Formació

Són tots aquelles en què les persones que hi juguen competeixen per a una finalitat. Es tracta d’activitats on les derrotes i les victòries es viuen intensament, i hi ha algunes amenaces derivades de la pressió per guanyar, el que pot desembocar en una disminució del gaudi.

És per això que un joc competitiu mal dirigit pot resultar en valors negatius com la rivalitat tòxica i inclús fomentar les trampes. És important recordar, segons Pere Bolet, que “un cop acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa”.

Transmetre valors amb el joc competitiu no és fàcil. És per això que sempre és necessari que el monitor o monitora, o la persona encarregada que sigui, dirigeixi l’espai lúdic. Com millor sigui la intervenció, més valors i més positius es podran treballar. Es tracta d’encaminar l’activitat de manera que tothom respecti les normes, socialitzi de manera sana i es responsabilitzi, perquè jugar, al cap i a la fi, és un compromís, un pacte.

En aquest sentit, també és rellevant que els i les educadores participin en el joc i ofereixin referents positius, donant exemples de competitivitat sana i dels valors que es volen posar en pràctica. És per això que es recomana que hi hagi dues educadores o educadors: una participant de l’activitat i una altra fora, per fer d’observadora.

També caldrà fer un treball d’adaptació del joc a l’etapa educativa, evolutiva i a les habilitats psicosocials del grup i de les persones que el conformen. Els jocs seran més complexos com més elevades siguin l’edat i les habilitats, així com les reflexions que se’n podran extreure.

De la mateixa manera, serà interessant preparar jocs segons les necessitats del grup, ja que es podran treballar qüestions més personalitzades. I aquí és primordial escollir el tipus d’activitat adequada.

En els jocs individuals juga tothom contra tothom, però com que no hi ha eliminació s’accepta millor la derrota. Cal vetllar per a evitar el joc brut i gestionar l’ego, i parar atenció a certes persones que poden sentir certa angoixa davant la resta de companys i companyes.

Són activitats que poden fomentar valors com la superació, l’esforç o el joc net, així com formes sanes d’individualisme, perquè el protagonisme és compartit per tots i totes les participants. Seran útils per a començar el dia o abans d’una activitat calmada.

Hi ha qui pensa que en una escola on l’educació és mixta i no hi ha una discriminació directa ja no cal treballar per l’eliminació del sexisme. Però el cert és que aquest es troba imprès en totes les conductes, comunicacions, temari, jocs... Per exemple, hàbits com delegar èxits o abaixar la veu per part de les nenes i noies, o demandar atenció en el cas dels nens i nois.

Per això mateix, cal que els centres educatius i les entitats facin un esforç d’autocrítica, i duguin a terme un escrutini profund del seu funcionament a la recerca d’indicadors com: llenguatge androcèntric, jocs i contes que reprodueixen estereotips, diferències de gènere en l’atenció rebuda i reclamada, delegació de la representació de grup als nens, expectatives jerarquitzants del professorat, poca participació de les nenes als esports del pati...

Seguint la línia de l’apartat anterior, per tal d’evitar una repetició d’estereotips, cal no associar certes actituds a les dones, com les emocions, la cura o la intuïció; o als homes, com el risc, la projecció, la valentia... El mateix amb la vestimenta o expressions que es poden considerar afectuoses o divertides (princesa, heroi, nina, campió...) però que no fan més que reproduir simbologia sexista.

El material utilitzat a les classes i activitats haurà de reflectir també la visualització pretesa al temari. Caldrà fer una mirada crítica dels llibres i continguts audiovisuals o artístics i buscar alternatives, si cal, que fomentin la paritat de gènere.

També, com en el cas del contingut, serà interessant analitzar conjuntament amb tot el grup els materials disponibles, assenyalar la manca de visibilització i debatre sobre ella i els efectes que té sobre els individus i la societat en general.

Un espai virtual al qual les escoles i centres poden anar a buscar materials, guies i altres per a treballar per una educació no sexista és el bloc d’Xtec ‘Coeduca’t’. Hi ha varietat de materials, articles i vídeos formatius.

