Jurídic

Fins ara, la persona de baixa rebia del personal mèdic dues còpies del comunicat mèdic. Una d’aquestes, per entregar a l’empresa en el termini de tres dies des que s’emet.

No obstant això, amb l’entrada en vigor de les modificacions el treballador o treballadora no tindrà l’obligació de comunicar la baixa. En aquest cas, el centre de salut pública o mútua enviarà la baixa mèdica, confirmació o alta a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Aquesta comunicació serà telemàtica i en el primer dia hàbil següent a l’expedició del comunicat.

Alhora, l’INSS comunicarà a l’entitat les dades de la baixa mèdica “en el primer dia hàbil següent a la recepció a l’INSS”, tal com marca el text. A partir d’aquí, les entitats o les persones encarregades d’aquestes gestions disposaran de tres dies hàbils (a partir de la recepció de la baixa) per comunicar la baixa a l’INSS a través del sistema de Remissió Electrònica de Dades (RED).

En el cas de les altes, també haurà de ser el centre de salut pública o la mútua el que comuniqui la situació a l’entitat. Un cop rebi l’alta, la persona treballadora haurà d’incorporar-se a la feina l’endemà.

Les entitats sense ànim de lucre es poden trobar davant diverses situacions a partir de l’entrada en vigor d’aquestes modificacions, que serà l’1 d’abril de 2023.

D’una banda, una persona treballadora pot comunicar a l’entitat que li han donat la baixa. A partir d’aquí, l’organització hauria de consultar a l’INSS (sigui directament o a través de la persona gestora) si aquesta baixa està tramitada o no. Aleshores, es podria donar el cas que el personal mèdic no l’hagi mecanitzat encara, amb la qual cosa, al sistema encara no constaria la baixa.

També es podria produir el cas en el qual la persona treballadora creu que li han donat la baixa en una data, mentre que el personal facultatiu l’ha mecanitzat en una altra. En aquest cas, és convenient que la persona de baixa revisi el comunicat que rebi per confirmar les dates, ja que en cas que no coincideixin els dies, hauria de compensar i solucionar els possibles desquadraments.

Una altra possible situació seria que la persona treballadora comuniqui a l’entitat que està de baixa, mentre que el personal mèdic només li ha donat un document de repòs d’un dia (sense baixa mèdica l’entitat no està obligada a permetre que la persona no treballi). En aquest cas, mai es tramitarà la baixa i, per tant, l’organització podria descomptar les quantitats pertinents (dels dies no treballats sense baixa).

Finalment, es pot produir l’escenari en el qual el personal mèdic no mecanitza immediatament la baixa i, en conseqüència, es redueix el temps per comunicar les incapacitats temporals afectades, ja que els tres dies de termini es compten a partir de la data de baixa.

Des de Xarxanet es posen a disposició de les entitats els serveis d’assessorament per resoldre dubtes sobre aquesta i altres qüestions relatives a la gestió de les entitats.

El sistema de protecció civil consta dels següents serveis:

• Serveis públics: serveis d’emergències (bombers, policia, 112...) i serveis tècnics que actuen en situacions concretes de risc (Servei Meteorològic de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua...).
• Serveis d’autoprotecció d’activitats i instal·lacions.
• Voluntariat de protecció civil: actua dins del municipi o àrea supramunicipal en el qual està constituïda l’associació.

Les tasques de les associacions de voluntariat de protecció civil es basen en la previsió, prevenció, planificació, intervenció, informació i rehabilitació davant de situacions d’emergència. Això suposa que, per exemple, les persones voluntàries hauran d’estar presents en actes multitudinaris o de risc, com ara en curses populars, festes majors o en prevenció d’extinció d’incendis.

A Catalunya hi ha 153 AVPC registrades de diferent volum de persones voluntàries: la més gran és l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Girona, amb 51 persones.

