Jurídic

Un sorteig ofereix un premi que es concedirà de forma aleatòria. En canvi, un concurs ofereix l’obsequi a qui guanyi una competició.

En el cas dels sortejos, és a dir, quan la persona guanyadora és escollida a l’atzar, caldrà pagar un impost que correspon al 10% del valor del premi. Aquest anomenat impost del joc es paga a través del model 685. Si supera els 300 euros caldrà també abonar el percentatge corresponent a l’IRPF. En el cas dels concursos, no cal pagar taxes ni retenció de l’IRPF.

Com a característiques en comú, si per participar en un concurs o un sorteig s’ha de pagar, llavors caldrà aplicar la Llei del joc, així que serà necessari comptar amb una llicència. També caldrà comptar amb unes bases legals redactades tant per un sorteig com per un concurs.

Les bases legals han d’establir:

• La identificació de l’entitat organitzadora: Cal facilitar el nom de l’organització, el CIF, l’adreça del domicili social i el correu electrònic.
• El termini de participació: Cal deixar clar la data i hora d’inici i finalització de la promoció.
• Mecànica de la promoció: S’ha de detallar en què consisteix el sorteig o el concurs i els requisits per poder participar.
• Número de persones guanyadores i forma d’escollir-les: Cal definir quantes persones aconseguiran el premi i de quina forma ho aconseguiran. També s’ha de deixar constància de la manera com es comunicarà la notícia a la persona guanyadora.
• Premi: Cal especificar si serà metàl·lic o en espècie.
• Cessió de drets d’imatge i/o propietat intel·lectual de la persona guanyadora: Aquesta clàusula és molt necessària perquè és la que permet a l’entitat publicar el nom de la persona guanyadora en un lloc públic com una xarxa social.
• Desqualificacions: Aquesta clàusula estableix les possibilitats de donar de baixa a les persones usuàries en cas d’incompliment de la normativa.
• Comentaris: Si per participar a la promoció cal que les persones usuàries facin comentaris a les xarxes socials és bàsic que les bases legals incloguin aquesta clàusula, per advertir que no es pot publicar contingut inadequat.
• Pròrrogues o suspensions: És convenient regular la pròrroga o cancel·lació del sorteig o concurs per casos de força major.
• Acceptació: Es tracta d’una clàusula d’acceptació de les bases de dades a partir de la qual s’entén que totes les persones usuàries que participin en la promoció accepten les accepten.
• Llei aplicable: Cal deixar clar quina llei és aplicable i on es pot acudir en el cas que hi hagi algun problema jurídic.
• Protecció de dades: És fonamental afegir tota la informació sobre qui és la persona responsable del tractament de les dades, la finalitat d’aquest tractament i les formes amb les quals les persones usuàries poden exercir els seus drets. És bàsic, doncs, que l’entitat ja estigui aplicant mesures per complir amb la protecció de dades.

La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern té dos grans objectius.

Per un costat, es pretén regular la transparència en l’activitat pública i regular l’accés de la ciutadania a la informació pública. En aquest sentit, els deures de transparència activa imposen a les Administracions la necessitat de facilitar tota aquella informació de què disposen en raó de la seva activitat.

D’altra banda, la normativa pretén garantir el compliment de les obligacions de transparència i bon govern i l’exercici del dret d’accés per afavorir la millora de la qualitat democràtica en el funcionament de les administracions públiques en tot el territori català.

Una de les novetats de la normativa és que s’especifica quines entitats formen part del sector públic i, per tant, han de facilitar informació proactivament. El decret és aplicable a les administracions públiques i altres organismes i institucions públiques, així com a les societats amb participació majoritària d’una administració pública (suficient si supera el 50% del seu capital). Així mateix, es defineix quines són les encarregades de tramitar les sol·licituds.

D’altra banda, també és aplicable a persones i entitats privades i s’especifiquen alguns aspectes que han de publicar amb l’objectiu de complir amb la Llei.

