L'entitat Tramoia Cultura ha engegat enguany, per primera vegada, el projecte Laviral, un conjunt de residències amb l'objectiu d'abordar les diferents emergències en què el nostre país es troba immers actualment (social, econòmica i ecològica) i trobar solucions col·lectivament. Ho fan unificant cultura i ciència, i treballant amb un equip d'expertes d'aquestes dues disciplines, el que elles anomenen el 'comboi'. Les artistes i científiques que el formen "recorren el territori durant diverses estades", tal com ens explica en la següent entrevista Clara Saperas, directora de Tramoia Cultura.

Les estades es fan en centres de creació de Catalunya "que actuen com a ambaixadors i còmplices del projecte". Per a l'edició d'aquest any, dedicada a la crisi de l'aigua, han escollit el Centre d'Art i Natura de Farrera (el Pallars Sobirà), El Konvent de Cal Rosal (el Berguedà) i el Centre Quim Soler del Molar (el Priorat).

Què motiva el naixement de Laviral i quin és el seu objectiu?

El naixement de Laviral ve motivat, per una banda, perquè recull un històric d'una xarxa de relacions entre l'entitat impulsora, que és Tramoia, i totes les altres: el Centre d'Art i Natura de Farrera, El Konvent de Cal Rosal i el Centre Quim Soler del Molar. D'alguna manera, érem entitats que ja fèiem coses, que ens anàvem trobant, anàvem coincidint i compartíem una mirada o unes expectatives comunes amb relació al que estàvem fent i amb ganes d'anar més enllà.

Laviral també ha estat una manera d'articular aquesta xarxa de relacions existents i les ganes de fer alguna cosa juntes transcendint l'espai de cada una de les entitats.

I, en paral·lel, des de Tramoia, entitat pròpia del sector cultural, sempre hi ha hagut una voluntat de treballar amb una mirada també de territori, de sortir de la centralitat on esdevenen normalment els esdeveniments culturals. En aquest sentit, teníem ganes de tirar endavant algun projecte que parlés de les emergències i es proposés com poder contribuir, des de la cultura, a actuar contra l'emergència climàtica, com en aquest cas.

Laviral és un projecte que suma cultura i ciència. Què aporta una disciplina a l'altra? Entre elles, com es complementen?

En aquest cas, el que estem proposant és una metodologia de treball que creï equips híbrids formats per artistes i científics, però també per la tercera pota més ciutadana o més social. La idea és que s'alimentin mútuament, però, sobretot, que puguin integrar les dues visions a l'hora d'abordar un problema. Sempre acostumem a treballar des d'una única mirada o una única parcel·la, en canvi, el que proposem aquí és obrir i fer equips de treball que integrin múltiples mirades i, per tant, puguin aportar solucions des d'una visió més àmplia i integradora.

D'on sorgeix el nom de Laviral?

És un nom que té molts atributs. Per una banda, perquè ens agrada molt aquesta idea de ser com un petit virus que s'escampa, una cosa petita que va creixent i que es va escampant arreu. Per l’altra, quan una cosa esdevé viral, vol dir que se'n parla i que està a l'ordre del dia. La cosa anava una mica per aquí.

Les seus (el Centre d'Art i Natura de Farrera, El Konvent de Cal Rosal i el Centre Quim Soler del Priorat) no s'han escollit a l'atzar, oi? Tenen un perquè. Quines són les especificitats i per què aquesta tria?

En primer lloc, perquè són tres entitats molt arrelades en els seus territoris que actuen com a agitadores, com a referents de la creació artística en aquests contextos. Són entitats històriques molt solvents, amb molta trajectòria, i totes incorporen aquesta mirada de com la cultura pot contribuir al desenvolupament local, a la creació de projectes artístics que serveixin per dinamitzar i articular el territori. Totes comparteixen una mica aquest ADN.

"Cada un d'aquests territoris ens ofereix una visió de tres realitats locals molt diferents del que seria aquesta idea del riu o del curs de l'aigua" .

