Jurídic

Algunes entitats, indiferentment de la seva forma jurídica de creació o constitució, han de subministrar informació a l’administració pública, quan compleixen els següents requisits:

• Entitats que exerceixen funcions públiques o potestats administratives. Seria el cas, per exemple, dels col·legis professionals, que exerceixen algunes potestats de naturalesa pública.
• Entitats que prestin serveis públics titularitat de les administracions públiques, prestats mitjançant formes contractuals o no contractuals de finançament.
• Entitats que prestin serveis d’interès general o universal, entesos com a serveis d’interès econòmic general de caràcter bàsic, d’accés a tota la ciutadania i subjectes a obligacions específiques de servei públic.
• Entitats que perceben fons públics per funcionar o desenvolupar les seves activitats i que compleixen unes condicions establertes a la normativa.

Aquestes entitats han de transmetre informació a les administracions de les tasques que desenvolupen. A més, han d’informar de les retribucions percebudes pels seus càrrecs directius quan el volum de negoci de l’entitat vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions supera el 25% del volum general de l’entitat o si l’import de les subvencions i ajuts públics és superior als 10.000 euros.

La informació s’haurà de proporcionar a l’administració pública o entitat del sector públic relacionada o vinculada amb l’activitat de l’entitat.

En principi, la forma i condicions de traspàs d’informació es concreten al contracte o altre títol jurídic que estableix la relació entre l’entitat del sector públic i l’entitat privada. Subsidiàriament, es farà mitjançant una declaració responsable. El termini, excepte que es fixi el contrari, serà de 10 dies des de la recepció del requeriment d’informació.

Part d’aquesta informació proporcionada s’haurà de publicar per part de l’administració pública. L’incompliment de l’obligació de transmetre informació pot suposar una infracció molt greu.

Aquelles entitats que perceben subvencions o ajuts públics d’import superior a 100.000 euros o 5.000 euros si aquests ingressos representen, com a mínim, el 40% dels ingressos anuals de l’entitat, han de publicar certa informació obligatòriament, de les següents matèries:

• Contractació pública. S’ha de determinar l’òrgan responsable en matèria de contractació de l’entitat, facilitar la relació dels contractes subscrits amb administracions públiques els darrers 5 anys i publicar instruccions aprovades en matèria de contractació.
• Convenis. Cal donar a conèixer la relació de convenis subscrits amb les administracions públiques els darrers 5 anys i la informació relativa al compliment i execució d’aquests convenis.
• Subvencions. Cal publicar la relació de subvencions i ajuts públics rebuts de les administracions públiques en els darrers 5 anys.

Aquesta publicitat activa s’ha de fer a la pàgina web o portal web de transparència de l’entitat; a aquest espai de transparència s’hi ha de poder accedir des del Portal de Transparència Catalunya.

La informació s’ha de publicar en el moment que calgui presentar els comptes generals corresponent a l’exercici que se superen els llindars d’imports percebuts i cal mantenir publicada aquesta informació, com a mínim, 5 anys des de l’inici de la difusió.

L’incompliment de l’obligació de prestar informació pot comportar una infracció molt greu, d’acord amb la Llei de Transparència de Catalunya.

La guia respon diverses qüestions en referència a la modificació de la capacitat de les persones. Les causes de la modificació de capacitat són les “malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa”, és a dir, que afecten la seva capacitat de prendre decisions. També cal una causa o desprotecció per iniciar el procediment.

Per modificar la capacitació d’una persona cal fer l’exploració judicial, una entrevista reservada a la persona amb discapacitat. La sentència de modificació de capacitat és el document que ha de determinar quins suports ha de rebre.

La guia també determina la possibilitat de la persona amb capacitat modificada de poder treballar, votar, casar-se (amb la valoració del/la jutge del Registre Civil) i tenir fills/es (sempre que pugui exercir els drets i deures derivats de la pàtria potestat).

