Sara Ortiz: “Les ciutats del futur han de posar les cures al centre”

Què passaria si les ciutats es dissenyessin pensant en les cures i la vida quotidiana? Aquesta és la reflexió que impulsa Punt 6, una cooperativa de Barcelona referent en urbanisme feminista i comunitari. 

Amb gairebé dues dècades de trajectòria, aposten per transformar l’urbanisme des de la perspectiva de gènere, la participació veïnal i el dret a la ciutat. Des de la recerca fins al disseny d’espais, el seu treball reivindica entorns urbans més habitables, segurs i justos. Parlem amb Sara Ortiz, sòcia fundadora de Punt 6, que ens explica el seu recorregut i la seva mirada per repensar les ciutats.

Quin és l’origen de Punt 6 i com ha evolucionat el vostre enfocament en urbanisme feminista?

Punt 6 va néixer l’any 2005, impulsada per un grup de dones arquitectes preocupades per la manca de perspectiva de gènere dins l’arquitectura i l’urbanisme. Inicialment, era un espai per compartir inquietuds i reflexionar col·lectivament sobre el paper de les dones en el disseny dels espais. Més endavant, el 2011, es van constituir com a associació i el 2016 van esdevenir cooperativa, una decisió que va consolidar el projecte i va permetre desenvolupar-lo professionalment sense perdre l’objectiu transformador.

Aquest creixement es va produir en un context català favorable a les polítiques de gènere, amb iniciatives com la llei de millora de barris del 2004, que ja introduïa aquesta perspectiva en la planificació urbana. Des d’aleshores, Punt 6 ha participat en formacions, tallers i projectes pràctics, definint el seu treball com a urbanisme feminista. Una aposta que entenen com una eina per visibilitzar desigualtats, qüestionar privilegis i construir ciutats més inclusives i equitatives.

Com definiu un urbanisme amb perspectiva de gènere i comunitària?

L’urbanisme tradicional, segons Punt 6, respon a una mirada patriarcal, capitalista i colonial que prioritza els interessos econòmics i ignora la diversitat de les persones. En contraposició, l’urbanisme feminista posa la vida quotidiana i les cures al centre, partint del reconeixement de la diversitat d’edats, gèneres i capacitats que conviuen als espais urbans. Això implica repensar la manera com s’organitzen i es dissenyen els carrers, places i equipaments. 

Treballen tres grans eixos: la generació d’entorns pròxims, accessibles i còmodes per al dia a dia; la millora de la seguretat, abordant la prevenció de les violències estructurals; i la defensa del coneixement comunitari, incorporant la veu de les veïnes als processos de planificació. Per Punt 6, la participació ciutadana no és un complement, sinó una eina imprescindible per garantir un urbanisme realment transformador.

Quin paper tenen els espais verds i de trobada en la construcció de comunitat?

Els espais públics són fonamentals per a la socialització i el benestar, especialment en ciutats cada cop més denses i desconnectades de la natura. Punt 6 destaca la importància dels espais verds i de trobada com a punts de relació, de descans i de joc, que permeten establir vincles entre les persones i reforçar la vida comunitària. Sense aquests espais, la vida urbana esdevé aïllada i menys saludable.

A més, en un context d’emergència climàtica, els espais verds actuen com a refugis climàtics, protegint la ciutadania de la calor o del fred extrem. Però perquè siguin realment útils, cal dissenyar-los des d’una perspectiva ecofeminista i orientada a les cures, incorporant el confort, la seguretat i les necessitats de la vida quotidiana. Com a exemple, Punt 6 destaca el projecte desenvolupat al Forat de la Vergonya de Barcelona, on han treballat amb el veïnat per recuperar un espai verd autogestionat.

Com afecta la configuració dels carrers i places a la vida quotidiana de les persones, especialment de les dones, infants i persones grans?

La configuració de l’espai públic té un impacte directe en la qualitat de vida de les persones. Des de Punt 6 remarquen que molts espais es dissenyen pensant en el trànsit rodat i no en les necessitats de la vida quotidiana. Dones, infants i persones grans es veuen especialment afectades quan no troben espais accessibles, còmodes i segurs per desplaçar-se, socialitzar-se o simplement descansar.

Les ciutats necessiten bancs, ombra, lavabos públics i itineraris accessibles per facilitar el moviment i l’estada al carrer. Elements que, encara avui, sovint són absents o insuficients. Incorporar aquesta mirada quotidiana en la planificació urbana és clau per garantir que totes les persones puguin fer ús dels espais amb autonomia i sense limitacions.