Per exemple, disposa d’aquesta eina d’autoavaluació, molt útil per a fer una anàlisi de l’estat en què es troba el centre en aquesta matèria. També hi ha el recurs pedagògic ‘Drac Màgic’, per a l’educació infantil, la primària i la secundària. O un grup de càpsules formatives al voltant de diverses temàtiques sobre l’educació lliure d’estereotips de gènere.

L’e-learning a les associacions i organitzacions ofereix beneficis tant a l’entitat en qüestió com a les persones que estan fent la formació. Són avantatges relacionats especialment amb el temps i amb la promoció de l’autonomia de l’alumnat.

El benefici principal per a les entitats que organitzen la formació online és la disminució del temps que dediquen a la instrucció, perquè no és necessari el desplaçament a cap centre i alguns elements de la formació no necessiten ni de professor/a. Tanmateix, cal tenir en compte que hi ha materials que sí s'hauran preparar prèviament (per exemple la gravació de vídeos o la redacció d'exercicis) pel que caldrà tenir això en compte quan es prepari la formació.

Qui sí que notarà molt l’estalvi de temps és l’alumnat, per al que serà més fàcil compaginar l’activitat amb la feina, la família i el lleure.

Pel que fa a l’autonomia, l’e-learning motiva el treball independent, permetent una flexibilitat més gran que una formació presencial i facilitant l’organització autònoma dels i les alumnes, potenciant l’autoaprenentatge.

Com ja s’ha indicat, l’e-learning és una eina molt útil, especialment si es té en compte que les persones voluntàries a vegades tenen dificultats per a compaginar la tasca amb la seva vida professional, i la formació és sovint incompatible amb els seus horaris.

Davant d’aquesta situació, l’entitat pot contemplar fer tota la seva formació a distància, sense excepcions, o bé oferir la possibilitat d’un model híbrid o en línia per a aquelles persones que ho necessiten.

Sigui com sigui, la formació en línia ha de formar part del pla de formació de l’entitat, i pot trobar-se integrat a la formació més general, si és més aviat híbrida, o com un apartat independent. Ha d’incloure la mateixa informació que la instrucció presencial: docents, materials, estructura del curs... I hauria d’estar disponible, íntegrament o en format resumit, per a que pugui servir com a guia per a l’alumnat.

L’única diferència és que tots els recursos que reculli el pla de formació en línia hauran d’estar disponibles en algun lloc, preparats per a ser aprofitats pel voluntariat en la seva instrucció. Si l’entitat en qüestió té una web, es pot incloure un apartat d’aula virtual on penjar tot el material. Una altra opció és penjar-ho tot en una carpeta Google Drive compartida, que serà especialment útil si algun dels exercicis és col·laboratiu.

Fer un seguiment del procés d’e-learning també és important, tant o més que amb les formacions normals. Caldrà recollir els resultats obtinguts, per tal de valorar si l’estructura seguida és l’adequada i s’estan obtenint els resultats esperats o si cal buscar altres maneres de promocionar l’autoaprenentatge i la disciplina.

De les necessitats detectades podrà sortir el tema de la presentació. El més aconsellable és fer una llista d’interessos hipotètics i escollir-ne un a raó dels recursos de l’entitat o les experteses de l’equip que la conforma. Després, és interessant desdoblar-lo per objectius, temes secundaris, conceptes importants , exemples pràctics... Això ajudarà a acotar la ponència i fer-la més efectiva.

Posteriorment caldrà decidir qui impartirà el webinar. Si és possible, ho podria fer una persona que estigui implicada en l’entitat, ja sigui a estructura, a voluntariat o com a soci o sòcia. Si es vol, també és interessant beneficiar-se del treball en xarxa i la cooperació entre organitzacions, i preparar un seminari amb una persona experta d’una altra entitat, de manera que, entre totes dues, s’ampliï l’abast de la sessió.

Un cop es tingui present quin serà el públic del webinar, el tema i la plataforma en què es durà a terme, ja es pot programar la sessió per un dia i una hora. Cal tenir en compte les necessitats de l’audiència objectiva i del o la ponent.