• Procediment de modificació de la capacitat

La mateixa persona afectada o un/a familiar pot iniciar el procediment de modificació de la capacitat amb una demanda. També ho pot fer qualsevol altra persona prèvia comunicació a la fiscalia, que pot actuar com a demandant/part interessada o com a defensa dels interessos de la persona amb discapacitat.

Un cop presentada la demanda, es fa el judici amb diverses proves, tant a la persona amb discapacitat com al seu entorn, per determinar els límits de la modificació de la capacitat. Aquesta modificació pot ser total o parcial, si té certa autonomia.

En aquest punt, també es pot constituir una tutela, especificant els actes concrets en què el tutor/a ha de representar; o una curatela, determinant els actes en què necessitarà l’assistència del curador/a.

Un cop declarada la incapacitat, aquesta es pot modificar si varien les circumstàncies de la persona.

• La tutela

La tutela és una forma de representació de persones que no poden actuar per si soles. “Implica la substitució de l’exercici dels poders” de la persona tutelada, llevat dels actes que pugui fer per si sola. Actualment, aquesta figura es tracta com a subsidiària, per darrere de la curatela.

El/la jutge determina la persona més idònia (o institució) per ser tutor/a, sempre buscant l’interès de la persona amb discapacitat.

El tutor/a té unes obligacions i també hi ha una sèrie d’actes que no pot fer amb o sense la vigilància judicial. El/la jutge pot cessar la persona que té el càrrec de tutora i, per tant, designar una de nova. Per exemple, si incompleix els seus deures o no pot exercir aquesta responsabilitat de manera eficaç.

• La curatela

“La curatela és la institució de guarda que s’estableix quan es modifica de manera parcial la capacitat d’una persona”. És a dir, el curador/a dona suport a la persona amb discapacitat, que conserva certa autonomia, en els actes que no pot fer per si mateixa. La persona amb discapacitat també dona la seva opinió.

El curador/a es limita a completar la capacitat de la persona amb discapacitat, per exemple, per fer despeses extraordinàries, per donar i agafar diners en préstec o per seguir un tractament mèdic.

• Defensor/a judicial

El defensor/a judicial representa o, si escau, assisteix la persona amb discapacitat provisionalment: quan no ho pot fer o no hi ha progenitor/a, tutor/a o curador/a. És una persona nomenada pel lletrat/lletrada de l’administració de justícia i pot representar la persona amb discapacitat en el judici.

• L’assistència

A Catalunya existeix la figura d’assistència, que és la “persona que presta mesures de suport a una altra que considera que ho necessita, per la disminució [no incapacitat] de les seves facultats físiques o psíquiques”.

Les seves funcions són vetllar pel benestar de la persona assistida i prestar suport i consentiment en determinats actes.

• La guarda de fet

Es produeix quan una persona dona el suport necessari en la presa diària de decisions o en la cura d’una persona amb discapacitat, sense que hi hagi una modificació judicial, encara que es pot acreditar amb una resolució judicial o una acta notarial.

Normalment, aquesta figura són familiars que actuen en nom de la persona amb discapacitat.

• Les entitats tutelars

Les entitats sense ànim de lucre, com les fundacions, poden encarregar-se de la protecció i el suport a menors o persones amb la capacitat modificada judicialment. Això, tenint present els desitjos de la persona tutelada, en la mesura del possible.

​A través del testament es pot determinar deixar el patrimoni familiar a la persona amb discapacitat (qui segurament té menys possibilitats de guanyar diners) i també establir un sistema d’administració a favor seu.

D’altra banda, per fer un testament cal tenir la capacitat d’entendre el contingut, per això, les persones amb discapacitat intel·lectual, poden veure impossibilitada aquesta opció. Per tant, en cas que no hi hagi testament se seguirà l’ordre de proximitat en el parentiu, com en qualsevol altre cas.

