Gairebé la meitat dels habitants del món rural amb discapacitat té problemes de desplaçament
Comparteix
Un estudi del Cermi alerta de les greus barreres d’accessibilitat i de la solitud no desitjada que pateixen les persones amb discapacitat en entorns rurals
Un nou estudi titulat 'Les persones amb discapacitat al medi rural a Espanya' ha posat de manifest la difícil situació que afronten gairebé la meitat de les persones amb discapacitat que resideixen en entorns rurals. Segons aquesta anàlisi, el 45,5% d’aquestes persones tenen problemes significatius a l’hora de realitzar els seus desplaçaments i més de la meitat, el 50,6%, pateix solitud no desitjada. L’informe ha estat impulsat pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi).
Barreres d’accessibilitat i exclusió digital
L’estudi alerta sobre les persistents barreres d’accessibilitat en habitatges i edificis públics, que s’afegeixen als problemes de mobilitat per la manca de transport accessible, una situació denunciada pel 45,5% del col·lectiu. A més, el 40,5% dels residents amb discapacitat en municipis petits asseguren que tenen grans dificultats per utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), un fet que agreuja encara més la seva exclusió social. Tots aquests factors contribueixen a l’elevada incidència de solitud no desitjada, que afecta especialment les persones amb discapacitat en zones rurals.
El treball, elaborat per la consultora Martha Yolanda Quezada, assenyala la vulnerabilitat estructural que resulta de la intersecció entre discapacitat i ruralitat, amb un impacte particular sobre les dones i les persones grans. A Espanya, el 22% de les persones amb discapacitat viuen en zones rurals, una xifra que s’aproxima a gairebé un milió de persones. D’aquest grup, el 55% són dones i un 37% tenen més de 80 anys. Les dades mostren, a més, una baixa taxa d’ocupació (24,3%) i una bretxa educativa considerable, ja que només l’11,8% disposa d’estudis superiors.
Cap a un desenvolupament rural inclusiu
Davant aquest panorama, l’estudi proposa una estratègia de desenvolupament rural inclusiu, que inclogui serveis de proximitat, foment de l’atenció itinerant, millora del transport accessible, accions contra la solitud i mesures per impulsar l’ocupació i l’emprenedoria entre les persones amb discapacitat.
El Cermi reclama també que la variable de la discapacitat s’inclogui en totes les polítiques de desenvolupament rural i subratlla la necessitat de reforçar el teixit associatiu existent. A més, posa l’accent en la importància d’aplicar una perspectiva de gènere per combatre les múltiples formes de discriminació que afronten les dones amb discapacitat.
Afegeix un nou comentari