Sandra Jurado: “Quan treballem amb el cos ens mostrem d’una manera honesta, tant si ho volem com si no”

Median T la Danza és una cooperativa que treballa amb la dansa i el teatre com a eines socioeducatives i transformadores. Des de fa gairebé una dècada, han desenvolupat tallers, espectacles i formacions amb col·lectius molt diversos, sempre des d’una mirada compromesa socialment.

A través del moviment i el procés creatiu busquen reforçar valors que van més enllà de la tècnica pura: la confiança, la cohesió de grup o la comunicació, per reconnectar amb el nostre cos i amb la societat que ens envolta.

Conversem amb Sandra Jurado Rey, cofundadora del projecte, per entendre l’origen, la metodologia i els reptes d’aquesta iniciativa.

Com va néixer Median T la Danza?

El projecte va sorgir de la pròpia necessitat. Quan tenia 12 anys vaig viure un episodi depressiu. Sentia una tristesa molt profunda i no sabia com fer-la desaparèixer. Afortunadament, va ser un període curt i la dansa va ser una eina molt potent per ajudar-me a superar-ho. És un clixé però és cert que ballant vaig aconseguir aturar aquests pensaments. Això em va fer pensar que la dansa havia d’estar a l’abast de tothom.

Amb els anys, gràcies als meus estudis en pedagogia i mediació comunitària, vaig entendre millor com el moviment i la dansa podien ser eines útils tant a escala individual com col·lectiu. El 2015 vaig proposar el primer procés a un centre cívic on donava classes de dansa, i així va començar tot.

Quina és la missió del projecte i quins valors us mouen?

El nostre objectiu final és fomentar una societat més justa i col·laborativa. Vivim en una societat que prioritza la part racional i cognitiva, oblidant-nos del cos i de tot el que ens pot ensenyar. Amb les arts escèniques fem emergir frustracions, neguits i creences, i les treballem de forma col·lectiva i profunda.

Creem espais grupals d’anàlisi crítica i fomentem el desenvolupament d’habilitats per afrontar reptes del dia a dia. Sempre prioritzem el grup, el col·lectiu, i posem en relleu la interdependència. Els nostres valors giren al voltant del feminisme, la comunitat, les cures, l’honestedat i la passió per allò que fem.

Com funciona la vostra organització interna?

Som una cooperativa petita, coliderada per la meva companya Natàlia Garcia Verjano i jo. A més, tenim col·laboradores que participen puntualment en alguns tallers. Ens repartim les tasques segons les capacitats i fortaleses de cadascuna. Fem tallers socioeducatius amb col·lectius molt diversos: joves, gent gran, infants… Sobretot amb persones vulnerabilitzades pel sistema. També fem formació per a professionals de l’educació perquè puguin incorporar les arts escèniques en els seus projectes.

Tenim una proposta d’espectacles de danses urbanes sobre temàtiques socials adreçats a públic jove. I a part, fem moltes altres coses com teambuilding, divulgació amb el pòdcast 'Mucha Plancha', conducció de jornades i xerrades, o fins i tot un llibre que vam fer amb l’Institut Català Internacional per la Pau: 'El hip hop com a eina de construcció de pau'. També hem estat treballant amb gent gran, els quals han estat un gran descobriment per nosaltres i hem participat en el projecte 'ReMove', portant espectacles de danses urbanes a instituts per obrir debats de salut mental.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Shared post on Time

Es pot ensenyar la dansa des d’una perspectiva comunitària?

Cent per cent. Creiem plenament en la dansa com a eina d’inclusió social. Té un potencial enorme per generar noves formes de relació i coneixement. Treballem amb el moviment espontani i intuïtiu de cada persona, allunyant-nos de la tècnica. També ens fixem molt en les dinàmiques de grup, que sovint reflecteixen estructures socials. La dansa ens permet posar-les en comú i aprendre’n.

"Creiem plenament en la dansa com a eina d’inclusió social. Té un potencial enorme per generar noves formes de relació i coneixement"

Com treballeu la relació entre participants de contextos diversos?

És una relació que es construeix a poc a poc. La pràctica cultural compartida ens obliga a relacionar-nos i negociar propostes i límits. Als tallers ens trobem persones que en altres àmbits potser no ens trobarien mai, i això resulta molt enriquidor. Ens confronta, però també ens permet revisar maneres de fer i crear vincles nous.

Quan treballem amb el cos ens mostrem d’una manera honesta, tant si ho volem com si no, i revelem com cada persona afronta els mateixos reptes des de llocs diferents.

Quin paper juga la diversitat cultural en el vostre projecte?

És una realitat més dins els tallers. Treballem amb persones amb bagatges molt diversos, no només culturals. Per exemple, el contacte físic pot ser violent per algunes persones, sigui per motius culturals o personals. Acompanyem cadascú perquè pugui afrontar-ho a la seva manera, amb llibertat.

Quins reptes i somnis teniu per al futur?

El gran repte és la sostenibilitat i poder millorar les condicions laborals a curt termini. Actualment, apliquem a subvencions i premis, però la major part dels nostres ingressos provenen dels serveis que oferim a entitats socials, com el projecte Palau Vincles o Tésera Mediació o a escoles i ajuntaments.

Pel que fa al projecte en sí, ens agradaria continuar acostant les arts escèniques a tothom i que puguin servir per interrogar-nos com a persones i com a societat.