Les persones amb discapacitat com a beneficiàries de la llegítima tenen el benefici de la substitució fideïcomissària, “la possibilitat de deixar l’herència a una persona i, a la seva defunció, a una altra”.

​A Espanya la llei vigent sobre dependència, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), estableix els “drets a serveis i prestacions de les persones que poden ser-ne beneficiàries amb la finalitat d’aconseguir una millor qualitat de vida i autonomia personal”.

En línies generals, els serveis que s’atorguen tenen caràcter prioritari i han de ser prestats per la Xarxa de Serveis Socials i, si no és possible l’atenció mitjançant algun d’aquests serveis, s’incorporarà la prestació econòmica vinculada.

També es dona una prestació econòmica d’assistència personal, per promocionar l’autonomia de les persones en situació de dependència. Aquesta normativa indica com es valora la dependència i en quins graus o quines ajudes atorgar, entre altres aspectes.

“La responsabilitat penal és una conseqüència jurídica de la comissió d’una infracció criminal”. Algunes persones amb discapacitat, però, poden no ser conscients de la il·legalitat de la infracció. En aquest cas, el/la jutge determina si aquesta persona té o no aquesta capacitat i, per tant, la responsabilitat penal o no.

En cas que una persona inimputable tingui comportaments antijurídics es poden aplicar mesures de seguretat privatives de llibertat (per exemple, l’internament) o no privatives (com el tractament mèdic o la prohibició d’anar a determinats llocs).

En aquest tipus de contracte es pacta una relació laboral per fer tasques concretes durant un temps definit, això suposa que no hi ha una relació de dependència entre la persona autònoma i l’entitat. A més, no s’acostuma a especificar l’horari de feina (tot i que sí s’han d’establir les dates), el lloc ni l’entitat dona els recursos, encara que al contracte es poden establir certes especificitats.

Això permet a l’entitat establir contractes mercantils de forma intermitent i segons les necessitats. Per exemple, una entitat pot necessitar puntualment els serveis d’un programador/a o dissenyador/a per crear el seu lloc web.

En aquest cas, l’entitat no cotitza pel treballador/a a la Seguretat Social ni paga la liquidació de final de contracte, vacances ni baixes.

El contracte mercantil, com a norma general, resulta més senzill per a l’entitat (encara que no sempre ho serà per a la persona contractada). No obstant això, cal tenir en compte si l’entitat rep subvencions, perquè, en aquest cas, potser serà més complicat aportar tota la justificació necessària amb un contracte mercantil que no laboral.

Existeixen diferents tipus de contractes mercantils, encara que no tots es refereixen a la relació laboral. El més habitual en aquestes situacions és el contracte de prestació de serveis, quan s’estableix entre l’entitat o empresa i el treballador/a per a la realització d’una feina determinada. Cal tenir en compte que aquesta contractació es pot fer amb un/a professional independent o amb una empresa.

En aquest cas, es contracten els serveis (tenint en compte la seva experiència, coneixements, formació...). És important tenir present que en aquest cas no es contracten els resultats de la feina perquè, de fet, aquests no es poden garantir i, en tot cas, aquest tipus de relació s’estableix a través d’un contracte d’arrendament d’obra.

Amb un contracte de prestació de serveis es poden regular prestacions respecte de béns materials (servei de neteja, càtering o jardineria), prestacions no materials o intel·lectuals (assessorament, educació, comunicació...) i serveis a la persona, és a dir, que es fan a favor d’altres (guia de turisme, monitor/a de lleure...).

Segons l’article 314-3 del Codi Civil de Catalunya, “les persones jurídiques es poden transformar, conservant la personalitat, si llurs normes reguladores ho permeten i les del tipus de persona jurídica que pretenen assumir no ho prohibeixen”.

Així mateix, l’acord de transformació, que ha d’estar adoptat per l’òrgan sobirà de l’entitat, “ha de determinar el nou tipus que la persona jurídica assumirà i ha de contenir les mencions exigides per a la constitució d’una entitat d’aquest tipus, incloent-hi les modificacions estatutàries pertinents”.

