Jurídic

Un dels canvis més importants que afecta directament les entitats del tercer sector és l‘eliminació del contracte per obra o servei.

Cal tenir en compte, però, que es podran seguir signant nous contractes per obra o servei i contractes eventuals fins el 30 de març de 2022. En tot cas, aquests contractes no podran tenir una durada superior als sis mesos.

Pel que fa als contractes d'obra o servei anteriors al 31 de desembre de 2021 es continuen regulant per la normativa anterior.

Per tant, per contractar de manera temporal, a banda dels contractes formatius, es podrà fer de les maneres següents:

• Contracte per circumstàncies de la producció. Aquí hi ha dues possibilitats, d'una banda que sigui per circumstàncies d’increment de feina ocasional i imprevisible; de l'altra, per un increment ocasional previsible..
• Contracte de substitució, amb dret a reservar el lloc de feina de la persona substituida per qualsevol causa. També es pot emprar per completar la jornada reduïda d'altres persones, en certes circumstàncies, o durant la cobertura de certs processos de selecció o promoció (en aquest cas, màxim tres mesos).

En els dos tipus de contracte, cal concretar al contracte la causa de la contractació temporal, les circumstàncies que la justifiquen i, com a novetat, la connexió amb la durada prevista.

D’altra banda, la norma estableix que si una persona té dos o més contractes per circumstàncies de la producció amb una durada total superior als 18 mesos (en un període de 24 mesos), es considerarà com a persona fixa.

La reforma laboral augmenta els supòsits en els quals es pot emprar el contracte fix discontinu, per exemple, a feines estacionals, de temporada o intermitents, entre d’altres. A més, desapareix la diferència amb el contracte fix a temps parcial de períodes certs.

També s’estableixen requisits formals per al contracte fix discontinu i de la crida a l’activitat:

• El contracte ha de ser sempre per escrit.
• Ha de recollir el període d’activitat, i la jornada i la distribució horària, tot i que sigui de manera estimada.
• La crida ha de ser per escrit o d'una altra manera que deixi constància de la notificació.
• Els convenis col·lectius determinen els criteris objectius i formals de les crides.

D’altra banda, les persones treballadores fixes discontínues tenen dret a què la seva antiguitat es calculi a partir de la durada de la relació laboral i no només pel temps de treball efectiu. No obstant això, no en tots els casos el còmput d’antiguitat s’ha de fer d’aquesta manera.

En general, amb la reforma laboral es vol que el contracte fix discontinu sigui més utilitzat i pot ser una de les alternatives a la fins ara contractació temporal.

Aquesta és només en primera presa de contacte amb la reforma, que s'anirà ampliant en posteriors articles.

La primera recomanació de la guia és situar les autocures al centre. En aquest sentit, es reconeix que el fet d’interposar una denúncia implica l’activació d’un procediment penal llarg i emocionalment dur per a qui denuncia.

Per aquest motiu és fonamental que es pugui prendre la decisió sense pressions. Si finalment es decideix denunciar, és aconsellable buscar l’assessorament d’una entitat especialitzada i escollir bé les persones acompanyants. Cal tenir en compte, però, que hi ha un temps màxim per fer-ho abans que el delicte prescrigui.

Després d’anar al centre mèdic de referència, es pot acudir a la policia o bé a un jutjat de guàrdia. En el primer cas, cal insistir en que el redactat de l’agent reflecteixi bé el que s’està explicant. En el segon, els fets poden ser redactats per la pròpia denunciant, excepte si es decideix interposar una querella, que haurà de redactar una advocada/at.

Aquest pas no és gens fàcil, ja que és molt normal no retenir-ho tot. Per això existeix el dret a que s’assigni una advocada/at d’ofici a la denunciat, que pot ajudar-la en la redacció del text. Com a supervivent d’una agressió sexual també es té dret a obtenir una còpia certificada de la denúncia, a rebre assistència lingüística gratuïta si es requereix, a ser atesa per una dona, als serveis de suport i a les mesures de protecció establertes per la llei (inclús sense denúncia).

Existeixen dos tipus de mesures de protecció judicial. D’una banda, les mesures cautelars, que s’apliquen abans del judici si s’acredita que hi ha indicis de comissió d’un delicte i risc. D’altra banda, les penes accessòries, que s’interposen a banda de la presó quan ja hi ha hagut una sentència condemnatòria.