La normativa també destaca quins són els continguts a publicar per part de les administracions, tenint en compte la forma, el lloc o el mitjà de publicació, a més dels terminis per a publicar. D’aquesta manera, es concreten les dades de declaracions patrimonials i d’interessos dels alts càrrecs i personal directiu a l’Administració de la Generalitat que cal publicar, i es determina quina ha de ser la publicitat de les seves agendes públiques respecte als contactes i reunions mantinguts amb els grups d’interès.

L’òrgan sobirà de les associacions i fundacions és l’assemblea de persones sòcies i la llei imposa a les entitats l'obligació de convocar-la, com a mínim, un cop l’any a fi de rendir comptes a les associades. Aquesta s’ha de convocar a tots els socis i sòcies de l’entitat, determinant el dia, lloc i hora. A més, la convocatòria s’ha d’enviar amb el termini establert als estatuts i s’ha d’incorporar a l’ordre del dia.

S’ha de tenir en compte que totes les entitats estan obligades a celebrar l’assemblea ordinària dins dels 6 mesos següents al tancament comptable. Els punts tractats a l’ordre del dia vindran determinats per la normativa, com l’aprovació de la junta directiva, l’aprovació dels comptes i del pressupost. A banda d’aquesta assemblea obligatòria, es podran celebrar tantes assemblees extraordinàries com es considerin per la junta directiva, o bé, per un mínim d’un 10% de persones sòcies que la sol·licitin

Degut al canvi de paradigma que ha causat la Covid-19, les assemblees en línia estan a l’ordre del dia de qualsevol entitat. Al ser una metodologia relativament nova, alguns aspectes importants es poden quedar en segon pla i a l’hora d’executar l’assemblea es pot caure en l’error de no disposar de totes les condicions necessàries que es requereixen per celebrar-les.

Per aquest motiu, hi ha un seguit d’eines digitals que garanteixen el dret a vot de les persones assistents, amb un seguit de característiques perquè l’acte es dugui a terme de forma adequada. Els aspectes que una entitat haurà de tenir en compte a l’hora d’utilitzar una aplicació o una altre seran si aquest programa és gratuït, segur i es pot utilitzar de forma senzilla i intuïtiva.

També és important que hi hagi l'opció de vot ponderat i vot secret, així com que les votacions siguin verificades i inalterables. És important que el programa deixi exportar les dades d’Excel a PDF i hi hagi l'opció de contractar paquets, perquè el preu s’ajusti a les característiques i necessitats de l’entitat i l’assemblea.

Entre les aplicacions millor valorades es troben ADoodle, Doodle, Evoting, Appsamblea, Civiciti i Demokratian.

El teletreball pot perpetuar estereotips de gènere. No tota la plantilla podrà fer teletreball i hi ha circumstàncies que poden dificultar la conciliació. Per aquest motiu, s’ha d’oferir la màxima flexibilitat horària possible i que es garanteixi el dret a la desconnexió digital. Això es pot dur a terme pactant les hores en les quals no es poden rebre trucades de feina.

D’altra banda, caldrà adaptar aquests horaris en funció de la situació de cada persona treballadora. Per exemple, hi haurà pares o mares que prefereixen dedicar-se als fills/es durant el matí i que optaran per treballar al vespre o la nit. Sempre que es pugui, s’ha de donar aquesta opció per garantir una conciliació familiar real.

La quantitat exacta no està concretada a la normativa, però la llei menciona que s’han d’enumerar les despeses, s'han de quantificar i s'ha d'abonar l’import a la persona treballadora per part de l’entitat. El que l’organització pagui a les persones en concepte de despeses per teletreball cotitzarà i tindrà retenció a l’IRPF. Per tant, estarà considerat com un rendiment del treball.

Tot i que al principi pugui semblar un augment de despesa per a l’entitat, a la llarga, el treball a distància pot representar beneficis econòmics. Però per assolir-ho és fonamental formar en aquest aspecte a les persones treballadores i directives.