Aquest acord de transformació l'ha d'adoptar l’Assemblea General de l’associació amb els quòrums d’assistència i d’adopció d’aquest tipus d’acord exigits als estatuts o, si els estatuts no els estableixen, amb els quòrums fixats a l’article 324-1 del Codi Civil. Ha de contenir les mencions exigides per a la constitució d’una fundació, incloent-hi la dotació inicial, el nomenament del patronat i les modificacions estatutàries pertinents.

A més, és important destacar que, segons l’article 324-3.2 del Codi civil, les associacions es poden transformar només en una altra persona no lucrativa i, tal com queda recollit a l’article 314-3, “la persona jurídica que es transforma ha de complir els requisits formals del tipus de persona jurídica adoptat i s’ha d’inscriure en el registre corresponent”.

A l’hora de transformar una associació en una fundació és important tenir en compte una sèrie de consideracions, com ara les modalitats amb què es pot constituir (per actes entre vius o per causa de mort); o bé que és possible constituir una fundació amb una única persona fundadora, no com a les associacions on cal un mínim de tres persones sòcies.

Un altre aspecte a destacar és la quantia de diners inicials que són necessaris i que cal aportar íntegrament abans de sol·licitar la inscripció de la fundació al Registre de Fundacions, i que poden oscil·lar entre els 15.000 i els 30.000 euros.

Els estatuts no només serveixen per inscriure l’associació al registre de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, sinó que, posteriorment, esdevindrà el document marc que reguli l’organització i el funcionament de l’entitat.

És per aquest motiu que és molt important que totes les persones implicades en l’associació formin part de la redacció d’aquests. Ara bé, no és necessari estressar-se pensant que serà un document definitiu i intocable, perquè existeix la possibilitat de modificar-lo en un futur. De fet, la modificació d’estatuts és precisament un dels tràmits més freqüents a les associacions.

En definitiva, els estatuts acaben esdevenint un tret que identifica l’entitat i, a més, és una eina on es pot recórrer sempre que hi hagi algun conflicte a l’associació.

No és obligatori seguir un model establert d’estatuts, però la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ofereix la possibilitat de descarregar-se un document on poder emplenar les caselles en funció de l’entitat que es tracti.

Aquest document facilita la redacció dels estatuts perquè segueix un model marc d’una associació genèrica. Ara bé, és recomanable parar especial atenció a tots i cadascun dels apartats per tal d’ajustar al màxim cada capítol a les necessitats de l’organització concreta.

Per exemple, l’article 4 del capítol II del model d’estatuts de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques fa referència als/les membres de l’associació i els seus drets i obligacions. Segons el model “per integrar-se a una associació cal presentar una sol·licitud per escrit a la junta directiva”.

Això dependrà de com cada associació vulgui gestionar-ho, entre molts altres aspectes. És per això que cal consensuar entre tots i totes els aspectes organitzatius i de gestió de l’entitat, per evitar que després pugui haver-hi malentesos.

La Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa preveu que les esglésies, confessions i comunitats religioses, així com les seves federacions, disposaran de personalitat jurídica un cop hagin estat inscrites al Registre d’entitats religioses (RER) i només es podrà denegar la seva inscripció quan no reuneixi els requisits legals establerts.

La personalitat jurídica com a entitat religiosa confereix a les esglésies, confessions i comunitats religioses la capacitat d’actuar legalment. Alhora, també els permet gaudir d’un règim legal específic que comporta el reconeixement de l’Estat, el respecte de la seva autonomia organitzativa i un tractament fiscal especial.

El procediment d’inscripció d’aquestes entitats està subjecte a la normativa del RER, recollida al Reial Decret 594/2015. La inscripció d’esglésies, confessions i comunitats religioses es fa mitjançant la sol·licitud d’inscripció al RER per via telemàtica a través de la seva seu electrònica.