I les zones on estan situades també han tingut alguna cosa a veure en la tria?

En part sí perquè aquest any, que abordem el tema de l'aigua, el 'comboi' fa una itinerància per veure diferents expressions del conflicte que tenim actualment amb la gestió de l'aigua. En estar situades en tres punts diferents d'un riu ens permet també veure quin és l'estat de la crisi de l'aigua.

A l'Alt Pirineu es tracta el tema de què passa si no hi ha neu, si no neva i no desgela; al Berguedà es planteja com el passat de les colònies industrials al voltant del riu ha articulat la vida urbana; i, en canvi, al Priorat, que ja és arribant a l'Ebre, tota la crisi de l'espoli de l'aigua, de com s'han desviat rius per afavorir el turisme o un tipus d'agricultura i què passa quan el riu ja gairebé no arriba al mar. Cada un d'aquests territoris ens ofereix una visió de tres realitats locals molt diferents del que seria aquesta idea del riu o del curs de l'aigua.

Com valoreu els primers dies de les jornades?

La primera jornada que vam fer va servir per presentar el projecte públicament, per presentar tot l'equip de treball i per posar una mica de marc i de context en el qual intervindríem. També va ser una primera trobada de gent que podia tenir interès en aquest projecte, per posar cares, noms i explicar què passaria.

Com que nosaltres estem intentant tirar endavant una metodologia, la primera residència a l’Alt Pirineu ens va anar molt bé perquè això és un treball sobre el procés, prenem nota de tot el que passa, mirem quines mancances hi ha, què ha sortit bé, què voldríem millorar, què ens anem trobant per anar construint i validant aquesta metodologia. Això vol dir que aquí hi ha una avaluació permanent molt important.

I aquests canvis i modificacions que aneu identificant, serveixen també per a les pròximes residències d'aquesta mateixa edició.

Exacte. O sigui, anem construint el projecte a mesura que va avançant.

Al juny es farà la jornada final en què es presentaran les conclusions.

No sabem si serà durant el mes de juny o si serà, potser, passat l'estiu, quan podrem tenir una mica més de perspectiva i també de possibilitat de continuïtat. Ara estem centrades en el desenvolupament d'aquest primer pilot i en el que passi durant les tres residències.

Segurament, esperarem una mica més a fer un acte públic de presentació per tenir temps a fer una bona avaluació, un bon contrast i que realment puguem tenir coses a explicar.

Les propostes i idees que puguin sortir, espereu fer-les arribar a les administracions públiques?

Sí. La idea, sobretot, és aquesta tercera pota que comentava, de quin impacte i quin retorn pot tenir tot això a la ciutadania i, de retruc, a l'administració pública, que és, al final, qui administra la vida pública.

Estem treballant en interlocució amb diferents agents, institucions públiques, des de consells comarcals fins a entitats que s’articulen al voltant dels territoris en els quals passem, perquè la voluntat és que això no quedi només en les persones que viuen l'experiència, sinó que pugui incidir i pugui sembrar llavors que després, des del territori, aquestes institucions puguin donar continuïtat.

Aquesta és la primera edició, una edició pilot, dedicada a l'aigua. La idea seria fer-ne més amb altres temes?

Exacte, la idea seria poder replicar aquesta metodologia en altres contextos. Per una banda, poder consolidar aquest projecte i fer-lo créixer incorporant, per exemple, altres espais. Alhora, poder tenir més temps per treballar amb equips més grans, ja que ara són tres persones per cada disciplina.

Per altra banda, volem que aquesta metodologia pugui anar-se transferint i replicant en altres contextos. Ens agradaria molt que d'aquí pogués sortir una espècie d'escola, que li diem l'Escola Radical de les Arts i les Ciències, que d'alguna manera s'encarregui de formar o de preparar aquests rols amb una mirada molt més integradora, que pugui aportar a la solució de reptes que ens afecten, tant locals com transversals.