A l’acord de teletreball s’ha d’indicar l’horari de les persones treballadores, que hauria de garantir una flexibilitat màxima. Hi ha l’obligació de registrar la jornada, així que s’ha de fer ús d’aplicacions o eines per registrar els horaris a distància. S’ha de tenir en compte que cal establir límits i hores en les quals no es faran reunions ni trucades i que, per tant, hi hagi una desconnexió de la jornada laboral.

La normativa diu que s’ha d’intentar flexibilitzar els horaris i s’ha d’aclarir el percentatge de feina que serà presencial i quina serà a distància. De fet, només estaran sotmeses a la nova llei de teletreball les jornades que es facin a distància en un 30% com a mínim, és a dir, quan es faci teletreball com a mínim un dia i mig a la setmana.

En el cas que ja s’estigui teletreballant, s’apliquen les normes i condicions recollides als convenis o acords col·lectius que regulin la prestació de serveis a distància fins que perdin la seva vigència. L’acord de treball a distància amb la persona treballadora s’haurà de signar en un termini de tres mesos des que el decret llei resulti d’aplicació.

La inscripció en aquest nou cens és de caràcter voluntari i no és un requisit imprescindible per l’habitual funcionament dels espais i equipaments culturals, però és un factor a destacar que mostra la implicació del sector cultural amb principis bàsics de la societat com la salut, la inclusió, la pluralitat, el respecte i la llibertat.

Aquesta eina s’ha accelerat amb la intenció de pal·liar les dificultats del sector arran la crisi sanitària provocada per la pandèmia i mostra el compromís assumit voluntàriament per assolir un alt nivell d’excel·lència en consonància amb el caràcter essencial que té per a la societat la cultura.

Es podran declarar Espais de Cultura Responsable tots aquells llocs i equipaments que compleixin les condicions exigides en el Decret Llei i que, a més, han fet la tramitació de la sol·licitud corresponent.

D’altra banda, podran publicitar que han estat mereixedors del distintiu en les seves accions i productes de comunicació i informació al públic, així com mostrar-lo en els llocs que considerin adequats dels espais i equipaments declarats. El distintiu només serà concedit per resolució de la consellera de cultura.

En el cas d'inadmissió o denegació de la inclusió al Cens, el departament competent en matèria de cultura ha de donar audiència prèvia a la persona o entitat sol·licitant perquè pugui fer les al·legacions i aportar el que consideri pertinent en un termini de quinze dies hàbils.

L’acord de teletreball és un document que fixa les condicions del teletreball entre l’entitat i la persona treballadora. L'objectiu és millorar la productivitat i la competitivitat de les organitzacions i aconseguir l'equilibri necessari entre flexibilitat i seguretat.

A l’actualitat, ja existeixen diferents models d’acord al teletreball i es recomana optar per un que estigui personalitzat i adaptat a les necessitats de l’entitat i la seva plantilla. El més important és que s’estudiï cas per cas, per cobrir les necessitats d’ambdues parts.

A l’acord de teletreball ha de constar el lloc des d’on es treballarà, les hores que es faran de teletreball al llarg de la setmana i les despeses derivades del teletreball que ha d’abonar l’entitat.

Respecte l’horari laboral, el document també ha de garantir la desconnexió de la persona treballadora respectant la seva vida privada. Si s'instal·la un sistema de vigilància, aquest ha de ser proporcional a l'objectiu perseguit i introduït segons l'establert en la directiva 90/270 relativa a les pantalles de visualització.

Pel que fa als equipaments utilitzats i els costos derivats de la feina, s’hauran de definir prèviament al teletreball. Com a regla general, l'organització s’encarregarà de facilitar, instal·lar i mantenir els equipaments necessaris per al teletreball regular, excepte si la persona treballadora utilitza el seu propi equip. Si el teletreball es realitza regularment, l’entitat cobreix els costos directament originats per aquest treball, en particular els lligats a les comunicacions.