Caldrà adjuntar-hi, escanejada, l’escriptura pública de constitució davant de notari, la qual ha de contenir els següents elements:

• Denominació de la comunitat religiosa, la qual no pot induir a confusió sobre la seva identitat i naturalesa.
• Domicili.
• Àmbit territorial d’actuació.
• Règim de funcionament i descripció dels seus òrgans de govern, on constin les seves facultats i requisits per a la seva designació.
• Relació nominal dels i de les representants legals. En cas que aquests/aquestes siguin estrangers/estrangeres, caldrà acreditar la seva residència legal en els termes establerts a la legislació vigent.
• Acta de la fundació o establiment a l’Estat espanyol de l’església, confessió o comunitat religiosa, on consti la relació nominal de les persones que conformaran l’òrgan de govern, plenament identificades i amb el càrrec que ocuparan dins d’aquest.

D’acord amb la Llei 39/2015, la documentació que es presenta al Registre per a la seva inscripció ha d’estar redactada en castellà.

Per poder accedir al tràmit electrònic cal fer-ho mitjançant una de les següents opcions d’identificació digital:

• Certificat digital (com l’IdCat.cat).
• DNI electrònic.
• Sistema Cl@ve permanent.
• Sistema Cl@ve PIN.

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Un cop presentada aquesta documentació, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre. Si la resolució és positiva, s’acordarà la seva inscripció Registre. Passat aquest termini, en cas que no hi hagi resolució, cal entendre que la sol·licitud ha estat estimada.

En cas que la sol·licitud sigui desestimada, es pot interposar recurs administratiu contra la resolució denegatòria i, en cas que tampoc s’obtingui resolució favorable, es pot demanar la revisió per part dels Tribunals de Justícia.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites, així com les seves federacions, podran crear entitats religioses, bé sigui per organitzar-se internament o bé per aconseguir les pròpies finalitats de la comunitat religiosa o amb caràcter assistencial o de beneficència. Es poden inscriure al Registre d’entitats religioses, les següents entitats:

• Les seves circumscripcions territorials.
• Les seves congregacions, seccions o comunitats locals.
• Les entitats de caràcter institucional que formin part de la seva estructura.
• Les associacions amb fins religiosos que creïn o erigeixin, així com les seves federacions.
• Els seminaris o centres de formació dels seus ministres de culte.
• Els centres superiors d’ensenyament que imparteixin amb exclusivitat ensenyaments teològics o religiosos propis de l’església, confessió o comunitat religiosa inscrita.
• Les comunitats monàstiques o religioses i els ordes o federacions en què s’integrin.
• Els instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, les seves províncies i cases, així com les seves federacions.
• Qualssevol altres entitats que siguin susceptibles d’inscripció de conformitat amb els acords entre l’Estat espanyol i les confessions religioses.

Per tal d’inscriure’s, cal presentar la documentació corresponent per via telemàtica a través de la seu electrònica.

Per poder accedir al tràmit electrònic caldrà fer-ho mitjançant una de les opcions d’identificació vàlides per a la inscripció d’entitats religioses. Un cop obert el procediment cal omplir el formulari de sol·licitud de primera inscripció i adjuntar-hi:

1. El document públic de constitució de l’entitat religiosa on constin les dades següents:
   • La denominació
   • El domicili
   • L’àmbit territorial d’actuació
   • L’expressió dels seus fins religiosos
   • El règim de funcionament
   • La relació nominal dels seus / les seves representants legals.

També ha d’incloure els següents documents:

1. Acta de constitució de l’entitat elevada a escriptura pública
2. Document de l’església, confessió, comunitat religiosa o federació per la qual es constitueix o s’aprova l’entitat i, si n’hi ha, la conformitat de l’òrgan suprem de l’entitat a Espanya.

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Com en la inscripció d’una entitat religiosa, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre i el silenci és positiu.

