El Síndic de Greuges alerta de mancances en l’atenció a les violències sexuals

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha instat l’Ajuntament a reforçar els serveis d’atenció a les víctimes de violències sexuals, amb especial atenció als casos no recents, l’augment dels recursos residencials i una millora de les condicions laborals dels equips professionals. Ho fa a l’informe Els serveis d’atenció a les violències sexuals a la ciutat de Barcelona, elaborat a partir de la participació de més d’un centenar de professionals de l’àmbit social, sanitari i d’entitats autogestionades.

Un dels principals avisos de l’informe és la manca d’una entrada clara al circuit d’atenció, especialment per a les víctimes de violències sexuals no recents. Aquesta indefinició, alerta la sindicatura, pot derivar en processos de revictimització secundària, ja que moltes persones passen per diversos serveis abans de rebre una atenció adequada.

Les dades recollides mostren que la majoria de persones ateses no han viscut la violència sexual de manera recent, sinó que han trigat una mitjana de tres anys a arribar a un servei especialitzat. El síndic subratlla que aquests casos solen tenir una complexitat més elevada, ja que inclouen situacions de violència patida durant la infància, traumes complexos o violència intrafamiliar.

Tot i aquesta realitat, l’informe constata que actualment no existeix cap servei específic a Barcelona per a les violències sexuals no recents, fet que dificulta una resposta adaptada a les necessitats de les víctimes.

Saturació del sistema i temps d’espera elevats

L’estudi també constata un augment considerable de les denúncies i revelacions de violències sexuals en els darrers anys. Aquest increment ha tingut un impacte directe en la capacitat del sistema, que es troba sovint saturat. Segons l’enquesta elaborada pel síndic, el temps mitjà que transcorre entre el primer contacte amb un servei i l’inici de l’actuació supera els tres mesos, molt per sobre del que seria desitjable.

A aquesta situació s’hi afegeix el fet que les víctimes solen haver passat prèviament per una mitjana de 2,17 serveis, i en alguns casos per més de deu, un recorregut que pot agreujar el malestar emocional i generar noves vulneracions.

Pel que fa a les violències sexuals recents, la sindicatura assenyala incoherències en la informació municipal. Algunes guies del bon tracte de districtes indiquen que els hospitals Clínic i Vall d’Hebron són els centres de referència si els fets han tingut lloc en les últimes 72 hores, mentre que altres guies no estableixen cap límit temporal.

L’informe també alerta de deficiències greus en els recursos residencials, tant d’urgència com de llarga estada. En alguns casos, les estades als recursos d’urgència arriben a quintuplicar el temps màxim recomanat. A més, es detecta una manca d’alternatives per a dones amb necessitats específiques, com aquelles amb consum actiu de drogues o amb problemes greus de salut mental.

Les condicions laborals dels equips professionals són un altre dels punts crítics de l’informe. La sindicatura descriu unes condicions “millorables”, amb una elevada rotació del personal, especialment en els serveis socials, on moltes persones indiquen que els equips canvien cada any o fins i tot amb més freqüència.

Els professionals també assenyalen la manca de recursos humans, ja que l’augment de casos atesos no ha anat acompanyat d’un increment proporcional de personal. Aquesta situació genera nivells elevats d’estrès, impacte emocional i símptomes d’esgotament professional.

Les recomanacions del Síndic

Davant d’aquest escenari, la Síndicatura de Greuges de Barcelona demana acordar una definició compartida de violències sexuals, alineada amb la normativa vigent, i establir una entrada clara al circuit de serveis tant per a casos recents com no recents. També reclama detallar les funcions de cada recurs, els criteris d’atenció i els mecanismes de coordinació i derivació.

Entre les recomanacions, també hi ha l’actualització de les guies del bon tracte dels districtes, la creació i difusió de mapes de serveis públics i privats, l’assignació de més recursos residencials i la dotació suficient de personal als serveis especialitzats.

Finalment, la sindicatura planteja estudiar la creació de categories professionals específiques que garanteixin l’especialització en l’atenció a les violències sexuals i assegurin unes condicions laborals adequades a la càrrega emocional que comporta aquesta tasca.