La Biblioteca de les Coses de Sant Martí llança una campanya per ampliar i renovar el catàleg d’objectes

Més de 2.200 quilos de residus evitats, més de 10.000 quilos de CO2 que no s’han emès i més de 2,2 milions de litres d’aigua estalviats. Són només algunes de les xifres que deixa la Biblioteca de les Coses de Sant Martí el 2025. Ubicada al Casal Ca l’Isidret, es tracta d’un projecte comunitari que aposta per compartir objectes d’ús puntual —des d’un trepant o una vaporeta fins a un catàleg que ja supera els cinc-cents objectes— en lloc de comprar-los.

Les dades evidencien el potencial d’aquest model per reduir residus i avançar cap a formes de consum més responsables. Amb tot, el valor de la Biblioteca de les Coses va molt més enllà de l’impacte ambiental. “No és només un servei de préstec, sinó també un espai on es generen xarxes, vincles i relacions humanes, perquè cada tarda que obrim passen coses, s’hi troba gent i s’hi teixeixen històries”, sosté la Jenny Berengueras. “Tot plegat té un valor social i comunitari que avui costa de trobar”, subratlla la directora de l'àmbit de reutilització de Rezero, una de les entitats impulsores de la Biblioteca de les Coses de Sant Martí, juntament amb Nusos Cooperativa i la iniciativa veïnal Eix Pere IV.

Aquest impacte ambiental i social també es reflecteix en el bon moment que travessa el projecte. La iniciativa, que ha celebrat recentment el seu sisè aniversari, continua creixent al barri. Avui, la Biblioteca de les Coses de Sant Martí suma més de 2.500 persones usuàries, un catàleg que inclou prop de cinc-cents objectes i més de sis-cents préstecs realitzats al llarg del 2025. 

Un altre indicador d’aquesta empenta és la presència que el projecte ha aconseguit a les xarxes socials. Només a Instagram, la Biblioteca de les Coses aplega més de 16.000 seguidores i ha creat una comunitat activa que no para de créixer i segueix de prop el projecte.

Una campanya per donar resposta a noves necessitats

Amb tot, aquest impuls també planteja nous reptes. Amb més persones usuàries i més préstecs, molts dels objectes acumulen anys d’ús i el catàleg necessita posar-se al dia per continuar donant resposta a la demanda creixent de la comunitat. “Molts dels objectes que tenim provenen de donacions i alguns ja tenen anys, de manera que necessitem actualitzar-los o disposar-ne de més”, confirma Berengueras.

Per fer front a aquesta situació, la Biblioteca de les Coses de Sant Martí ha posat en marxa una campanya de micromecenatge amb l’objectiu de recaptar 1.100 euros. Els diners serviran per incorporar nous objectes compartits i per substituir o reparar alguns dels que ja porten anys en circulació, de manera que el servei pugui continuar ampliant les seves possibilitats de préstec. “Una part dels diners es destinarà a incorporar nous objectes i una altra a renovar o substituir alguns dels que ja tenim, per assegurar que es puguin continuar utilitzant amb garanties”, detalla Berengueras.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Biblioteca de les Coses de Sant Martí (@bibliodecoses)

Entre les incorporacions previstes gràcies als fons recaptats hi ha un trepant amb broques, una pistola de pintura, un netejador de vidres, una vaporeta, una gofrera, una taula de càmping amb quatre cadires, un para-sol o una pantalla de projector, eines i objectes d’ús puntual que sovint no compensa comprar, però que poden resultar molt útils en moments concrets. 

Tots ells parteixen de les demandes formulades des de la comunitat. “Hem fet una mica de sondeig entre les usuàries per saber què els agradaria trobar a la Biblioteca i no hi troben, i els objectes que hem inclòs en el micromecenatge surten d’aquí”, explica la membre de Rezero.

La lògica que hi ha al darrere d’aquesta iniciativa es pot explicar amb un exemple molt clar: el trepant. “S’estima que un trepant s’utilitza uns dotze minuts al llarg de tota la seva vida útil”, apunta Berengueras. “En canvi, moltes llars en tenen un guardat durant anys. Compartir-lo té molt més sentit que comprar-lo i deixar-lo oblidat en un armari”.

De fet, alguns dels objectes més demanats a la Biblioteca de les Coses responen precisament a aquesta idea d’ús puntual. Segons expliquen des del projecte, entre els més sol·licitats hi ha la màquina de cosir, els altaveus, el material de càmping o eines de bricolatge com el trepant, però també altres elements vinculats a necessitats temporals, com crosses o cadires de rodes.

Un model que arrela al barri i mira més enllà

Aquest projecte també es nodreix de la implicació de la comunitat. A més de fer ús del servei, moltes persones participen activament en el dia a dia de la Biblioteca de les Coses, ja sigui proposant nous objectes, col·laborant en la gestió de l’espai o contribuint a fer créixer la iniciativa. “Al final és un projecte molt comunitari, que es construeix amb la participació de moltes persones”, explica Berengueras, alhora que afegeix que “les usuàries no només venen a agafar objectes en préstec, sinó que també proposen idees, detecten necessitats i contribueixen a fer que el projecte continuï evolucionant”.

Més enllà del cas de Sant Martí, iniciatives com aquesta també posen sobre la taula el repte de fer sostenibles aquesta mena de serveis comunitaris. Les biblioteques de les coses funcionen amb quotes i préstecs simbòlics —habitualment d’entre 1 i 5 euros— pensats per garantir l’accés a tothom, però que sovint no cobreixen tots els costos de funcionament. 

“Els préstecs són simbòlics i això no cobreix tota la despesa que implica el projecte; al final estem oferint un servei a la ciutadania”, assenyala Berengueras. En aquest context, projectes com la Biblioteca de les Coses de Sant Martí busquen noves formes de suport i finançament per consolidar-se i continuar creixent.

Amb aquesta mirada treballa l’Oficina per a l’Impuls i Suport de les Biblioteques de les Coses, un espai que acompanya administracions, entitats i projectes interessats a posar en marxa nous espais de compartició d’objectes o a reforçar els que ja existeixen. L’objectiu és facilitar la creació de noves biblioteques de les coses, fomentar l’intercanvi d’experiències entre projectes i fer créixer un model de consum comunitari amb un gran potencial de transformació social i ambiental.

“És un model que desperta molt interès perquè, al cap i a la fi, és totalment lògic, i el nostre objectiu és que en el futur hi hagi biblioteques de les coses a cada barri i a cada municipi”, rebla Berengueras.