També és molt recomanable que, conjuntament entre la persona experta i l’entitat organitzadora, es planifiqui la sessió de manera detallada. Com s’introduirà el tema? Com es desenvoluparan les seccions? Com es moderaran el debat o les preguntes? El ritme ha de ser dinàmic, mantenir l’atenció en una sessió online no és fàcil.

Una de les formes de fer això són els recursos visuals. És interessant que a banda del logo i els colors corporatius de l’entitat, la ponència compti amb materials com imatges, gràfiques o vídeos, que no només li facilitaran la feina al o la ponent, sinó que també aportaran més dinamisme a la sessió.

Un cop s’hagi estructurat la presentació, és aconsellable fer una prova prèvia, sense públic, per tal d’assegurar que tot funciona correctament, que la persona experta coneix la plataforma i que les imatges i demés es veuen bé.

S’haurà de crear una base de dades amb les inscripcions. Això facilitarà, com s’ha assenyalat, l’enviament de l’enllaç de la sessió. El millor és preparar una llista al correu i programar l’enviament.

El dia del webinar, caldrà que algú estigui pendent del correu, per si hi ha hagut un error en alguna de les adreces o hi ha persones que, per la raó que sigui, no poden accedir a la sessió. Si hi ha la possibilitat, és interessant que a banda del o la ponent hi hagi un moderador o moderadora que ajudi a vehicular el debat o la ronda de preguntes.

També és bona idea gravar el seminari, per tal de tenir-lo al registre o inclús per a publicar-lo després en alguna plataforma. Caldrà, això sí, avisar les persones assistents.

En el moment de definir activitats formatives i escollir-ne el material i les eines s’han de tenir presents les característiques de l’equip al qual va adreçada la formació. Això facilitarà molt la cerca de recursos. Així, cal detectar primer les necessitats formatives del voluntariat, i decidir quines accions seran les més adequades.

De la mateixa manera és primordial conèixer bé els trets de l’entitat (el nombre de persones de l’equip professional i voluntari, si es disposa d’un espai propi...). Això garantirà que les activitats es podran realitzar.

Una altra qüestió a tenir en compte és el pressupost. Aquest hauria d’estar establert a priori, en el moment de redactar el pla de formació. I és que l’única qüestió del pla que necessita que se li destinin diners és aquesta: els recursos formatius tenen un preu i segurament caldrà trobar una persona externa que pugui fer la instrucció. Així doncs, abans d’escollir les activitats i materials per a la formació s’haurà de definir també la quantitat que l’entitat està disposada a gastar-se en cada recurs.

El primer pas és conèixer els recursos disponibles a la zona on l’entitat està ubicada. Escoles de formació, biblioteques, centres educatius diversos, associacions... Es tracta de fer xarxa, fomentar l’activitat local i facilitar la formació fent servir criteris de proximitat.

També cal tenir molt presents les activitats que duen a terme altres entitats. Una forma d’estar al dia d’això és subscriure’s als seus butlletins o a revistes del sector, parant especial atenció a les convocatòries de cursos, jornades...

Un espai molt útil en aquest sentit és el Pla de Formació de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, un espai on s’ofereixen cursos orientats tant a la millora de l’actuació del voluntariat com a formar les persones que s’encarreguen de gestionar l’entitat. El Centre de Recursos i Accions Formatives (CRAF), de la Diputació de Barcelona és un altre sistema, on es recullen tota mena d’accions formatives.

Una altra plataforma on buscar cursos és l’apartat d’agendes de Xarxanet, on es publiquen tota mena d’esdeveniments, també formacions, webinars i sessions de divulgació que poden ser incorporades als plans de formació d’una entitat.

En canvi, si es vol fer una formació a mida, el més recomanable és buscar persones externes que realitzin cursos o seminaris. El més aconsellable és que el mateix equip que s’encarrega de buscar els materials també faci una compilació actualitzada de contactes de centres i persones col·laboradores i especialistes que puguin impartir la formació.

Algunes d’aquestes sessions també es poden dur a terme des de les universitats, per la qual cosa també és aconsellable consultar a les seves webs si aquests centres tenen algun tipus de formació relacionada amb el sector d’actuació. De la mateixa manera, també els cursos MOOC poden ser una bona forma d’acostar al voluntariat a certs coneixements.