Pel que fa a les entitats creades per l’Església catòlica, cal tenir també en compte la documentació que estableixen els apartats Tercer i Cinquè de la Resolució de 3 de desembre de 2015 de la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les confessions, sobre la inscripció d’entitats catòliques en el Registre d’entitats religioses.

Així mateix, pel que fa a les fundacions religioses de l’Església catòlica es regeixen pel Decret Llei 589/1984, el qual recull que aquestes fundacions podran adquirir personalitat jurídica civil mitjançant la seva inscripció al RER.

Un dels àmbits en el qual es manifesta la diversitat cultural i social és en el fet religiós. La Constitució espanyola estableix que Espanya és un Estat aconfessional, és a dir, que està desvinculat d’una religió determinada i manté relacions de cooperació amb les diferents confessions religioses.

Entre les finalitats principals d’una església, confessió o comunitat religiosa es troba la divulgació, el foment, la pràctica i la celebració d’actes de culte d’algun tipus de tradició o creença religiosa. D’acord amb el que estableix la normativa, existeixen confessions amb les quals l’Estat manté pactes o acords de cooperació aprovats per les Corts Generals, que són els següents:

• Acord de 28 de juliol de 1976, entre la Santa Seu i l’Estat espanyol
• Acords de 3 de gener de 1979 entre la Santa Seu i l’Estat espanyol sobre assumptes jurídics, sobre ensenyament i assumptes culturals i temes econòmics.
• Llei 24/1992, de 10 de novembre, per la que s’aprova l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE)
• Llei 25/1992, de 10 de novembre, per la que s’aprova l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya
• Llei 26/1992, de 10 de novembre, per la que s’aprova l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Comissió Islàmica d’Espanya

Per gaudir de personalitat jurídica, les esglésies, confessions i comunitats religioses s’han d’inscriure al Registre d’entitats religioses, adscrit a la Secretaria General de Llibertat religiosa del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica del Govern d’Espanya.

Les que tenen conveni o acord de cooperació amb l’Estat espanyol s’inclouen a la secció especial del Registre i, la resta, s’inscriuen a la secció general.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites tenen plena autonomia i poden establir les seves pròpies normes d’organització, règim intern i règim del seu personal. En aquestes normes, hi poden incloure clàusules de salvaguarda de la seva identitat religiosa i caràcter propi, així com del respecte degut a les seves creences, sens perjudici del respecte dels drets i llibertats reconeguts per la Constitució, i en especial dels de llibertat, igualtat i no-discriminació.

En el cas que les esglésies, confessions i comunitats es plantegin l’obertura d’un centre de culte, és molt convenient que es consulti amb l’Administració local la regulació urbanística vigent en el municipi i els solars que es preveu usar.

Les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites al Registre d’entitats religioses poden crear diferents tipus d’entitats.

Per tal que aquestes entitats gaudeixin de personalitat jurídica han d’inscriure’s al Registre d’entitats religioses quan es tracti de:

1. les seves demarcacions territorials
2. les seves congregacions, seccions o comunitats locals
3. les entitats institucionals de la seva estructura
4. associacions de finalitats religioses i les seves federacions
5. seminaris o centres de formació de ministres de culte
6. centres superiors d’ensenyament teològics o religiosos
7. comunitats monàstiques o religioses i ordes o federacions on s’integren
8. instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, les seves províncies i cases i les seves federacions
9. qualssevol altres entitats susceptibles d’inscripció de conformitat amb els acords entre l’Estat espanyol i les confessions religioses.

La Llei de Llibertat Religiosa estableix expressament que les esglésies, confessions i comunitats religioses també poden constituir altres tipus d’entitats, com ara associacions o fundacions, que es regiran pels seus propis estatuts i pel règim propi de la personalitat jurídica que els correspongui.

En el cas de les fundacions creades per l’Església catòlica, el Reial Decret 589/1984, de 8 de febrer va regular la possibilitat d’inscriure-les al Registre d’entitats religioses.