Per inscriure una associació en el Registre especial d'associacions de voluntariat de protecció civil és necessari presentar la documentació següent:

• Full d'inscripció en el Registre especial d'associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya.
• Còpia autenticada de la cobertura d'assegurança de l'associació. Aquesta assegurança ha de cobrir la responsabilitat civil i accidents del personal de l’associació. En aquest sentit, l’assegurança pot ser contractada per l’associació o l’ajuntament amb el qual s’estableix el conveni.
• Certificat del consistori, en el qual es reconeix l’associació com a única al municipi. Cal tenir present aquest punt, ja que, a diferència d’altres tipus d’associacions, les de voluntariat de protecció civil estan estretament vinculades amb l’ajuntament del municipi d'actuació. En aquest sentit, la norma també estableix que "els seus estatuts i modificacions, han de ser tramesos per l'ajuntament corresponent".
• Còpia autenticada del conveni acordat entre l'associació i l'ajuntament.
• Nomenament de les persones que conformen l’AVPC expedit per l’ajuntament. Cal fer constar el nom i DNI de cada persona. De fet, aquesta informació es pot incloure en el certificat emès per l’ajuntament.
• Document de compromís de les persones voluntàries.

En cas que l’associació actuï en més d’un municipi, cal el certificat de l’ajuntament i l’acord entre els municipis interessats, tal com indica l’article 7 del decret 27/2001.

La necessitat de dotar d’una arquitectura normativa el Tercer Sector busca, entre d'altres, aconseguir més reconeixement de la resta de sectors i agents.

En aquest sentit, totes les persones ponents de la jornada van defensar que cal treballar per “estar presents en els llocs on es dissenyen i es prenen les decisions”, tal com va expressar Marc Viñas, de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC). La intenció és que les entitats sense ànim de lucre arribin a ser “un actor que pugui aportar i influir en la configuració de les normatives i projectes que impacten en el sector”, segons va afegir.

Roger Civit, director de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va esmentar també la dificultat que suposarà assolir aquest espai: “Som un actor que molesta, per tant, no serà fàcil tenir aquesta normativa, perquè estem abordant el statu quo en el qual hem viscut tot aquest temps”.

El reconeixement, però, no es vol assolir només davant la resta de sectors, la política i l’administració pública; sinó també davant la ciutadania. Tal com es va comentar, està en mans del Tercer Sector fer que la població consideri les associacions, fundacions, cooperatives... com a vehicle per transformar la realitat.

L’adaptació davant la nova situació econòmica, política i social també és un repte que les organitzacions del Tercer Sector tenen sobre la taula. En aquest sentit, Civit va plantejar si el sector està preparat per assumir i donar resposta a crisis globals que ja provoquen afectacions, com la climàtica o la demogràfica.

Rojas, va destacar que un cop aprovades les lleis del Tercer Sector s’haurà de veure la capacitat per desplegar-les i posar-les en pràctica de forma efectiva. “Tindrem un repte descomunal perquè en aquests contextos de crisis desplegar polítiques a favor del bé comú que posen les persones al centre no és fàcil”, va concloure.

En qualsevol cas, les cinc persones ponents van posar de manifest que per assumir aquests reptes cal sumar i fer xarxa dins dels diferents agents que conformen el Tercer Sector, per tal de caminar cap al mateix lloc i poder generar un canvi.

L’article 1 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives estableix que els donatius a favor d’entitats sense ànim de lucre que formin part d’aquest cens tindran una deducció sobre l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

Podran estar al cens aquelles organitzacions que tenen prevista expressament en els seus estatuts la finalitat de fomentar el català o les que ofereixen activitats per impulsar-ne l’ús.

Segons l’article 1.2 de l’Ordre CLT/59/2012, de 22 de febrer, del Cens d'entitats de foment de la llengua catalana “el foment de la llengua catalana s’entén com la realització d’activitats que promouen les actituds positives envers el català o tendeixen a incrementar-ne el coneixement o l’ús entre la població en general o en col·lectius concrets, i també la investigació sobre la llengua catalana o la seva situació”.

