Onades de calor, sequeres, inundacions, ciclons o incendis forestals. Durant els darrers mesos hem vist com, en diverses parts del planeta, s'ha produït una acumulació de fenòmens climàtics extrems de tota mena a causa de l'escalfament global. I en aquestes circumstàncies els nens i nenes són el col·lectiu més vulnerable, ja sigui pels impactes de la crisi climàtica i les malalties que se'n deriven, o perquè el seu futur estarà lligat a un planeta en el qual aquests fenòmens seran molt més freqüents i perillosos.

Ho diu la directora executiva d'Unicef, Henrietta Fore, a l'informe que ha realitzat el Fons de les Nacions Unides per a la Infància sobre l'índex de risc climàtic dels nens i nenes. "La crisi climàtica és una crisi dels drets de la infància". I és que, tal com assenyala l'informe, mil milions de nens i nenes, és a dir, gairebé la meitat dels infants que viuen al planeta, es troben greument exposats als perillosos efectes del canvi climàtic que vulneren drets com l'accés a un aire net, aliments, aigua potable, dret a l'educació, a un habitatge o a estar protegits contra l'explotació.

Aquesta primera anàlisi exhaustiva dels riscs climàtics des de la perspectiva dels infants posa de manifest que aquests nens i nenes que pateixen l'impacte de la crisi climàtica viuen en un dels trenta-tres països considerats de molt alt risc de patir els efectes de l'escalfament climàtic. L'estudi destaca que països com la República Centreafricana, el Txad, Nigèria, Guinea i Guinea-Bissau són els més vulnerables a patir els efectes que posen en perill la salut, l'educació, la protecció dels infants, alhora que els exposa a malalties mortals.

L'informe classifica els països en funció de l'exposició de nens i nenes a les pertorbacions climàtiques i mediambientals, així com la seva vulnerabilitat segons l'accés que tinguin als serveis essencials, com ara l'aigua, el sanejament, la higiene, l'atenció mèdica i l'educació. Espanya, per exemple, es troba al lloc 117 de 163 països, per davant de la majoria de països del seu entorn. D'altra banda, Islàndia, Luxemburg, Nova Zelanda, Finlàndia i Estònia tanquen la llista.

Pots consultar l'informe en anglès en aquest enllaç. i un resum de l'estudi en castellà en aquest enllaç.

Dades que dibuixen un panorama molt greu

Fore, la directora executiva d'Unicef, considera que les xifres que s'extreuen de l'informe dibuixen un panorama "molt més greu del que podíem imaginar". La situació de crisi climàtica afecta fins i tot al dret dels nens i nenes a sobreviure, ja que els països més afectats per l'escalfament global s'enfronten a crisis múltiples que se superposen i que fan augmentar les carències de la infància en aquests països.

L'estudi d'Unicef posa de manifest que mil milions d'infants estan molt exposats a nivells cada vegada més elevats de contaminació atmosfèrica; 920 milions de nens i nenes estan molt exposats a l'escassetat d'aigua; 820 milions estan molt exposats a les onades de calor; 400 milions d'infants estan molt exposats als ciclons; 330 milions de nens i nenes estan molt exposats a les inundacions fluvials; i 240 milions estan molt exposats a les inundacions costaneres. Finalment, l'informe destaca que 600 milions d'infants estan molt exposats a malalties transmeses per vectors.

Cal destacar que l'índex de risc climàtic dels nens i nenes posa sobre la taula el sense sentit que els trenta-tres països considerats de molt alt risc de patir els efectes de l'escalfament climàtic, i en els quals els infants són més vulnerables, només emeten el 9% de les emissions mundials de CO2, mentre que els deu països que generen més emissions representen el 70% de les emissions mundials.

El context actual de pandèmia només ha empitjorat, encara més si cap, aquesta situació. La crisi sanitària ha deixat al descobert la desigualtat existent entre països o, fins i tot, entre regions d'un mateix país. És freqüent que la pobresa augmenti als països més vulnerables a causa de diversos factors de risc, com per exemple l'accés limitat a les vacunes, i es creïn situacions de les quals és difícil sortir. Alhora, però, aquesta crisi també és una oportunitat per reimaginar un món que pensi en els infants.

Actuar per revertir la situació

En definitiva, aquestes xifres demostren la necessitat d'actuar per tractar de solucionar una situació que, tot i els constants avisos de la comunitat científica, ha anat massa lluny. Hi ha temps per reaccionar, però cada cop menys. La directora executiva d'Unicef explica que és necessari millorar l'accés dels nens als serveis essencials, com l'aigua i el sanejament, la salut i l'educació, quelcom que pot augmentar notablement la seva capacitat per a sobreviure als perills del clima.

Al mateix estudi, Unicef insta els governs i a les empreses a tenir en compte la veu dels infants i prioritzar a les mesures que els protegeixin dels efectes del canvi climàtic, així com accelerar el treball per reduir dràsticament les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

Entre les mesures concretes que exposa, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància proposa augmentar les inversions destinades a l'adaptació i la resiliència al clima en els serveis més importants per a la infància; reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle amb accions contundents immediates; proporcionar als infants educació sobre el clima i competències ecològiques; incloure als joves en totes les negociacions i les decisions relacionades amb el clima; i garantir que la recuperació de la pandèmia sigui respectuosa amb el medi ambient.

L'informe d'Unicef ha estat elaborat juntament amb diverses entitats i plataformes, com ara Data For Children Collaborative o Climate Cardinals, i ha comptat amb la col·laboració de Fridays For Future. Greta Thumberg, juntament amb altres membres de la plataforma internacional de joves pel clima, exposen la necessitat "d'afrontar els fets, reconèixer que el canvi climàtic és una crisi i actuar amb la urgència necessària per a garantir que els nens d'avui heretin un planeta habitable”.

Immediatesa i urgència són dues de les paraules més utilitzades per les entitats ambientals quan parlen de la necessitat d'actuar. De fet, des d'Unicef avisen que si no es prenen des de ja mesures necessàries per reduir les emissions de gasos, els infants continuaran patint més que ningú. "Els nens necessiten més aliments i aigua per cada unitat de pes corporal; tenen menys capacitat per sobreviure als fenòmens meteorològics extrems; i són més susceptibles a les substàncies químiques tòxiques, els canvis de temperatura i les malalties, entre altres factors", exposen.

De moment, trobem 2030 com a data límit perquè els països redueixin les seves emissions un 45% en comparació amb els nivells de 2010, com a mínim, per evitar que la temperatura augmenti més d'1,5 °C, la perillosa xifra d'escalfament global que els països es van imposar com a límit a l'Acord de París de l'any 2015, però que, amb el pas dels anys, ens hem estat apropant més del que s'esperava.