Quant a indemnitzacions, existeix el que s’anomena ‘responsabilitat civil’, mitjançant la qual l’acusat podria realitzar el pagament dels danys i perjudicis patits a causa del delicte. De la mateixa manera, aquest podria pagar les costes del procediment judicial si és declarat culpable. En referència al tractament terapèutic de la víctima, hi ha una ajuda provisional que el cobreix, però només es rep si es compleixen una sèrie de requisits molt concrets.

Desgraciadament, tot aquest procés segueix estant marcat moltes vegades per la violència institucional, que aquesta guia jurídica defineix com “l’actuar negligent o deficitari del funcionariat de l’estat en el compliment de les seves funcions, cosa que desemboca en la revictimització”.

És vital, per aquesta raó, que la supervivent d’una agressió sexista tingui temps per a identificar les seves necessitats i validar-les. Així mateix, es recomana que disposi d’un acompanyament que no la patologitzi per part de professionals i/o espais de trobada i reconeixement entre dones.

Tot i així, actualment és difícil evitar que el procés penal i l’entorn social acabin ferint les víctimes o supervivents d’aquestes agressions, ja que les pressions i els judicis són encara molt freqüents. Aquesta guia ofereix eines, informació i recursos per tal de revertir aquesta situació, alhora que defensa una mirada feminista i interseccional en la prevenció de les violències sexuals.

El Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat (PNAV) és el nom de l’estratègia que pren de forma conjunta el sector associatiu i el Govern de la Generalitat per donar resposta a les necessitats i reptes de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya.

El PNAV, amb l’objectiu d’enfortir i consolidar el sector, estableix una línia estratègica, fites amb indicadors i mesures per implementar durant uns anys determinats. El contingut de cada Pla varia en funció de les necessitats a les quals es vol donar resposta en cada període de temps en qüestió. El primer PNAV es va aprovar el 2008 i tots s’han d’aprovar per mitjà d’un acord de govern.

El PNAV es divideix en cinc àmbits d’acció, 17 programes estratègics i 63 línies d’actuació. Durant el 2018, el Govern va impulsar un total de 120 mesures amb una inversió de més de 50 milions d’euros. El 2019, es van executar 137 accions més respecte l’any anterior.

Durant el 2020, amb l’esclat de la pandèmia, la inversió pressupostària en les polítiques de l’associacionisme i el voluntariat va créixer amb l’objectiu d’alleugerir els efectes de la crisi social i econòmica derivada de la crisi sanitària. Amb aquest nou rumb, els departaments implicats van invertir un total de 81 milions d’euros.

Durant el 2021 es van executar 166 actuacions amb una dotació pressupostària de 61,5 milions d’euros.

En primer lloc, cal tenir en compte que en el cas de les associacions i fundacions que estan inscrites al Registre d’entitats jurídiques de Catalunya, les reunions es podran dur a terme mitjançant videoconferència o qualsevol altre mitjà telemàtic.

En aquest sentit es requereix que el sistema que es faci servir permeti la identificació de les persones assistents a la reunió, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat d’intervenir en les deliberacions i l’emissió del vot corresponent.

En referència a aquesta qüestió, s'entén que la reunió se celebra al lloc on és la persona que la presideix.

Pel que fa a les reunions de junta o patronat, la normativa contempla la possibilitat de prendre acords sense reunió de manera excepcional, a instància de la presidència de l’entitat o almenys de dos/dues membres de la junta directiva o patronat.

Pel que fa a l’assemblea general, es poden adoptar acords sense reunió de manera excepcional també si ho decideix un 20% de les persones associades.

En ambdós casos, es considerarà vàlida l’emissió del vot per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre que quedin garantits els drets d'informació i de vot, que quedi constància de la recepció del vot i que se'n garanteixi l'autenticitat.

S'ha d'estendre una acta dels acords adoptats sense reunió. En l'acta s'ha de fer constar, a més del contingut de l'acord i el resultat de la votació, el sistema seguit per adoptar-lo. Es considerarà que l’acord s’ha adoptat al domicili social de l’entitat. Pel que fa a la data, s’agafarà la de la recepció del darrer vot emès.