Segons l’article 3.1 de l’Ordre CLT/59/2012, de 22 de febrer, del Cens d'entitats de foment de la llengua catalana, s’ha d’aportar una sèrie de documentació:

• Còpia del document d'identitat (DNI, NIE o passaport) de la persona signant de la sol·licitud, que ha de ser la que tingui la representació legal de l'entitat.
• Còpia de la documentació acreditativa de la representació en què actua la persona signant.
• Còpia dels estatuts de l'organització inscrita en el registre corresponent.
• Memòria de les activitats de foment de la llengua catalana que hagi realitzat l'entitat durant l'any anterior a la sol·licitud. En cas que sigui una organització de constitució recent i no disposi d’aquesta memòria, haurà de presentar el pla d’activitats de foment de la llengua que preveu per a l'any en què presenta la sol·licitud.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquest tema o altres qüestions relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

L’article 38 de l’Estatut dels Treballadors especifica que les vacances anuals són irrenunciables. Per aquest motiu, no es podrà realitzar cap pacte que suposi una renúncia als dies lliures a canvi d’una compensació econòmica. Així mateix, en cas que el contracte laboral sigui extint sí que l’entitat estarà obligada a abonar els dies de vacances pertinents. Aquests dies a la majoria dels casos no solen superar un mes de salari, els trenta dies naturals a l’any als que tenen dret.

El Tribunal Suprem va dictaminar amb la sentència STS 743/2022, de 15 de setembre de 2022 que les vacances anuals s’han de gaudir dins de l’any natural a les quals corresponguin si no hi ha un impediment justificat. Així doncs, les persones treballadores tenen dret a gaudir d’aquests dies dins de l’any natural, en cas de no fer-ho i si no hi ha un acord amb l’entitat, tenen el risc de perdre aquests dies.

A l’article 38 també es fa una distinció de les causes d’incapacitat temporal:

• Incapacitat temporal derivada de l'embaràs, el part o la lactància natural, el treballador tindrà dret, una vegada rebi l'alta d'incapacitat temporal, a gaudir de les vacances pendents encara que hagi acabat l'any natural.
• Incapacitat temporal per una altra causa que les indicades anteriorment, el treballador/a podrà gaudir les vacances una vegada finalitzi la seva incapacitat i sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l'any en què s'hagin originat. Tot i que aquesta consigna es refereix al gaudi d’aquests dies i no a la compensació econòmica en cas que s’extingís el contracte laboral.

• Totes les persones treballadores en actiu de l’organització o empresa, inclosa l’alta direcció (independentment de la durada del contracte o del seu tipus de jornada).
• Els treballadors i treballadores a temps parcial, amb independència del número d’hores que realitzin (i s’han de computar com una persona més).
• Les persones amb contractes fixos discontinus, amb contractes de durada determinada (sigui quina sigui la seva modalitat) i amb contractes de posada a disposició.
• Totes les persones treballadores que han arribat a l’organització a través d’una Empresa de Treball Temporal (ETT). Durant molts anys hi ha hagut desacord entre sindicats i empreses davant la interpretació de la llei en aquest punt, però en 2017 l’Audiència Nacional va reconèixer aquest dret de les persones contractades a través d’ETT.

Les persones vinculades a les entitats a través de relacions no laborals no s’han de quantificar. Només s’han de comptabilitzar les persones treballadores per compte aliè, tal com s’especifica a l’article 1.1 de l’Estatut dels Treballadors.

En el cas de les cooperatives, la relació dels socis amb les mateixes no es laboral sinó societària. Per tant, no entrarien al còmput. No obstant això, sí han d’acomplir la normativa en relació amb la prohibició de discriminació directa o indirecta per raó de sexe (article 14 de la Constitució Espanyola) i els punts específics de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones recollits a la Llei orgànica 3/2007 del 22 de març.

Per tal de resoldre dubtes en referència a la igualtat en l'àmbit laboral o altres qüestions relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

La comissió es compondrà d’un màxim de sis persones i ha de ser paritària: d’una banda, per la representació legal de les persones treballadores i, de l’altra, per la representació de l’entitat o empresa. També es recomana que, en la mesura que es pugui, la seva composició sigui equilibrada entre dones i homes, així com que les persones que la integren tinguin formació o experiència en matèria d’igualtat en l’àmbit laboral.

