vida amb el transport públic. La idea, com he dit, és que la persona compleixi col·laborant amb la societat però sense deixar de fer vida normal.

I les entitats que acullen aquests treballs, repeteixen?

Aquesta és la realitat. Amb tot el temps que portem, el nombre d’entitats sempre ha anat creixent i mai hem tingut baixes per que ens hagin dit que els penats donaven més feina de la que feien o ocasionaven problemes. De fet, quan la renovació d’un lloc de TBC s’encalla, l’entitat comença a requerir el servei ràpidament, senyal que li fa servei. Exemples com els de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní o l’Ateneu Santcugatenc, amb més de 10 persones durant el passat any, demostren que hi ha entitats que han incorporat al TBC dins les seves activitats com una necessitat.

Quan parlem de penats, a quines penes ens referim? Com s’arriba als TBC?

No és un col·lectiu homogeni. Tot i així trobem que més d’un 60% són per delictes contra la seguretat col·lectiva, com positius en un control d’alcoholèmia, excés de velocitat... Després ve un 30 per cent de penes per violència domèstica lleus, com discussions verbals, no pagar la manutenció després del divorci o incomplir una ordre d’allunyament. Mai penes greus. El deu per cent restant són penes contra la propietat, normalment relacionades amb problemes psiquiàtrics o amb les drogues.

Així es pot definir un perfil?

Podríem parlar d’una persona entre 30 i 40 anys, home normalment, que ha comés el seu primer delicte i viu al voltant de Barcelona. Crisi al marge, a més, podem parlar de gent que acostuma a tenir el seu lloc de feina i té un entorn familiar sòlid. Per tant, tot i haver fet una infracció penal està molt lluny dels patrons de la marginalitat.

Vaja, que l’entitat no ha de patir per que li robin una grapadora?

(riure) No, no li robaran la grapadora. Mai ens hem trobat amb cap cas que ens digués això no ho puc aguantar més. A més, sempre tenim un suport professional al darrere que controla que tothom estigui satisfet.

I, des de la banda dels penats, com viuen aquest pas per entitats i associacions?

Hi ha gent que compleix les obligacions sense pena ni glòria. Més del 95 per cent ho fa sense incidents. També hem de dir que hi ha gent que fa un canvi a mesura que fa el treball i descobreix realitats que li eren alienes i desconegudes. Per exemple, beure massa i conduir pot estar relacionat amb un estil de vida portat una mica al límit. Gent que no coneix que hi ha entitats amb motivacions i voluntat d’ajudar al seu entorn. Això fa que marxin satisfets del que han fet. Podem parlar fins i tot d’un petit grup que es queda fent voluntariat. No passa tots els dies, però no és tan excepcional com es podria pensar.

Més informació a la web del Departament de Justicia o en aquesta Guia d'ús del mateix departament.