Les fundacions creades per altres confessions religioses s’han de constituir i inscriure com fundacions de caràcter civil d’acord amb l’ordenament jurídic general, o si tenen exclusivament finalitats religioses, són inscriptibles també en el Registre d’entitats religioses.

Per conèixer com cal constituir una entitat religiosa es pot consultar aquest recurs.

Són dades personals totes les informacions relatives a una persona física que la fan identificable. En aquest sentit, cal destacar que la legislació aplicable actualment contempla algunes categories especials de dades que, per la seva naturalesa, estan especialment protegides, com per exemple: dades de salut, ideologia, religió, afiliació sindical, dades biomètriques, entre d’altres.

El tractament de dades personals consisteix en totes aquelles operacions i processos que tracten dades, ja sigui a través de procediments automatitzats o no. Alguns exemples poden ser: la recollida de les dades, com es guarden, la transferència d'aquestes o la seva eliminació.

La normativa estipula els supòsits que permeten tractar-les:

• Consentiment previ. La persona titular de les dades les proporciona de manera lliure, informada i voluntària, consentint que es tractin. En el cas dels/les menors de 14 anys, el consentiment el prestaran les persones adultes que ostentin la seva guarda i representació legal.
• Execució d’un contracte o precontracte, les dades facilitades i el seu tractament és inherent a la naturalesa del contracte i l’objectiu d'aquest.
• Compliment d’una obligació legal, derivada d’una norma.
• Protecció d’interessos vitals de l’interessat/interessada.
• Interès públic.
• Interès legítim del/la responsable del tractament de les dades, sempre que no prevalguin els interessos o drets i llibertats de l’interessat/interessada. És un mecanisme que la legislació admet, però que requerirà una major justificació.

En el cas de les entitats, habitualment el tractament de les dades es fonamenta en la relació contractual i en l’obtenció del consentiment.

La figura de delegat/da de protecció de dades és la d’una persona que vetlla pel compliment de la protecció de dades a una entitat. Aquesta persona ha d’acreditar coneixements, a través d’una titulació universitària especialitzada en dret i en la pràctica de protecció de dades.

La Llei Orgànica de Protecció de Dades, a l’article 34, estableix una enumeració de les organitzacions que obligatòriament han de tenir un delegat/da de protecció de dades, entre les quals destaquen els col·legis professionals, les federacions esportives quan tractin dades de menors d’edat i els centres sanitaris.

De tota manera, qualsevol entitat, voluntàriament, pot nomenar una persona delegada de protecció de dades.

Els i les menors són uns dels subjectes més vulnerables a la protecció de dades, especialment els i les menors de 14 anys. És per això que la normativa en aquesta matèria fa especial èmfasi, com a forma, també, en fer front a situacions greus que s’han anat produint, com ara l’assetjament a través d’internet. Per aquest motiu, facilita algunes eines que poden ajudar a evitar-ho.

En aquelles matèries que calgui atorgament de consentiment, els i les menors poden atorgar-lo a partir dels 14 anys. Abans d’assolir aquesta edat caldrà el consentiment del progenitor/a o tutor/a legal.

Les xarxes socials han suposat un gran canvi en la manera d’interactuar amb les amistats, familiars i coneguts/conegudes, facilitant la immediatesa en tot allò que es comparteix, però aquesta manera de relacionar-se també suposa un risc.

Davant d’això, l’Agència recomana tenir molta cura amb la informació que es publica, sempre analitzant amb qui es comparteix, per què i si el contingut és adequat. També fa especial esment al risc de robatori de personalitat i al perill de la geolocalització. Per pal·liar aquests possibles riscos, la guia dona alguns recursos útils.

El teletreball ha passat a ser una modalitat de treball ben estesa arran de la pandèmia provocada per la Covid-19.

