Voluntaris de la UAB intenten posar fi al malbaratament alimentari

En nombroses ocasions s’ha criticat l’actual model alimentari, el qual no és capaç de garantir l’accés regular i permanent a una alimentació suficient tant pel que fa a qualitat com a quantitat. La FAO (Food and Agriculture Organization) calcula que una tercera part del menjar produït arreu del món es perd. Per tal de lluitar contra aquest malbaratament alimentari, el Grup de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) ha engegat una campanya sota el lema “Menja Just a la UAB” que busca sensibilitzar, donar alternatives i promoure la reflexió crítica entorn al model alimentari vigent.

Les zones més afectades per la fam són sovint els principals països productors d'aliments, fet que deriva de la lògica de mercat capitalista

Diàriament, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) genera al voltant de 6,3 tones de residus domèstics, de les quals 1,8 tones són residus orgànics. Si aquestes xifres de per si ja poden generar polèmica entorn a la necessitat de reduir la producció de residus, el tema indiscutiblement preocupant apareix al comprovar que d’aquestes deixalles, 490 quilograms diaris corresponen a aliments perfectament comestibles que bars, restaurants, comerços o habitants de la Vila entre d’altres llencen a les escombraries quan encara estan en bon estat i són aptes per ser consumits en correctes condicions.

Amb la campanya “Menja Just a la UAB”, els voluntaris i voluntàries de cooperació de la FAS estan intentant provocar un doble canvi: per una banda a nivell individual i per l’altra a nivell general de tot el Campus de la UAB. Conscients que hi ha possibilitat de canvi real a la Universitat i amb el precedent de l’èxit de la campanya del curs passat que va aconseguir instaurar el cafè de comerç just a totes les cafeteries de l’Autònoma, els voluntaris van presentar el passat dimecres 8 de febrer el manifest de la campanya i ja han recollit més de 100 signatures. L’acció compta amb el suport de l’Oficina de Medi Ambient de la UAB, la qual, a petició del grup de la FAS, va realitzar una caracterització de residus a la Plaça Cívica el mateix dia de la presentació del manifest.

Les paradoxes del model actual

Milers de persones pateixen fam al planeta tot i que les zones més afectades són sovint els principals països productors d’aliments, especialment agrícoles. En aquest sentit, s’està vulnerant de manera reiterada el dret a la sobirania alimentària, segons el qual qualsevol poble i país hauria de tenir garantida la pròpia alimentació. Aquesta vulneració es deu bàsicament a la primacia dels interessos econòmics dels països rics i a la lògica del sistema capitalista i de l’economia de mercat. Així, el model actual produeix prou aliments per tothom però no els reparteix equitativament; no produeix en funció de les necessitats sinó dels beneficis econòmics que es poden obtenir a partir del comerç d’aliments.