És recomanable que les entitats disposin de diferents assegurances, com l’assegurança de responsabilitat civil, l’assegurança d’accidents, la de responsabilitat de juntes directives i la de voluntariat, en el cas de comptar-hi amb persones voluntàries. S’ha de tenir en compte que aquestes assegurances es renoven per any natural, però això no vol dir que no es puguin contractar en qualsevol moment. A l’hora de contractar-les, s’ha de veure que no tinguin franquícies elevades i que cobreixi tota l’activitat de l’entitat.

L’assegurança de responsabilitat civil és la més important i ve marcada per la normativa sectorial. Per exemple, en el cas de ser una entitat del lleure, vindrà establerta pel decret del lleure. Si no es compta amb una normativa sectorial, serà l’administració la que la reguli. Tot i que no és una assegurança obligatòria per a tots els àmbits, s’aconsella tenir-la per preveure riscos, ja que cobreix qualsevol reclamació de responsabilitat que faci una tercera persona. D’altra banda, també inclou a l’assegurança les persones sòcies i voluntàries com a terceres persones.

Una altra assegurança habitual és la d’accidents per tenir coberta l’assistència sanitària, tot i que a vegades no és obligatòria. L’assegurança de voluntariat cobreix els riscos derivats de l’activitat que du a terme una persona voluntària i contempla cobertures de responsabilitat civil i d’accidents. Respecte l’assegurança de responsabilitat de juntes directives, cobreix les possibles despeses i indemnitzacions davant de reclamacions provocades per errades en la gestió. La pòlissa cobreix membres de la junta directiva i persones directives.

Els estatuts són la norma bàsica de funcionament d’una associació, a més de ser una eina de prevenció i de gestió de conflictes. També són l’expressió màxima de la lliure disposició de les persones associades i el tret identificatiu de l’entitat.

Un dels aspectes més importants pel qual s’han de modificar els estatuts és per a poder realitzar les assemblees de manera virtual mitjançant eines telemàtiques. Tot i que al 2021 es podran fer sense tenir aquesta disposició als estatuts, s’haurà de modificar perquè en un futur es pugui continuar fent d’aquesta manera.

El fet de no tenir regulats els estatuts pot derivar en diversos problemes. Per exemple, si es té previst fer assembles telemàtiques o reunions virtuals i enviar la convocatòria per correu electrònic, o es té regulat en els estatus, o si no, només es podrà enviar per correu postal, en el cas que estigui regulat així. Aquest fet no s’ajusta a la realitat, ja que avui en dia, gairebé ningú envia la convocatòria per aquest mitjà, però si no es realitza com s’esmenta en el estatuts, l’entitat es pot exposar a una possible causa d’impugnació.

La normativa estableix els principis i procediments que garanteixen el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant de qualsevol conducta de discriminació que pugui atemptar contra la dignitat de les persones.

El text pretén eliminar qualsevol discriminació que pugui donar-se per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; opinió política o d'una altra índole; religió, conviccions o ideologia; llengua; situació econòmica o administrativa, classe social o fortuna i origen cultural, nacional, ètnic o social.

També vol eliminar qualsevol discriminació per sexe, orientació, identitat sexual i de gènere o expressió de gènere; ascendència; edat; fenotip, sentit de pertinença a grup ètnic; malaltia, estat serològic; discapacitat o diversitat funcional o qualsevol altra circumstància de la condició humana, real o atribuïda. D’aquesta manera, la llei promou l'eradicació del racisme i la xenofòbia; de l’aporofobia i l'exclusió social; del sexisme; de l'homofòbia i la LGBTIfobia.

D’aquesta manera, la norma regula els drets i les obligacions de les persones físiques i de les persones jurídiques, tant públiques com privades, i estableix els principis d'actuació que han de regir les mesures dels poders públics destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, tant en el sector públic com en el privat.

