Abordatge del trauma complex, context i eines per a la intervenció i estudi de casos

En aquest context, les estratègies socioeducatives es construeixen des del vincle i la coherència: l’entrevista no busca “corregir” sinó comprendre, i el procés de mediació o d’acompanyament esdevé un espai per restaurar sensacions de control, previsibilitat i seguretat. El professional, des d’una posició de respecte i consciència, aprèn a reconèixer els senyals del trauma —tant en la persona com en ell mateix— i a utilitzar-los com a guia per ajustar el ritme i el llenguatge de la intervenció.

En l’espai d’entrevista socioeducativa sovint s’hi despleguen històries de vida marcades per experiències de dolor i desconnexió. Quan el professional entén el trauma complex com una ferida que impacta en la manera de relacionar-se, de sentir i de construir significat, l’entrevista deixa de ser un simple espai de recollida d’informació i es converteix en un entorn segur, on la confiança i la presència esdevenen les primeres eines d’intervenció. L’acollida del relat, sense judici ni pressa, permet reconèixer la lògica adaptativa de moltes conductes que, a simple vista, podrien semblar resistències o desinterès.