La cooperativa d’habitatge SostreCívic no s’ha inventat res. El seu model és calcat de les experiències d’èxit que es duen a terme a Dinamarca i Alemanya des de fa molt anys. Davant del problema de l’habitatge, els desnonaments, la impossibilitat de fer front a les hipoteques i la falta d’habitatge social, prenen força algunes alternatives al lloguer o a la hipoteca.

Són les anomenades cooperatives d’habitatge que a partir de la cessió a llarg termini d’un solar o un edifici, hi construeixen o el rehabiliten i s’ofereixen als socis habitatges amb espais comuns i espais privats per un preu reduït i amb la possibilitat de restar-hi de per vida. Aquesta alternativa no els convertirà mai en propietaris, ja que la propietat serà de la cooperativa, però garanteix estabilitat ja que la persona s’hi pot quedar fins que vulgui o, fins i tot, cedir el dret de permanència als fills o familiars directes.

Hem parlat amb Raül Robert, el president de SostreCívic, que des de fa 8 anys està treballant per buscar un model d’accés a una vivenda no especulatiu ni abusiu.

En què consisteix el projecte SostreCívic?

SostreCívic té com a objectiu la transformació personal i social a través de l’accés i les formes d’habitatge. És una Cooperativa mixta d’usuaris i habitatge, sense ànim de lucre i especialment protegida, una associació sense ànim de lucre declarada d’utilitat pública. L’objectiu de SostreCívic es vehicula a través de les Cooperatives en Model de Cessió d’Ús (MCU), la Gestió Social de Patrimoni per particulars i entitats, Plans d’Activació de Patrimoni en desús per ajuntaments i entitats del tercer sector, Projectes d’Urbanisme Social i Rehabilitació Ecològica i Estudis d’Innovació Social i Tècnica en relació a l’habitatge i les formes d’habitar.

SostreCívic Cooperativa promou o assessora les Cooperatives en Models de Cessió d’Ús (MCU) com una via per activar patrimoni en desús, procurar habitatge no especulatiu i permanentment assequible en el temps, promoure la integració social donant drets i deures a les persones. La Cooperativa arriba a acords de tinença amb propietaris de patrimoni públic i privat, el qual recau en el conjunt de la Cooperativa. Els seus socis tenen un dret d’ús indefinit de l’habitatge i serveis a través d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible a la seva realitat.

Com definiries la filosofia del projecte?

Transformació social i personal a través de l’habitatge. Un espai d’eines i recursos per crear el teu projecte.

Hi ha experiències similars de Cooperatives d’Habitatge a Catalunya?

A Catalunya les experiències similars de Cooperatives en Model de Cessió d’Ús amb les que hem col·laborat i en les que ja hi està vivint gent són Cal Cases (Santa Maria d’Oló), Ca la Fou (Cabrera d’Anoia), o La Sequoia (Sant Vicenç de Torelló). També hi ha entitats amb línees de treball similars a Catalunya com són Comunitaria.cat (www.comunitaria.cat) o Oikos (www.oikos.coop).

Qui pot formar-ne part? I quins avantatges n’obté?

Pot ser soci expectant qualsevol persona jurídica o física major o menor d’edat. Per ser soci usuari s’ha de ser major d’edat. Els socis col·laboradors o inversors poden ser qualsevol persona jurídica o física major d’edat.

Les persones sòcies tenen dret a serveis gratuïts de negociació d’activació de patrimoni, assessorament en relació conflictes d’habitatges, descomptes en economia social i cooperativa, i accés a intranet de SostreCívic per buscar grups o patrimoni d’interès.

SostreCívic ofereix transformació social i personal a través de l’habitatge.

Com es finança la construcció o rehabilitació de l’espai/edifici?

El finançament es fa a través de capital propi de la cooperativa, l’aportació de capital dels socis, l’emissió de títols participatius, la banca ètica, les quotes i els donatius.

Actualment quantes persones en formen part?

Actualment som 200 socis

Creus que és un model vàlid per Catalunya i Espanya?

El model de vida de feina fixa i segura amb l’habitatge com a bé d’inversió a través d’una hipoteca individual assequible s’ha acabat. Davant una legislació de lloguer poc atractiva pels inquilins, models basats en la flexibilitat i apropiació de l’habitatge sense hipoteca individual, amb el foment de valors i serveis associats, aquestes alternatives són part de la solució i d’un canvi de model que la població està ja demanant.

Experiències relacionades.

Can Batlló: Una plataforma veïnal gestiona dues naus en desús. Amb uns 60 membres es vol constituir en Cooperativa La Borda i edificar trenta habitatges.

LaCol: cooperativa d’arquitectes encarregada del projecte de Can Batlló i de la recerca de finançament.

Cal Cases: Des de fa set anys viuen al Bages vint adults i deu infants. Comparteixen serveis, tenen espais privats i les decisions es prenen de manera assembleària. La cooperativa és la propietària de la finca i cap dels socis pot vendre o llogar.

La Sequoia: Cooperativa d'habitatge en cessió d'ús, un grup de 9 adults i 2 infants, amb el propòsit de crear un model de vida col·lectiva a través de l'experiència.

Ca la Fou: És un espai auto-organitzat, cooperativista, pacífic i sostenible per al desenvolupament d'alternatives productives, tecnològiques i de vivendes.