En primer lloc, la normativa preveu l'aplicació per part de les administracions públiques de mètodes i instruments necessaris per a detectar les situacions discriminatòries i protegir les víctimes de discriminació, adoptant mesures preventives i aplicant-les adequadament per al cessament d'aquestes situacions.

Així mateix, hauran de prestar una atenció integral real i efectiva a les víctimes d'accions discriminatòries, d'intolerància i d'odi, que inclogui mesures específiques de suport amb assessorament, assistència sanitària i mesures socials que facilitin la seva recuperació integral.

D'altra banda, els poders públics, l'Administració de justícia, els cossos i forces de seguretat públics i privats i les autoritats públiques hauran d’adoptar mesures d'acció positiva i impulsar polítiques per fomentar la igualtat de tracte en l'àmbit privat i per aconseguir acords entre els diferents sectors socials i econòmics.

També hauran de promoure que organitzacions i empreses duguin a terme accions de responsabilitat social consistents en mesures econòmiques, comercials, laborals, assistencials o d'una altra naturalesa, destinades a promoure condicions d'igualtat de tracte i no discriminació.

En primer lloc, s’estableix l'aprovació per part del departament competent en matèria de polítiques socials d'un protocol específic d'atenció a les víctimes de la discriminació. La protecció comprèn l'adopció de les mesures necessàries pel cessament immediat en la conducta d'intolerància i discriminatòria, l'adopció de mesures cautelars, la prevenció de violacions imminents o ulteriors, la indemnització de danys i perjudicis i el ple restabliment de la persona perjudicada en el ple exercici dels seus drets.

En segon lloc, la llei preveu que les administracions públiques portin a terme campanyes de sensibilització i divulgació contra les agressions i els delictes d'odi per promoure la seva denúncia i garantir l'assistència a les víctimes tot i que no s'interposi denúncia. A més, han de dissenyar i posar en marxa en els centres escolars un protocol específic per a l'alerta, la identificació, l'assistència i la protecció en cas d'assetjament escolar amb relació a les actituds de discriminació, d'intolerància i les conductes d'odi.

La nova regulació s’aplica als nous contractes de lloguer de residència permanent de les persones llogateres, si l’habitatge està situat en una àrea declarada amb mercat d’habitatge tens.

En cap cas s’aplica a arrendaments anteriors a l’1 de gener de 1995, ni als habitatges que ja tenen un règim específic de determinació de rendes, com els habitatges de protecció oficial, lloguer social obligatori, d’inserció o mediació per al lloguer social o d’arrendament de caràcter assistencial.

En el cas dels municipis no inclosos, però que conformin l’índex de referència de preus de lloguer, poden ser declarats com una àrea de mercat d’habitatge tens si representa un creixement del preu dels lloguers clarament superior a la mitjana catalana.

També es podrà declarar àrea de mercat d’habitatge tens si el lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de les llars o la renda mitjana de persones menors de 35 anys o si existeix un creixement interanual acumulat de 3 punts per sobre de l’IPC, en els darrers 5 anys.

Es podrà pactar un increment o disminució d'un 5% del preu de l’índex en funció de l’estat i característiques de l’habitatge. Només es podrà incrementar si reuneix un mínim de tres de les següents característiques: ascensor, aparcament, està moblat, calefacció o refrigeració, piscina comunitària o equipaments similars, jardí o terrat comunitari, consergeria i vistes especials.

En el cas que al darrer any s’hagin fet obres de millora d’habitabilitat, seguretat, confortabilitat o eficiència energètica, es pot incrementar el preu i aquest serà equivalent com a màxim a l’interès legal incrementat en tres punts sobre el capital invertit en la millora, el que representa un 6% en total. Per molt gran que sigui la inversió en millores, l’increment total mai superarà el 20% de la renda, sense comptar les subvencions públiques com a part del capital invertit.