En el cas d’entitats amb representació legal de les persones treballadores, la comissió d’igualtat, com a norma general, està formada per persones del comitè d’empresa, delegades i delegats de personal o les seccions sindicals si n’hi ha que, en conjunt, sumin la majoria dels i les membres del comitè. En les entitats o empreses amb diversos centres de treball, hi ha de negociar el comitè intercentres (si n’hi ha i si té establertes competències per a la negociació).

En cas que l’entitat tingui centres de treball amb representació legal dels treballadors/es i centres sense representació, aquesta part de la comissió negociadora haurà d’estar integrada per representants legals de les persones treballadores dels centres que la tenen i, d’altra banda, per la comissió sindical constituïda de conformitat amb l’apartat anterior (a la qual es refereix l’article 5.3 del Reial decret 901/2020).

Per a la designació de les persones que han d’integrar la part social de la comissió, s’aplicarà la regla de la proporcionalitat a la seva representativitat respecte del conjunt de persones treballadores de l’entitat (no de cada centre de treball). La part de la comissió sindical es conformarà en proporció a la representativitat en el sector i garantint la participació de tots els sindicats legitimats.

En aquest tercer escenari, la comissió es pot compondre d’un màxim de tretze persones per cadascuna de les parts, tot i que s’aconsella que siguin menys per facilitar les negociacions.

Durant l’any 2023 aquestes seran les festes laborals a Catalunya:

• 6 de gener (divendres) Reis.
• 7 d’abril (divendres) Divendres Sant.
• 10 d’abril (dilluns) Pasqua Florida.
• 1 de maig (dilluns) Festa del Treball.
• 24 de juny (dissabte) Sant Joan.
• 15 d’agost (dimarts) L'Assumpció.
• 11 de setembre (dilluns) Diada Nacional de Catalunya.
• 12 d’octubre (dijous) Festa Nacional d’Espanya.
• 1 de novembre (dimecres) Tots Sants.
• 6 de desembre (dimecres) Dia de la Constitució.
• 8 de desembre (divendres) La Immaculada.
• 25 de desembre (dilluns) Nadal.
• 26 de desembre (dimarts) Sant Esteve.

Al territori d'Aran, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del dia 17 de juny (Festa d'Aran).

Existeix la possibilitat de fer set ponts aquest any:

• Al dia de Reis, des del divendres, 6 de gener, fins el diumenge, 8 de gener (tres dies de descans).
• A la Setmana Santa, entre el divendres, 7 d’abril, i el dilluns, 10 d’abril (quatre dies de descans).
• A l’Assumpció, si s’agafa el dilluns, es pot fer pont des del 12 fins al dimarts, 15 d’agost (quatre dies de descans).
• A la diada de Catalunya, des del dissabte, 9 de setembre, fins al dilluns, 11 de setembre (tres dies de descans).
• A la Festa Nacional d’Espanya, del dijous, 12 d’octubre, fins al diumenge, 15 d’octubre, en cas d’agafar festa el divendres (quatre dies de descans).
• Al dia de la Constitució i la Immaculada, del dimecres, 6 de desembre, fins al diumenge, 10 de desembre, si es demana el dijous, 7 de desembre (cinc dies de descans).
• A Nadal i Sant Esteve, tot el territori menys l’Aran, poden tenir un pont des del dissabte, 23 de desembre, fins al dimarts, 26 de desembre (quatre dies de descans).

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Un conveni col·lectiu és un document en el qual les representants de les persones treballadores i les organitzacions arriben a un acord que regula les condicions dels contractes laborals. Els convenis col·lectius regulen drets i obligacions entre les persones treballadores i les organitzacions. És el resultat d’una negociació col·lectiva entre les dues parts.