Com s’indicava a l’apartat anterior, és important tenir presents les característiques del grup al qual es destinarà la formació. Això es deu al fet que la metodologia i les temàtiques de la formació dependran de les característiques i capacitats de l’equip. És molt aconsellable fer una avaluació inicial, per tal de determinar quines estratègies i activitats funcionaran millor durant el procés formatiu.

Això últim es tractaria de saber què sap el grup i com ho sap per provar d’intuir com relacionarà les informacions, que és l’autèntica forma d’aprendre. Serà crucial tenir això en compte per presentar els continguts d’una manera ordenada i lògica, motivant l’equip des del seu propi coneixement.

Tenint present el procés d’aprenentatge de les persones destinatàries de la formació, caldrà determinar la metodologia i les dinàmiques que s’utilitzaran. En aquest sentit, hi ha tres camins a seguir, que poden ser complementaris:

• Mètodes i tècniques receptives: la participació és escassa. Serien accions formatives com conferències, simposis, taules rodones, rebats entre experts o panells.
• Mètodes i tècniques participatives: l’equip treballa en grups, relacionant-se en espais dinàmics i resolent problemes.
• Mètodes i tècniques de treball individual: aquí a la resolució arriben les persones soles, prioritzant l’assimilació individual de la informació. Poden ser exercicis com la construcció conceptual, comentaris de text o enquestes d’opinió.

A tall d’exemple, si reprenem l’objectiu plantejat a l’inici de “millorar la relació entre les persones que formen l’equip de treball”, caldria plantejar-se fer una acció formativa amb dinàmiques que permetessin un millor coneixement dels altres. Una opció seria fer un seminari de tècniques de grup per crear un clima de confiança global o organitzar exercicis de cooperació.

Serà important que durant tota l’acció formativa es vagin recollint els resultats, avaluant la vinculació i la motivació de l’equip i l’assoliment d’objectius, així com el nivell d’aprenentatge al qual s’ha arribat.

Per fer això de manera completa caldrà fer una valoració en tres línies. Primer, una avaluació continuada, que permetrà controlar el procés d’aprenentatge i reconduir-lo si fos necessari. Al final de la formació també s’haurà de fer una avaluació final, que recollirà informació sobre els resultats i els encararà a les finalitats que es tenien, calculant l’eficàcia de les activitats.

Finalment, s’haurà d’oferir a les persones participants l’oportunitat de dir la seva, a través d’una avaluació de l’acció formativa. S’hauran d’incloure valoracions sobre com s’ha impartit la formació, l’adequació d’aquesta a les expectatives de l’equip, la metodologia, el material utilitzat...

El programa ‘Universitat d’Estiu Ramon Llull’ del 2022 ofereix cursos i activitats obertes a tot el públic, cursos específics per a l’alumnat de la universitat i formacions preuniversitàries del Campus Junior. La duració i el preu d’aquests cursos varien segons la seva modalitat i requisits.

En l’àmbit de l’acció social, l’URL ofereix cursos d’estiu com ‘L’aplicació de les constel·lacions familiars per a la resolució de conflictes en l’àmbit familiar: una mirada sistèmica-legal’, adreçat a tot el públic; ‘Social policies in the European Union: Trends and Challenges’, del programa Barcelona Social Summer de la Fundació Pere Tarrés, dirigit a professorat, personal investigador i alumnat d’educació superior; i ‘International Relations Upside Down: Challenges and Opportunites in a Postpandemic World’, de la ECPR Summer School, per a doctorands d’àmbits de les ciències polítiques.

L’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona organitza la 31a edició de la seva escola d’estiu. Enguany la formació porta el títol de ‘Innovació social en temps de canvis’, i se centra en l’exposició i aplicació de noves metodologies en l’àmbit de les polítiques locals i actuacions en diferents àmbits del cicle de la vida, la ciutadania, la perspectiva de gènere, la salut pública...