Podeu posar exemples de transformacions urbanes que hagin afavorit la cohesió veïnal?

Els projectes de gestió comunitària mostren com el disseny dels espais pot reforçar la vida social d’un barri. Un dels exemples destacats per Punt 6 és el Forat de la Vergonya, on el veïnat ha recuperat un espai degradat i l’ha convertit en un lloc de trobada i activitat social. Aquest procés ha reforçat els vincles entre persones diverses i ha convertit un espai en desús en un punt viu del barri.

Segons la cooperativa, quan la comunitat participa en el disseny i la gestió d’un espai, aquest respon millor a les seves necessitats i esdevé un lloc realment útil per a la vida quotidiana. Així, el disseny de l’espai públic es converteix en una eina per reforçar la cohesió i la convivència entre el veïnat.

Quines conseqüències socials té un urbanisme que no té en compte les persones?

Un urbanisme que prioritza el benefici econòmic genera espais hostils, sense vida comunitària, i agreuja les desigualtats socials. Aquest tipus d’urbanisme allunya la ciutadania de l’espai públic, incrementa la segregació urbana i destrueix el teixit social dels barris. Les persones que més pateixen aquestes conseqüències són els col·lectius més vulnerabilitzats.

Dissenyar ciutats des d’una lògica de mercat converteix els espais en productes, excloent-ne aquelles persones que no poden consumir-hi. Això trenca els vincles socials i debilita la comunitat. Posar la vida quotidiana al centre del disseny urbà és clau per revertir aquest model i construir ciutats més justes i inclusives.

Com treballeu per incorporar la veu de les veïnes en els processos de planificació urbana?

Per a Punt 6, el coneixement expert no només el tenen les persones tècniques: també el tenen les persones que viuen i recorren els barris diàriament. És per això que tots els projectes es basen en processos de participació comunitària, on la veu de les veïnes són escoltades i incorporades en el diagnòstic i la planificació dels espais urbans.

Fan especial èmfasi a donar espai a les dones i altres col·lectius històricament exclosos dels processos de decisió urbanística. Consideren que només des del reconeixement d’aquesta pluralitat de veus es poden dissenyar ciutats que responguin a les necessitats reals i que siguin realment inclusives i accessibles per a tothom.

Quines polítiques públiques considereu imprescindibles per avançar cap a ciutats més habitables i justes?

Les polítiques públiques han de situar la vida i les cures al centre de les decisions urbanístiques. Punt 6 reclama que es prioritzi la creació d’entorns accessibles, pròxims i segurs per al desenvolupament de la vida quotidiana. A més, demanen que la perspectiva de gènere i interseccional sigui un requisit obligatori en tots els projectes urbanístics.

També reivindiquen que es fomentin els processos participatius reals, donant veu a la ciutadania en la presa de decisions sobre els espais que habiten. Això implica reconèixer el valor del treball comunitari com una eina per garantir la justícia urbana i dissenyar ciutats més equitatives.

Com imagineu les ciutats del futur des d’una perspectiva feminista i comunitària?

Punt 6 imagina ciutats dissenyades perquè la vida quotidiana sigui fàcil i accessible per a totes les persones. Espais on les cures estiguin garantides, i on la diversitat sigui un valor reconegut i respectat. Aquestes ciutats han de garantir que qualsevol persona pugui moure’s i socialitzar-se amb seguretat i llibertat.

Segons la cooperativa, el futur de les ciutats implica posar les persones al centre, pensant des de la sostenibilitat ambiental, la justícia social i la participació. Ciutats concebudes no per als cotxes ni pels negocis, sinó per a la vida, el benestar i la convivència entre els seus habitants.

Quin paper poden jugar les entitats socials en la transformació urbana?

Les entitats socials tenen un paper clau com a agents de transformació urbana, poden canalitzar les demandes del veïnat, sensibilitzar la ciutadania i aportar el coneixement dels col·lectius que representen. Tot això és essencial perquè les polítiques urbanes responguin a les necessitats reals dels barris.

Consideren que sense les entitats socials no seria possible construir ciutats inclusives, justes i habitables. El seu paper és imprescindible per fomentar la participació, donar veu als col·lectius exclosos i garantir que la transformació urbana respongui al benestar col·lectiu i no a interessos econòmics.