L'Estatut dels Treballadors actua com a legislació laboral si no existeix un conveni col·lectiu per a una activitat concreta o si algun aspecte no es troba recollit en aquest.

Aquests documents es publiquen al Butlletí Oficial de l'Estat o, en funció de l'àmbit territorial d'aquest, en el Butlletí Oficial de la comunitat autònoma o de la província a la qual correspongui el conveni.

Els convenis col·lectius es classifiquen pel seu àmbit d'aplicació en:

• Convenis col·lectius sectorials.
• Convenis estatals i nacionals, són d'aplicació estatal i es publiquen en el BOE.
• Convenis sectorials autonòmics. L'àmbit d'aplicació és autonòmic, pertanyent a un sector determinat i es publiquen en els Butlletins Oficials Autonòmics.
• Convenis sectorials provincials. L'àmbit d'aplicació d'aquests documents és d’un sector determinat provincial.
• Convenis sectorials interprovincials. Afecten diverses províncies, una mateixa comunitat autònoma o diferents regions.
• Convenis sectorials locals o comarcals.
• Convenis col·lectius d'entitats. Aquells que negocien les representants de les persones treballadores i l’organització.
• Convenis col·lectius d'entitats nacionals.
• Convenis col·lectius d'organitzacions autonòmics.
• Convenis col·lectius d'entitats locals.
• Convenis col·lectius inferiors a l’organització: s'apliquen a un grup específic de persones treballadores o un centre de treball. Són els negociats per les representants de les persones treballadores del centre i l'entitat.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Amb la creació del patriarcat també va sorgir la divisió sexual del treball. Els homes havien d’encarregar-se del treball productiu (és a dir, del treball enfocat a generar béns i serveis, que té lloc a l’esfera pública i que és reconegut social i econòmicament), mentre que les dones havien de fer-ho del treball reproductiu (és a dir, del treball de cures i de sosteniment de la vida, que té lloc a l’esfera privada i que sempre ha estat desvalorat).

Aquesta divisió del treball és universal, però cada societat l’ha adaptat de diverses maneres. Cal tenir en compte, a més, que en realitat les dones sempre han treballat tant en l’àmbit reproductiu com en el productiu, encara que de manera precaritzada i invisibilitzada. Avui dia, amb la incorporació "oficial” i progressiva de moltes dones a l’àmbit productiu en països del Nord global, el treball reproductiu ha passat a desenvolupar-se per part de dones migrades, racialitzades i empobrides, desencadenant el que s’anomenen ‘cadenes globals de cures’.

La segregació horitzontal es relaciona amb les dificultats de les persones per accedir a determinades professions. Aquesta segregació es pot constatar, per exemple, pel predomini de les dones en sectors tradicionalment feminitzats (com ara el tercer sector) i en la dificultat d’aquestes per accedir a professions masculinitzades.

La segregació vertical, en canvi, fa referència a les dificultats que tenen algunes persones per desenvolupar-se professionalment. En aquest sentit, les dones no només tenen problemes per accedir a llocs de comandament, sinó que també són les més afectades per la parcialitat i per la desigualtat retributiva, fins i tot en la realització de les mateixes funcions i tasques que un home.

La conciliació es refereix a l’intent per desenvolupar la vida laboral sense que aquesta entri en conflicte amb el desenvolupament de la vida personal i familiar, dos àmbits que, en aquesta societat, tenen valors i lògiques de funcionament contraposades. Històricament, hi ha hagut un gran desequilibri entre homes i dones en relació amb això, ja que són aquestes últimes sobre les qui han recaigut les responsabilitats familiars en major mesura.

Això fa que, per exemple, siguin les dones les que majoritàriament demanen reduccions de jornada, permisos per cuidar una persona i excedències, o tinguin menys possibilitats de ser contractades si són -o volen ser- mares, la qual cosa agreuja la bretxa salarial de gènere i relega les dones a les posicions més baixes en el mercat laboral. Per aquest motiu, s’apel·la a la corresponsabilitat: és a dir, a l’assumpció equitativa de les tasques de cures entre homes i dones.