En conseqüència, s’han d’adoptar mesures per allunyar els riscos que suposa treballar fora de l’oficina, sovint en núvols i a través de sistemes remots, que poden ser una facilitat per l’entrada de tercers a la informació protegida. Davant d'aquestes possibles situacions de risc, és convenient que les organitzacions estableixin mecanismes i mesures que redueixin aquests riscos per tal de mantenir un entorn de treball segur, tot i dur a terme aquesta activitat en dispositius personals.

La denominació internet de les coses es refereix a la interconnexió entre diversos dispositius buscant l’increment de la funcionalitat.

Aquesta interrelació entre dispositius suposa una vulnerabilitat i un risc cap a la protecció de dades, especialment davant de sistemes que recullen dades sistemàticament. Per fer-hi front, cal consciència sobre la seguretat i seguir les recomanacions, sobretot sobre manteniment i actualització del programari.

Pel que fa a la protecció de dades, la guia identifica els supòsits, recollits a la normativa, que permeten el tractament de les dades i que són els següents: consentiment, interès legítim, obligació legal i interès públic.

També recorda que totes les persones tenen uns drets davant del tractament de les seves dades, que són els següents: el dret d’accés, el de rectificació, el de supressió, el de portabilitat de dades, el de limitació i el de no ser objecte de decisions automatitzades.

De moment, la regulació de viatge depèn de cada país, per tant, abans de viatjar s’haurà de consultar en fonts oficials del país on es viatja sobre la normativa de cada moment. Una font, per exemple, és el Ministeri d’Assumptes Exteriors.

També cal tenir present els períodes de quarantena, d’entre 1 i 2 setmanes, que estableix cada país o entitat. Per tant, és important tenir clares les dates a l’hora d’escollir el voluntariat.

Pel que fa al Certificat Covid Digital de la UE, vigent des de l'1 de juliol, es tracta d'una acreditació digital que verifica que una persona ha estat vacunada contra la Covid-19, s'ha fet una prova amb resultat negatiu o s'ha recuperat de la Covid. No tenir aquest certificat no implica necessàriament la negativa a poder viatjar, però pot suposar haver de seguir mesures addicionals segons l'estat. A Catalunya, el certificat digital es pot descarregar a través de l'aplicació o el web de 'la meva salut'. Cal tenir present que també es poden descarregar altres documents com l'estat vacunal i el justificant vacunal.

En els casos d'Erasmus+, la Generalitat dona prioritat els estudiants que tinguin previst traslladar-se a altres països durant l'estiu. Hauran d'adreçar-se al seu centre d'atenció primària per vacunar-se abans de marxar.

Si s’estan desenvolupant projectes, vol dir que les entitats han avaluat la situació i han valorat que és segura la seva realització. Tots els projectes vigents es desenvolupen amb les mesures sanitàries de cada país i amb restriccions que poden variar segons la zona i el país. Els projectes internacionals han de garantir, dins de les mesures possibles, la salut i benestar de la persona voluntària.

Per tant, si la persona no vol anar a un país amb més o menys restriccions, serà una decisió pròpia. De fet, en els casos en què no es pot garantir la seguretat de les persones participants o bé s'han anul·lat o bé han passat a un format digital o semipresencial.

La pandèmia ha afectat sobretot en temps de preparació i la realització d’activitats grupals. Això significa que, com que les mesures sanitàries canvien de forma ràpida, hi ha projectes que no és segur que es faran fins a l’últim moment, i per tant, s’ha de tenir més atenció en les dates.

És important tenir en compte que la situació de la Covid és excepcional per aquest motiu es demana més flexibilitat que normalment. Les coses poden canviar, es poden adaptar, però sempre des de la voluntat que l’experiència sigui la més positiva per a totes les persones implicades en el projecte.

També és important recordar que la possibilitat de fer un voluntariat en aquesta època és gràcies a la feina de moltes persones i, per això, s’ha de ser responsable i gaudir de les parts positives de cada projecte.