D’altra banda, si es fan obres de millora un cop superats els 5 primers anys de contracte, es poden incloure els increments previstos per aquests casos en la legislació vigent. S’ha de tenir en compte que aquestes obres han de ser de millora i mai de manteniment i hauran d’estar justificades mitjançant factures.

En el cas que amb el contracte anterior hi hagués una relació de parentiu entre persona arrendadora i arrendatària, el preu del nou contracte sí que pot superar el de l’anterior, però no pot superar el preu de l’índex.

Respecte els habitatges nous en els darrers 5 anys i els que hagin tingut una gran rehabilitació, el nou preu no podrà superar l’àrea superior de l’índex de referència, tot i que durant els primers tres anys no se’ls aplicarà aquesta llei.

La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits.

Les infraccions lleus van dels 3.000 als 9.000 € i contemplen les següents situacions:

• No fer constar l’índex i/o la renda de l’anterior contracte en la publicitat d’habitatges de lloguer.
• No adjuntar al contracte o no facilitar la documentació sobre l’índex de preus i/o la informació sobre el contracte anterior, o bé falsejar aquesta informació.
• Establir una renda que superi l’import màxim establert en menys d’un 20%.

Les infraccions greus van dels 9.000 als 90.000 € i contemplen les següents situacions:

• Llogar un habitatge incomplint els criteris de determinació de les rendes que dicta aquesta llei.
• Establir una renda que superi l’import màxim establert en un 20% o més.
• Amagar al llogater que l’habitatge es troba subjecte al règim de contenció de rendes.
• Ometre la informació relativa a l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatges, així com l’import de la renda del contracte d’arrendament anterior.

En el moment en què s’anomena una cosa, una persona o un col·lectiu, s’està fent visible i es reconeix la seva existència. D’aquesta manera, el llenguatge condiciona la imatge de la realitat i la perspectiva d’aquesta.

Si a l’hora de comunicar-se s’utilitza un llenguatge androcèntric i estereotipat sobre les dones i els homes, es nega l'evidència dels canvis socials que s’estan duent a terme per assolir una igualtat de gènere real.

Per aquest motiu, si s’utilitza la forma masculina com a genèric no s’està donant visibilitat a les dones i tot el que això representa. Tot i que estiguin presents a la feina, la cultura, l'educació, la política, l’esport o el Tercer Sector, si no apareixen en el llenguatge, queda totalment minvada la seva repercussió i presència, generant una discriminació perpetuada cap al gènere femení.

Per tant, per reflectir la situació real de les dones, el llenguatge i la seva utilització hauran de canviar per a la igualtat efectiva de dones i homes amb la implantació d’un llenguatge no sexista, tal i com diu la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.

Per emprar un llenguatge inclusiu correcte, primer de tot, es prioritzaran les formes genèriques i impersonals abans que les formes dobles, sempre que sigui possible. És important que no es redueixi el llenguatge no sexista als desdoblaments, ja que moltes de les solucions són precisament més sintètiques.

Exemples:

• Incorrecte: ‘La directora, el subdirector, la cap d’estudis, professors i alumnes estan convidats a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
• Correcte: ‘Tota la comunitat educativa està convidada a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
• Incorrecte: ‘Els mestres i les mestres de secundària han donat la benvinguda als alumnes i les alumnes de primer curs’.
• Correcte: ‘El professorat de secundària ha donat la benvinguda a l’alumnat de primer curs’.

D’altra banda, sempre que sigui possible, s’hauran d’utilitzar adjectius en comptes de substantius.

Exemple:

• Incorrecte: ‘Vaig recollir l’informe del metge’.
• Correcte: ‘Vaig recollir l’informe mèdic’.

Una altra alternativa, en cas de no poder utilitzar formes genèriques, ni personals, ni adjectius, serà l’ús de noms epicens com estudiant, nadó, periodista, infant, adolescent o persona. D’altra banda, també es pot adjuntar la terminació femenina a la forma masculina després d'una barra inclinada. Sobretot pot ser pràctic en textos breus i esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics.