A poc a poc i bona lletra. Aquesta és la filosofia de les entitats financeres ètiques, les quals no han parat de créixer durant els últims anys. El descontentament generalitzat de la societat amb la banca tradicional és un dels factors que ho expliquen. A més, algunes entitats del tercer sector social estan impulsant campanyes per donar a conèixer aquest model bancari, el qual no es publicita en els mitjans de comunicació de masses.

En aquesta entrevista, Anna Fernández i Marta Palau, responsables de Setem de la campanya Demana Banca Ètica, ens expliquen com es troba actualment el sector i perquè van decidir, juntament amb FETS i Justícia i Pau (des del Centre JM Delàs), impulsar aquesta campanya a les universitats.

El 2011 "els dipòsits recollits van incrementat un 54%, i els préstecs concedits, van experimentar una pujada del 24%".

La banca ètica està creixent notablement des de fa un temps però els comptes oberts en aquestes entitats segueixen representant un percentatge petit sobre el total. A què creieu que es deu?

Segons el Baròmetre de les Finances Ètiques 2011, el conjunt de les finances ètiques va augmentar de forma significativa, com ho porta fent en els últims anys. Així, els dipòsits recollits van incrementat un 54%, i els préstecs concedits, van experimentar una pujada del 24%, respecte l’any 2010. Això significa, en xifres absolutes, un volum de dipòsits de 575 milions d’euros en dipòsits i més de 600 milions d’euros en préstecs.

Aquestes són xifres de 2011 i es calcula que a dia d’avui els números són encara més positius per a la banca ètica. Hem de tenir en compte que les finances ètiques són molt joves encara a casa nostra i a més, no utilitzen sistemes de publicitat per arribar a grans masses com ho fan la resta de bancs. Les entitats de banca ètica aposten més per el boca-orella i per un coneixement més profund del sector a l’hora de captar nous clients i clientes. Per això aquest procés de pas d’una banca cap a un altra no serà immediat però serà més reflexionat i conscient i segurament qui faci el canvi ho farà per quedar-se a la banca ètica.

Quines són les principals reticències de la gent per obrir un compte en una d’aquestes entitats financeres ètiques?

Tot i la indignació i el descontentament de cara a la banca convencional, la societat segueix necessitant el bancs i alguns serveis bancaris que la banca ètica encara no pot oferir. Aquesta és una de les principals reticències, no totes les entitats de banca ètica poden oferir tota la operativa que necessitem quotidianament, bàsicament ens permeten estalviar en dipòsits. De moment! Tot sembla indicar que el creixement de les finances ètiques no s’aturarà, però com se sol dir: millor poc a poc i bona lletra.

Quina és la resposta a aquestes reticències o dubtes que els pot generar un sistema com el de les finances ètiques?

La banca ètica neix com una demanda de la societat civil, i és la societat civil qui la va construint. És per tant, un procés lent, però sòlid i arrelat al territori. El perquè de la banca ètica rau en el destí de les seves inversions: potenciar iniciatives d’economia solidària, de sostenibilitat ambiental, d’inclusió social, de cooperació internacional... en definitiva, donar crèdit a la transformació social, i fer-ho amb total transparència.

"La banca ètica, eminentment participativa, la construïm entre totes i tots, i per tant, com més gent en formem part, més ràpid podrà evolucionar".

Per a dur a terme aquest objectiu principal, el que necessita és estalvi de persones que creuen en aquest canvi, i el format d’aquest estalvi és el dipòsit. I aquest objectiu s’està complint amb escreix.

Per altra banda, hi ha les necessitats quotidianes que tenim les persones: comptes corrents, targetes, domiciliacions... com que tota aquesta operativa no està al servei d’aquestes inversions transformadores, algunes entitats de banca ètica encara no han desenvolupat els mecanismes per oferir-la. Però això no pot ser un obstacle per a fer el salt a la banca ètica! No hem de perdre de vista que la banca ètica, eminentment participativa, la construïm entre totes i tots, i per tant, com més gent en formem part, més ràpid podrà evolucionar i donar resposta a les nostres necessitats.

És un entrebanc que actualment a Catalunya només hi hagi un entitat d’aquestes característiques, Triodos Bank, que ofereixi la possibilitat d’obrir comptes corrents?

Com dèiem abans, és un procés que va endavant pas a pas. Actualment només Triodos Bank ofereix aquests serveis, però Fiare aposta fort per oferir-los i està en un procés d’integració amb Banca Popolare Ética que permetrà oferir tota la operativa aquest mateix 2013! Les altres entitats van oferint respostes a necessitats que la societat mostra, i és bo també que es complementin les unes amb les altres.

Així, mentre Coop57 ens permet estalviar en dipòsits que destinarà a entitats de l’economia social, Oikocredit treballa per a respondre a les necessitats del països del Sud; i Fiare i Triodos són les banques ètiques a qui les persones individuals es poden dirigir per a obtenir serveis més semblants als que ens tenen acostumats els bancs tradicionals.

"Les altres entitats van oferint respostes a necessitats que la societat mostra, i és bo també que es complementin".

Què us va moure a iniciar una campanya, Demana Banca Ètica, adreçada concretament a les universitats?

Creiem que les universitats són un actor clau en el sistema educatiu i que per tant tenen una influència social important. Per això i també perquè són un actor públic, haurien d’actuar com a exemple a seguir i ser les primeres en aplicar bones pràctiques a la seva gestió i contractació de serveis.

Aquesta no és la primera campanya que duem a terme en universitats, on ja hem aconseguit diferents èxits, com la introducció de cafè o sucre de comerç just.

A més, la universitat és un espai eminentment jove, i creiem que és la població més receptiva i demandant d’alternatives econòmiques, com la banca ètica.

Quin és el paper dels grups d’estudiants que han portat la campanya als respectius centres?

Tenen un paper central. La campanya s’estructura en tres àmbits: les entitats de banca ètica, les universitats i els grups d’estudiants. Aquests últims són el pilar de la mobilització, l’agent més actiu. I la veritat és que la resposta està essent molt bona.

D’altra banda, la pressió que els estudiants puguin fer de cara als òrgans de govern de les seves universitats serà un factor clau en l’èxit de la campanya.

[Blog del grup de voluntaris cooperació de la Fundació Autònoma Solidària, encarregats de portar la campanya a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)]

Quan va començar Demana Banca Ètica i quin balanç en feu fins al moment?

La campanya va llançar-se l’octubre de 2012, per tant és ben jove. Fins al moment estem molt contentes amb l’acollida! Hem establert vies de comunicació amb la UAB, la UB, la UPC, la URV i el Campus Manresa. I diferents col·lectius d’estudiants estan organitzant actes de campanya en totes aquestes universitats i a la Universitat de Lleida. Així que, tot i satisfetes per l’interès que desperta la banca ètica a l’entorn universitari, som conscients que encara queda camí per recórrer per tal que les finances ètiques s’introdueixin de manera transversal a la universitat, tant en la gestió econòmica com en els plans docents.

Hi ha desconeixement per part dels estudiants?

Tot i que hi ha estudiants que estan molt posats en el tema, i fins i tot ja tenen els seus estalvis en alguna entitat de finances ètiques, hi ha una majoria que encara desconeix la banca ètica. Enquestes realitzades el 2011 ens mostren que un 51% dels joves entre 18 i 25 anys no han sentit a parlar de les finances ètiques, així que hi ha molta feina a fer!

Quina reacció és la més comuna quan se’ls explica què és la banca ètica i se’ls donen dades sobre la inversió que fan els bancs tradicionals en “negocis bruts”?

Els i les que menys coneixen el tema mostren molt d’interès per entendre millor la banca ètica, com funciona, com es pot fer el canvi, etc...; d’altra banda en parlar de les inversions del que des de la campanya anomenem banca bruta, provoca indignació, especialment les referides a armament, o les males pràctiques que han derivat en l’allau de desnonaments. En el context actual, cada cop hi ha un sentiment més generalitzat de decepció amb la banca convencional, que deriva en un interès creixent per la banca ètica.

"Un 51% dels joves entre 18 i 25 anys no han sentit a parlar de les finances ètiques, així que hi ha molta feina a fer!".

Creieu que les cooperatives d’estalvi poden trobar “mercat” entre els estudiants?

Les cooperatives de crèdit, com a cooperatives que són, ofereixen un factor que per a nosaltres és molt important: la participació. Potser no tens gaires estalvis, però tens l’oportunitat de formar part d’una entitat financera i decidir conjuntament amb d’altres on destinar els diners, quin interès pagar... és transformador i apoderant.

"Cada una de nosaltres pot canviar les coses amb les seves decisions quotidianes i és en la suma d'aquestes on es troba el veritable poder".

A part, nosaltres no ens dirigim als i les estudiants com a potencials “clients” de la banca ètica. No es tracta només d’un tema mercantil sinó sobretot social. Creiem que és important que els i les que han de ser el futur d’aquesta societat tinguin clar com és de gran el poder que tenen amb petites decisions que potser vindran més endavant com ara “on poso els meus estalvis?”. El sistema actual sembla indicar que el poder està en mans d’unes elits allunyades de totes nosaltres (polítics, gran empreses...) però no és així, cada una de nosaltres pot canviar les coses amb les seves decisions quotidianes i és en la suma de totes aquestes on es troba el veritable poder.

Tots els carnets universitaris estan vinculats a una entitat financera no ètica. Com es posiciona la campanya al respecte i quines accions s’han emprès?

De fet, la campanya neix una mica per aquest motiu... en diferents tallers amb estudiants, sempre es queixaven d’aquest fet, i volien fer alguna campanya al respecte... i així neix el germen de Demana Banca Ètica. Des de la campanya ens posicionem en contra que el carnet universitari s’associï, en molts casos de manera obligatòria, a una entitat bancària que els estudiants no escullen. Hem fet vídeos explicatius sobre el tema, hem parlat amb les entitats de banca ètica i amb les universitat per saber quines són les opcions reals per a canviar la situació. La nostra opció no és substituir la banca convencional per la banca ètica en els carnets universitaris, sinó que els i les estudiants puguin escollir amb quina entitat financera es volen relacionar.

I hem aconseguit algun petit gran èxit, com que en el carnet universitari del Campus Manresa no apareixerà logo d’entitat bancària, sinó el logo de la campanya!

"La nostra opció no és substituir la banca convencional per la banca ètica en els carnets universitaris, sinó que els i les estudiants puguin escollir".

Quines accions teniu previstes des d’ara fins a final de curs? Seguirà la campanya el curs vinent?

En els mesos que queden d’aquest curs, seguir recolzant i facilitant a tots els grups d’estudiants que ho desitgin perquè puguin dur activitats de la campanya al seu campus, el mes de maig publicarem un estudi sobre l’evolució de la banca ètica en el darrer any, i seguirem mantenint diàleg amb les diferents universitats per anar avançant en la introducció de les finances ètiques en la universitat com a institució.

De cara a cursos vinents, la campanya seguirà estant a disposició dels estudiants, promovent les entitats de banca ètica, i oberta al diàleg amb les universitats que mostrin interès.

Com veieu el sector d’aquí a deu anys?

El sector de la banca ètica en concret i el de les finances ètiques en general és relativament jove en el nostre entorn. Això implica que, actualment, les entitats de finances ètiques que treballen a Catalunya encara es trobin en un procés de desenvolupament i de consolidació. Aquest procés requereix un recorregut llarg i complex, on el creixement i el desenvolupament d'eines i serveis financers i bancaris ha de ser necessàriament orgànic i ordenat.

Segons Fernandez i Palau, d'aquí deu anys els reptes del sector, "que mai s'acaben", seran uns altres.

Per tant, la perspectiva d'aquí a 10 anys és que aquest camí ja s'hagi pogut recórrer, que les entitats de finances ètiques hagin obert el seu ventall de serveis financers a totes les necessitats financeres bàsiques i que per tant ens trobem amb models de banca alternativa plenament consolidats i operatius que ens permetin satisfer les nostres necessitats operatives, d'estalvi i finançament de manera coherent amb els nostres valors i en favor d'una transformació social en positiu. Llavors, els reptes, que mai s'acaben, ja seran uns altres.

Pots llegir més sobre la banca ètica i el seu creixement al següent reportatge: Creixent a passos de gegant.