En termes generals, els principals motius pels quals una entitat religiosa pot ser dissolta són els següents:

• Perquè així ho convinguin els seus/les seves membres, essent necessari el vot favorable del percentatge de membres de l’òrgan de govern que disposi els estatuts de l’entitat.
• Per decisió de l’Església, confessió o comunitat que l’ha creada, d’acord amb el que estableixin els estatuts.
• Per absència o pèrdua dels seus/les seves membres i incapacitat de trobar relleu per formar part de l’òrgan de govern de l’entitat.
• Per impossibilitat de poder complir amb les seves finalitats religioses.
• Per disposició legal o decisió judicial.

En tot cas, quan es doni un supòsit suficientment justificat per procedir a la dissolució de l’entitat religiosa, aquesta només es podrà tramitar registralment quan se sol·liciti:

• A petició dels/les representants legals, sempre que estiguin facultats per fer-ho.
• Per donar compliment a una sentència judicial ferma.

Per poder sol·licitar la inscripció de la dissolució d’una entitat religiosa, només es podrà fer:

• A petició dels seus/les seves representants legals sempre que estiguin facultats/facultades per fer-ho d'acord a un acord de dissolució de l’entitat aprovat segons les disposicions estatutàries.
• Per donar compliment a una sentència judicial ferma.

La documentació necessària per poder procedir a la inscripció és la següent:

• La sol·licitud de la cancel·lació de la inscripció de l’entitat religiosa: haurà de constar el número de Registre de l’entitat.
• Acta de la reunió o certificat dels/de les membres de l’òrgan de govern en el qual constin les següents dades:
  • Data en la qual s’ha adoptat l’acord.
  • Quòrum d’assistència.
  • Resultat de la votació

• Testimoni de la resolució judicial per la qual es dicta la dissolució de l’entitat: quan la dissolució es produeix fruit d’una sentència judicial ferma.

En el cas que la dissolució sigui una decisió acordada per l’òrgan competent de l’entitat d’acord amb els seus estatuts, caldrà elevar a escriptura pública notarial l’acta o certificat corresponent.

El termini de presentació de la documentació corresponent per fer efectiva la dissolució és de tres mesos des que s’hagi produït el fet que ha causat la dissolució.

Una vegada resolt el tràmit d’inscripció de la dissolució, aquesta tindrà efectes des de la data de la seva resolució i aquest fet provocarà el trasllat de l’entitat a la Secció Històrica del Registre d’Entitats Religioses.

El termini de resolució per a la inscripció de la dissolució és de tres mesos des del registre d’entrada de la sol·licitud. En cas de no disposar de resposta en aquest termini, s’entendrà que la sol·licitud ha estat estimada, d’acord amb el que es disposa a la Llei 39/2015.

En el cas de les entitats dependents de l’Església catòlica, a més de la documentació ja esmentada anteriorment, també caldrà aportar la següent:

• Decret expedit per l’Autoritat eclesiàstica competent, acreditatiu de la dissolució, en el qual ha de constar la data en la qual ha tingut lloc.

Una modificació d’estatuts es pot produir per dues qüestions bàsiques:

• Canvi de la legislació vigent: en el cas que es produeixi una modificació de la normativa aplicable, és absolutament necessari que les entitats adaptin el seu text estatutari a la norma que li és d’aplicació a fi de donar compliment a les obligacions legals que li són pròpies.

En aquest cas, la normativa aplicable a les entitats religioses és la següent:

• Llei Orgànica 5/1980, de Llibertat Religiosa
• Reial Decret 594/2015, pel qual es regula el Registre d’Entitats Religioses
• Reial Decret 589/1984, de Fundacions Religioses de l’Església Catòlica
• Els Convenis de Cooperació signats entre l’Estat i les diferents religions

• Modificació d’alguna qüestió de funcionament intern: es produeix quan es decideix que s’ha de modificar quelcom important relatiu a la manera d’organitzar-se dins de l’entitat. Entre altres, destaquen les següents qüestions:
• Canvi de denominació.
• Modificació de les finalitats religioses.
• Canvi de domicili.
• Modificació dels criteris per formar part de la comunitat religiosa, drets i deures, i causes per donar de baixa.
• Incorporacions en relació a la manera de celebrar l’assemblea general o òrgan de govern.
• Modificació relativa a la composició de l’òrgan de representació de l’entitat.
• Canvis en el règim econòmic pel que fa a la disposició de béns, signatura de persones apoderades, etc.
• Disposicions relatives al procediment disciplinari i règim sancionador.

L’òrgan de representació d’una entitat religiosa tindrà la composició en quant a nombre de persones i càrrecs que estigui definida en els seus estatuts.