A diferència dels altres apartats, aquesta és una única formació, i buscar oferir un apropament integral a l’acció social a les persones assistents a través de conferències, taules rodones, i tallers. Es tracta d’un curs amb una duració d’una setmana, del 27 de juny a l’1 de juliol, en format virtual, i està adreçat a totes les persones professionals dels municipis i entitats locals de la província de Barcelona.

És primordial que les entitats facin una comunicació ben definida i constant. I aquí és important que l’equip encarregat conegui el funcionament de les xarxes socials i les eines per fer una difusió encarada al públic tant intern com general. El curs ‘Estrategias de Redes Sociales’, de Coursera, l’alumnat aprendrà a crear un pla de màrqueting digital a Facebook, Twitter, Instagram i Linkedin en 23 hores.

Un cop ja es coneixen les tècniques i el llenguatge d’aquestes xarxes és interessant guanyar en creativitat per tal de poder fer ressaltar els continguts de l’entitat al mar digital. Per això Coursera ofereix també el curs ‘Crea piezas para redes sociales usando Canva’, d’una hora de duració. Canva és una plataforma gratuïta que ofereix gran quantitat d’eines de disseny digital amb la qual es poden crear tríptics, posts, cartells...

La mateixa plataforma d’on surten els cursos de l’anterior apartat també ofereix un curs titulat ‘Planeación estratègica para el desarrollo de organizaciones saludables’, que pot ser molt útil per a les entitats que vulguin preparar els seus equips per a un relleu del grup directiu, o per a millorar les capacitats d’aquest últim. La seva durada és la mateixa que la del curs d’Excel.

Coursera també té una formació d’aquest estil, però és en anglès i molt més breu, amb una durada de vuit hores. Es tracta del curs ‘Design Thinking for the Greater Good: Innovation in the Social Sector’, que ensenyarà a les persones assistents a aplicar les tècniques del design thinking per trobar solucions creatives a problemàtiques socials.

De la mateixa manera que els equips de les entitats han de conèixer el seu sector, també han de tenir coneixement dels reptes socials que han sorgit en els últims anys. Això servirà a les organitzacions per tenir presents les problemàtiques que poden abordar.

La primera qüestió que haurien de tenir en compte totes les entitats són els que recull la ONU a la seva Agenda 2030. En aquest sentit, Edx ofereix el curs ‘ODS en la Agenda 2030: Retos de los Objetivos de Desarrollo Sostenible’, que té una duració de sis setmanes, de tres a quatre hores per setmana. És un curs que pot ajudar a les persones assistents a entendre les implicacions d’aquests reptes mundials i aplicar-los a la seva tasca.

En la línia d’aquesta formació, Fundesplai ofereix el curs ‘Alimentació sostenible i ODS’, de quatre hores, que pretén exposar de quina manera l’alimentació i la sobirania alimentària poden servir per enfrontar els principals reptes que encara el planeta. És interessant especialment per les entitats que tenen menjador.

Una altra problemàtica que haurien de tenir en compte les entitats és la qüestió digital. Actualment, s’està vivint una autèntica revolució, i cal que les persones dedicades a la intervenció social entenguin la incidència que pot tenir en la societat. El curs ‘Revolución 4.0: implicacions éticas, laborales y educativas’, d’EdX té una durada de quatre setmanes, amb una dedicació de quatre a sis hores per setmana, i pretén oferir les claus per a abordar aquestes noves problemàtiques.

En la línia de l’últim paràgraf del primer apartat, una altra clau per consumir responsablement és fer-ho a través de l’aprofitament. Llogar recursos o agafar-los en préstec, utilitzar béns públics, intercanviar uns objectes per altres, aprofitar materials de rebuig o elements aparentment gastats... Tot això són coses que les entitats poden fer per tenir accés a recursos que necessiten sense generar residus extres, i aprofitant al màxim la vida útil d’aquests objectes.

No cal, però, que aquesta vida útil sigui aprofitada només per l’entitat. Com ja s’ha apuntat, es pot optar per l’intercanvi d’alguns béns amb altres entitats, o inclús per dur-los a comerços de segona mà.

A banda, no generar residus inclou també evitar productes amb un embalatge innecessari o excessiu, i escollir productes i paquets que siguin biodegradables. Una forma de fer això és comprar a granel.

