Acció Escolta de Catalunya renova la seva Junta Permanent i aprova un pla estratègic a la seva XXV AGO
Comparteix
Acció Escolta de Catalunya (AEC) va celebrar diumenge 30 de novembre la seva XXV Assemblea General Ordinària a Cubelles, amb la participació de més de 150 caps escoltes d’arreu del territori. La trobada va servir per fer balanç del curs, definir les línies de treball de l'any vinent i renovar els òrgans de govern de l’entitat.
Un dels elements més destacats de la jornada va ser el relleu gairebé complet de la Junta Permanent. El nou equip va fer valorar la feina feta fins ara, però també va subratllar la voluntat d’obrir una nova etapa. En aquest sentit, la presidenta d’AEC, Ona Carabassa, va destacar;“estem molt contents de tota la feina que s’ha fet durant aquests anys, i ara tenim l’ambició d’impulsar un projecte renovador, amb una visió compartida i global del que és l’entitat i dels agrupaments que la formen”.
En aquest marc, l’assemblea va aprovar el Pla Anual de Desenvolupament 2025-2026, que fixa els objectius i prioritats del curs vinent amb la voluntat d’enfortir la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge federació i consolidar un projecte educatiu compromès amb el futur de l’escoltisme i guiatge català. Segons la presidenta d’AEC Carabassa, “es tracta d’un pla estratègic molt ambiciós, pensat proactivament davant les necessitats de l’entitat”.
Una altra línia destacada és la cultural, ampliant la mirada sobre què entenem per cultura catalana. Des d’aquesta perspectiva, l’entitat aposta per trencar amb una visió reduccionista i folkloritzada, i defensa que la cultura catalana és diversa, dinàmica i en constant transformació, incorporant tant expressions tradicionals com manifestacions artístiques contemporànies. Aquesta aproximació vol transmetre a infants i joves una visió oberta, inclusiva i tolerant, basada en l’intercanvi i l’enriquiment mutu.
En aquest marc s’emmarquen algunes de les iniciatives més rellevants de l’entitat, com el projecte Clar i Català, centrat en la llengua i la cultura catalanes. Un dels seus eixos principals és la recuperació del Festiço, el festival de la cançó d’AEC. Tal com va explicar la presidenta, “l’estem reconstruint per oferir un espai de creativitat i cultura als agrupaments, de manera conjunta, i perquè sigui un espai molt enriquidor tant per a infants i joves com pel moment de germanor que es genera entre caus”.
Aquests projectes es connecten a través de la implicació activa de les persones dirigents, especialment des d’un punt de vista d’anàlisi de la junta, que treballa en el recull de dades dels agrupaments mitjançant el sistema de padrinatge. Paral·lelament, la llengua com a eina de cohesió i expressió es treballa amb un equip de filòlogues, alhora que s’estan teixint vincles amb altres entitats per elaborar una guia d’activitats vinculades als projectes culturals i lingüístics, actualment en fase inicial de desenvolupament.
D’altra banda, en l’àmbit específic de la cultura, s’està impulsant un treball de recerca i recopilació de festivitats i tradicions populars. Aquest projecte, alimentat tant per la formació en gestió del patrimoni cultural com per l’experiència de membres d’AEC arrelats als seus barris i pobles, vol esdevenir una mena de llibre de tradicions. L’objectiu final és concretar aquest recull en un dossier-guia d’activitats que permeti treballar el fet cultural als agrupaments: com els afecta, com evoluciona i quin paper juga en la construcció de la identitat col·lectiva.
El pla també incorpora una línia específica sobre l’ús del català als agrupaments. En aquest sentit, AEC està desenvolupant un sistema d’anàlisi per entendre la situació lingüística de cada cau i reforçar la normalització. Ona Carabassa va remarcar que “cal entendre en quin punt es troba el català a cada agrupament i com podem intervenir com a caps i com a persones adules perquè la normalització lingüística sigui una realitat tangible en el dia a dia”, recordant que aquest compromís forma part de l’ideari de l’entitat.
L’assemblea també va abordar qüestions d’incidència social i política. D’una banda, l’entitat es va adherir a la campanya de la T-lleure, una iniciativa conjunta per reclamar un títol de transport públic adaptat a les necessitats del lleure educatiu. En aquest àmbit, la presidenta va assegurar; “continuarem treballant per reivindicar la necessitat d’un transport públic de qualitat que garanteixi l’activitat educativa”.
D’altra banda, es va aprovar un manifest de condemna del genocidi del poble palestí i el trencament de relacions amb empreses i institucions que donen suport econòmic a l’Estat d’Israel. Carabassa va posar èmfasi en la importància de traslladar aquesta mirada crítica als agrupaments: “hem treballat com abordar aquests temes tan sensibles amb infants i joves des d’un treball crític i conscient, perquè ens afecten com a ciutadania i com a persones”.
La jornada va tenir també un fort component emocional, amb el comiat de diverses persones que han tingut un paper rellevant dins l’entitat i la benvinguda a la nova Junta Permanent, que va ser aprovada per unanimitat. El nou equip assumeix el repte d’afrontar el curs vinent amb energia i compromís. “Ha estat un aterratge intens a la realitat de l’entitat, però tem una valoració molt positiva i tenim moltes ganes de tirar endavant tots els projectes que ens hem proposat”, va expressar la presidenta.
Durant l’acte, AEC va comptar amb la presència de Pau Rodríguez Madrid, regidor de Joventut de Cubelles, que va adreçar unes paraules de reconeixement i suport als i les caps de l’entitat. L’assemblea va finalitzar amb la intervenció del nou equip de presidència, format per Ona Carabassa i Lydia Lázaro. En el seu parlament final, van fer valdre el treball col·lectiu i el mètode escolta com a pilars fonamentals de la seva tasca educativa, tot reivindicant l’escoltisme com una eina clau de formació integral. I van destacar la necessitat de donar visibilitat a la feina que fan agrupaments i del lleure educatiu en general.
Afegeix un nou comentari