La renovació dels o de les membres de l’òrgan de representació d’una entitat religiosa es produeix per dos possibles motius:

• Quan s’exhaureix el mandat pel qual han estat escollits/escollides: en el moment en el qual el mandat de l’òrgan de representació arriba al seu termini, és obligatori renovar-lo, substituint els seus/seves membres o, si ho permeten els estatuts, renovant-los/les per a un nou mandat

Arribat aquest moment, poden succeir dues situacions:

• Que els/les membres de l’òrgan de representació vulguin continuar a l’òrgan i es renovi la confiança per part de l’assemblea o l’òrgan competent. En aquest cas, continuaran les mateixes persones al capdavant de l’entitat.
• Que es presentin noves candidatures i aquestes siguin escollides per al nou mandat. En aquest cas, els/les membres que ocupen els diferents càrrecs de l’òrgan de representació canviaran.

• Quan es produeix una baixa o cessament d’una o més persones membres de l’òrgan de representació (per renúncia, defunció, etc.): els càrrecs han de ser renovats d’acord al que es disposi en els estatuts de l’entitat.

En el cas de renúncia, abans d’exhaurir el mandat, és necessària la presentació d’una carta de baixa voluntària, la qual s’haurà d’adjuntar juntament amb la resta de la documentació obligatòria per procedir a la inscripció registral de la modificació de càrrecs.

En ambdós casos, tant pel que fa a la inscripció de la modificació dels estatuts al Registre d’Entitats Religioses, com en relació a la renovació de l’òrgan de representació; el procediment s’haurà de realitzar pel representant legal de l’entitat o persona autoritzada.

Aquesta sol·licitud s’haurà de tramitar via telemàtica mitjançant la seu electrònica a través dels següents mitjans: el certificat digital, el DNI electrònic, la Cl@u permanent o Cl@u PIN. Al final del formulari de sol·licitud s’ha de signar i donar consentiment.

D’acord amb la Llei 39/2015, tota la documentació que es presenta al Registre per a la seva inscripció ha d’estar redactada en castellà.

En primer lloc, s’ha d’incorporar la possibilitat de celebrar les reunions de l’òrgan de govern per via telemàtica.

En el cas de les associacions i fundacions inscrites al Registre d’Associacions de Catalunya, les reunions es podran dur a terme mitjançant videoconferència o qualsevol altre mitjà telemàtic.

En el cas de les entitats estatals inscrites al Registro Nacional de Asociaciones, únicament es podrà fer a través de videoconferència o conferència telefònica múltiple.

En ambdós casos, es requereix que el sistema utilitzat permeti identificar les persones assistents, continuar amb la comunicació, intervenir en la deliberació i emetre el vot corresponent.

Quan es celebra una reunió de junta o patronat per mitjans telemàtics, s’entén que aquesta s’ha celebrat al lloc on s’ubica la persona que la presideix.

Aquesta modificació caldrà incorporar-la al capítol destinat a l’òrgan de govern dels estatuts de l’entitat.

Una altra qüestió que és important regular als estatuts és la possibilitat de prendre acords sense reunió, tant pel que fa a les reunions de l’òrgan de govern com de les assemblees.

En aquest cas, pel que fa a les reunions de junta o patronat, la normativa contempla aquesta possibilitat de manera excepcional, a instància de la presidència de l’entitat o de dos terços dels i les membres de la junta directiva.

Pel que fa a l’assemblea general, es poden adoptar acords sense reunió de manera excepcional també si ho decideix un 20% de les persones associades.

En ambdós casos, es considerarà vàlida l'emissió del vot per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre i quan quedi garantit el dret d’informació i vot, quedi constància de la recepció del mateix i se’n garanteixi l’autenticitat.

Es considerarà que l’acord s’ha adoptat al domicili social de l’entitat. Pel que fa a la data, s’agafarà la de la recepció del darrer vot emès.

Així doncs, totes aquelles entitats que vulguin incorporar aquesta possibilitat en els seus estatuts, hauran de procedir a una modificació dels mateixos.

Per poder dur a terme qualsevol de les modificacions esmentades, caldrà fer una proposta i incorporar-la com a punt de l’ordre del dia perquè sigui aprovada en assemblea. La votació s’haurà de prendre per la majoria qualificada que disposi els estatuts de l’entitat, ja que en tractar-se d’una modificació d’estatuts, cal una majoria reforçada.