Si no hi ha cap altre sortida que adquirir nous recursos, ja siguin aliments, eines o materials, una entitat regida pel consum responsable haurà de comprar sent conscient del què, l’on, el quan, el qui i el com. Cal que s’informi dels mitjans, les matèries primes i l’impacte al medi ambient de la fabricació dels productes que adquireixi. Això ho podrà fer a través de l’etiquetat o d’altres informacions que hi ha a la xarxa.

De la mateixa manera, també serà necessari tenir en compte la situació de les persones treballadores al punt d’origen del bé o servei. L’etiqueta de 'comerç just' és una eina molt útil per garantir que les empreses que produeixen els recursos tenen condicions de treball dignes, igualtat salarial i d’oportunitats i llocs de feina estables. El comerç just facilita la cooperació i l’accés al mercat dels productors més desafavorits, i suposa un canvi en les tendències injustes del comerç internacional.

Una altra qüestió del consum responsable a les entitats és la de l’ús d’energia de forma eficient. Es tracta, bàsicament, de petits gestos que acaben tenint una incidència important en el medi ambient, contribuint a la reducció de contaminació. El primer factor és optar per productes amb certificació de qualitat, o etiquetats amb la ‘A’ de consum energètic eficient.

Però no només això. Estalviar energia significa apagar els llums i aparells elèctrics quan no s’estiguin utilitzant, aprofitar les hores de llum natural, revisar els tancaments de portes i finestres per preservar la calor i no haver d’abusar de la calefacció, instal·lar sistemes d’escalfament no centralitzats, usar bombetes de baix consum...

També cal utilitzar de forma racional l’aigua, mantenint les instal·lacions en bon estat, i estalviant despeses d’aigua innecessàries posant el rentavaixelles o la rentadora només quan estiguin plens o tancant l’aixeta mentre es freguen els plats o es renten les dents. Això últim, de fet, és un bon gest que les entitats de lleure educatiu poden transmetre ja als seus grups més joves.

En la línia de l’apartat anterior, una forma de facilitar les tasques és organitzar les competències en diversos nivells. Això permetrà individualitzar els continguts, evitant així la creació de programes diferents que evoquen part de l’alumnat a l’exclusió. La programació multinivell motiva la participació a l’aula de tot el grup, especialment mitjançant l’ajuda mútua, una de les principals eines de l’atenció a la diversitat.

Es tracta d’una estratègia que permet l’assoliment d’objectius personals que no deixen d’estar fonamentats en la línia general de competències, el que garanteix que al finalitzar les sessions tot l’alumnat haurà assolit els mateixos coneixements.

La forma de percebre, rebre i entendre la informació varia en cada alumne. A més, aquelles persones amb alguna discapacitat sensorial com la sordesa o la ceguesa, amb alguna dificultat d’aprenentatge, o amb diferències culturals o lingüístiques, necessiten que se’ls exposi el coneixement de formes diferents de les normatives.

Justament per aquesta diversitat és important tenir disponibles diversos mitjans impresos, audiovisuals i auditius per tal d’assegurar que tothom capta la informació de la forma més eficient possible. A més, com més representacions del coneixement, més fàcil serà la seva captació.

Així, es recomana fer servir múltiples canals d’entrada, amb imatges, text, àudio i vídeo subtitulat, ja que no hi ha un mitjà òptim per a tothom i donar diverses opcions permetrà a cada persona decidir quin canal li va millor. Això també es coneix com a disseny universal per l’aprenentatge, i inclou gràfics manipulables i altres recursos tecnològics.

Lluny dels formats tradicionals d’educació, caracteritzats per un blindatge de les competències i els continguts, l’educació inclusiva demana la participació de l’alumnat en l’organització de les sessions. Així, s’hauran de compartir amb els alumnes els objectius de cada tasca i els instruments de planificació i regulació de les sessions (rúbriques, bases d’orientació...).

També és important assegurar la retroalimentació a l’aula, de manera que tant la persona docent com l’alumnat valori allò que s’ha fet bé i proposi solucions per superar els obstacles. L’objectiu és que el grup estudiantil entengui què estan aprenent, com ho fan i per què.