A continuació, s’haurà d’emetre un certificat per part de la secretaria de l’entitat amb el vistiplau de presidència, el qual s’haurà de presentar al Registre d’Entitats Jurídiques corresponent, bé sigui d’Associacions o de Fundacions, per a la seva inscripció.

Els plans de formació de voluntariat, així com els plans de voluntariat, serveixen perquè les persones voluntàries coneguin bé quin serà el seu paper a l’entitat, però també per tenir cura de la relació entre ambdues parts.

El procés que es realitza pot tenir més visibilitat gràcies a la redacció d’aquest pla, on s'exposen les necessitats de totes les parts. Per exemple, l’aprenentatge de nous coneixements i competències per part del voluntariat en cada moment.

La guia també assenyala que el pla de formació “ha de ser una eina flexible”, però que sempre ha de garantir el compliment dels drets i els deures tant de l’entitat com de la persona voluntària, així com l’èxit de la tasca.

Aquesta guia també exposa els passos que s’haurien de seguir per tal de redactar el pla de formació òptimament:

• En primer lloc, caldria recollir del catàleg d’acció voluntària “tot el què ha de saber i saber fer” el voluntari o voluntària. En cas de no tenir aquest catàleg, és recomanable redactar-lo.
• En segon lloc, és interessant fixar un sistema que permeti detectar les necessitats i capacitats del voluntariat per decidir més fàcilment quin tipus de formació es necessita.
• A continuació es pot escollir quan i com serà la formació (inicial o permanent; presencial, semipresencial o en línia; interna o externa). És essencial tenir en compte la dimensió de l’entitat i dels projectes, el número de voluntaris i els recursos de què disposem.
• Per últim, es decideix quin mecanisme d’avaluació s’utilitzarà per detectar noves necessitats i millorar el pla de formació, com podria ser un qüestionari on els voluntaris i voluntàries deixessin les seves valoracions.

Per acabar es proposen algunes recomanacions, mitjançant les quals es recorda que no tota la formació s’ha de fer i impartir des de la mateixa entitat; que aquesta, a més de respondre i adaptar-se a la realitat, s’hauria d’avaluar cada any i, finalment, que el pla cal compartir-lo amb totes les persones implicades.

Encara que de vegades es parli específicament de sòcies, les disposicions del RRI poden aplicar també a la resta de treballadores. En aquest sentit es fa necessari tenir cura dels processos d’entrada i sortida de qualsevol persona, però també deixar de banda els criteris etnocèntrics que impedeixen l’admissió de persones no comunitàries a l’entitat.

A l’hora de decidir la tipologia del règim de la Seguretat Social de l’organització, és fonamental pensar en com aquesta afectarà la conciliació i al sosteniment de la vida, però també a les persones afectades per la normativa d’estrangeria. A l’Eina proposada per Almena Cooperativa Feminista es recomana el règim general, ja que és el que més drets socials garanteix.

En relació amb l’aportació econòmica obligatòria per fer-se sòcia és important ser conscients que existeix la possibilitat d’establir una quantia i un sistema de lliurament del capital que no siguin excloents.

D’altra banda, per evitar que la classificació professional reprodueixi desigualtats, és adient reflexionar sobre el valor que tenen a l’entitat les tasques reproductives, així com aquelles que desenvolupen les persones migrades i/o racialitzades. A més a més, cal detectar quines àrees de treball impliquen més riscos laborals, ja que normalment són les que s’acaben d’assenyalar.

Si bé és cert que no existeix un sol model organitzatiu vàlid, seria adequat que tots es basessin en la sostenibilitat, les cures i el consens. Reflexionar sobre quines persones són més conscients de les tasques reproductives que s’han de realitzar a l’entitat pot donar algunes claus per millorar aquest model.

Moltes organitzacions han començat a facilitar espais, persones i recursos per a la promoció de les cures. Com sempre, cal tenir en compte que les experiències vitals no són iguals per a tothom. Un procés migratori requerirà segurament unes cures específiques.

Almena Cooperativa Feminista recorda que els RRI només “poden recollir el que diuen els estatuts i tipificar les faltes lleus”, però també que es pot canviar l’òptica d’aquestes normes.

En qualsevol cas és fonamental tenir protocols per abordar situacions d’assetjaments i discriminacions (ja siguin sexistes, racistes o LGTBIfòbiques), fins i tot quan no és una obligació normativa pel fet de tenir menys de 50 persones treballadores a l’entitat.

El certificat o signatura digital és un mitjà d'identificació electrònica que permet que, tant qui emet un missatge com qui ho rep, pugui identificar-se mútuament i així garantir qui està fent la comunicació. Alhora, evita que cap tercera persona intercepti el contingut del missatge i que aquest pugui ser alterat.

Té un valor legal equivalent al de la signatura manuscrita. El certificat digital l'ha d'emetre i validar una entitat autoritzada, que s’anomena entitat certificadora. Cada certificat està identificat amb un número de sèrie únic i té un període de validesa que està inclòs al mateix document.

Els certificats digitals poden identificar persones físiques o jurídiques (societats, fundacions, associacions, entitats religioses...). En aquest sentit, les entitats religioses han de disposar del certificat digital de persona física en representació de persona jurídica, d’acord amb el que regula el Reglament de la Unió Europea, el qual anirà a nom de la persona que ostenta la representació legal de l’entitat o que estigui apoderada a l’efecte.

La validesa d’aquest certificat és de 2 anys, passats els quals s’haurà de procedir a la seva renovació. També existeix la possibilitat de renovació anticipada en cas que hi hagi un canvi en la persona representant legal de l’entitat, habitualment, per finiment del mandat de l’òrgan de govern.

A continuació, s’explica pas a pas com obtenir el certificat digital que emet l’entitat certificadora Certificación Española (CERES), que és un organisme públic vinculat a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT). Aquest certificat digital, en termes generals, serveix per a tots els tràmits amb l’administració pública.

En primer lloc, cal tenir en compte alguns aspectes imprescindibles que poden afectar el procés d'obtenció i instal·lació del certificat:

• No es pot formatar l'ordinador entre l'inici del procés de sol·licitud del certificat i la seva descàrrega.
• El procés complet s'ha de realitzar des del mateix ordinador, usuari i navegador, i no es podran realitzar actualitzacions a l'equip mentre aquest no finalitzi.
• És possible que, durant el procés, s'hagi de desactivar l'antivirus.
• Prèviament a la sol·licitud del certificat, cal llegir i acceptar la declaració de pràctiques de certificació, on s'explica sota quines condicions el CERES presta aquest servei.

Tot i que abans només es podia fer amb els navegadors Internet Explorer i Mozilla Firefox, ara ja es pot fer el tràmit des de qualsevol plataforma (Safari, Google Chrome...).

A continuació, caldrà configurar l'ordinador en funció del sistema operatiu que es tingui. Aquest pas s'ha de fer descarregant el configurador automàtic de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Depenent de si el sistema operatiu de l'ordinador amb el qual es vol obtenir el certificat digital és Windows, Mac o Linux, caldrà descarregar un configurador o altre.

Un cop es té l'ordinador i la documentació preparats, ja es pot fer la sol·licitud del certificat. Cal entrar a l'apartat 'Sol·licitar certificat' del menú. S'ha d'omplir el formulari de sol·licitud amb el NIF de l'entitat i un correu electrònic de contacte, que s'haurà d'escriure dos cops per confirmar que sigui correcte.

En aquesta pantalla apareix el primer avís del cost del certificat, actualment, 14 euros més l’IVA, que s'hauran d'abonar mitjançant una targeta Visa o Mastercard. No és necessari que aquesta tingui com a titular l'entitat, pot ser de qualsevol persona particular.

La factura d'aquest servei serà enviada posteriorment al correu electrònic indicat a la sol·licitud en un termini de 24 o 48 hores. El pagament es fa en el moment de la descàrrega del certificat, al final del procés.

Finalment, caldrà clicar l'enllaç a la consulta i a l’acceptació de condicions d'expedició del certificat, marcar la casella de verificació que hi ha al final de l'escrit, i prémer a 'enviar petició'. El sistema generarà un codi de sol·licitud que s'haurà de guardar.

Un cop completat el procés d'acreditació de la identitat de la persona representant, el darrer pas serà la descàrrega del certificat.

Caldrà indicar en el formulari el NIF de l'entitat i el codi de sol·licitud, desplegar i acceptar les condicions d'ús del certificat. És en aquest pas on caldrà fer efectiu, mitjançant la targeta de crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit.

Finalment, cal prémer a la casella 'descarregar certificat' i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l'ordinador. Es completarà així el procés. A partir d'aquest moment, el certificat ja estarà disponible per al seu ús.