Jurídic

La responsabilitat social corporativa és la contribució que les organitzacions realitzen de forma voluntària al moviment social. Tot i que algunes de les fórmules per ser responsables són requerides per llei, n’hi ha d’altres que no són obligatòries, per tant, la seva implantació dependrà de la cultura i de l’ètica de l’organització.

Mitjançant la implantació de mesures de RSC, l’organització s’implica de forma activa en el desenvolupament sostenible i de respecte dels drets humans, des de tres dimensions: social, econòmica i mediambiental.

Una de les claus és l’aplicació d’un mètode de govern obert i transparent per conciliar els interessos de les diferents parts que conformen el sistema de l'organització. Aquests agents són anomenats grups d’interès.

La integració de responsabilitat social aporta un valor afegit a les organitzacions que, en el cas de les empreses, releguen els objectius de maximització dels propis beneficis a curt termini per objectius de protecció del medi ambient i d’impuls de les iniciatives socials. La implicació de les empreses en la promoció del desenvolupament humà comporta beneficis i avantatges, a més d’incentivar el seu creixement econòmic i millorar la competitivitat a llarg termini.

La Generalitat de Catalunya, promou la Responsabilitat social a les organitzacions i ha obert el portal RScat com a plataforma d'intercanvi i difusió sobre tot el que fa referència a aquesta temàtica. Ha utilitzat com a marc de referència, el Llibre verd de la Comissió Europea per fomentar un marc europeu per la responsabilitat social de les empreses, el qual estableix com a objectiu de la responsabilitat social, incentivar el creixement econòmic i sostenible amb més i millors llocs de treball i una major cohesió social.

Per saber-ne més, podeu consultar el portal de la Federació Catalana del Voluntariat, la qual realitza un treball per establir ponts entre empreses, entitats i voluntaris, i al portal de RScat.

Per implantar mesures de responsabilitat social, l’entitat o l’empresa haurà d’elaborar un diagnòstic mitjançant el qual s’identifiquin les fortaleses en responsabilitat social i aquells aspectes que caldria millorar per acostar-se a la sostenibilitat.

Posteriorment, s’haurà d’elaborar un pla de millora o d’acció que sigui viable, i executar-lo de forma gradual, si convé amb l’ajuda d’un responsable expert o d’un consultor extern.

Les entitats integren estructuralment els interessos d’altres interlocutors i assumeixen de forma espontània responsabilitats socials i civils. Per tant, tot i que de per sí, moltes entitats ja assumeixen alguns aspectes de responsabilitat social, encara tenen feina a fer. Precisament, el diagnòstic servirà per saber en què l’entitat ja assumeix una responsabilitat social i en quins aspectes li cal aprofundir més.

Però a més, les entitats també poden desenvolupar un paper fonamental per fomentar la responsabilitat social de les empreses amb les quals col·laboren.

Les federacions uneixen els esforços de les entitats per tal de que, d’una manera formal i a partir de la creació d’una nova entitat que aglutina altres associacions, s’assoleixi millor les finalitats que els hi són pròpies. Estan regulades per la mateixa llei que les associacions, en el sentit que se’ls aplica la normativa legal al respecte. És a dir, que han de disposar uns estatuts que regulin la seva finalitat i les seves normes de funcionament.

El reconeixement legal del qual gaudeixen aquesta tipologia d’entitats afavoreix l’impacte i la repercussió en les decisions de les institucions públiques, de manera que es poden convertir en autèntics referents en el sector pel qual treballen.

El treball en xarxa és una iniciativa social mitjançant la qual les entitats sumen els seus objectius comuns sense que perdin la pròpia identitat.

Permet a les entitats obrir-se a noves maneres de treballar, es creen noves relacions entre persones, les quals comparteixen les seves experiències de treball, aconseguint evolucionar i millorar els propis projectes, a la vegada que, es reforcen les possibilitats d’impacte social dels objectius que són comuns.

Gràcies a aquesta nova manera que les entitats han trobat per interrelacionar-se, les xarxes s’han convertir en un punt de trobada tan formal com informal, on els projectes es fan més forts i visibles, convertint-se en potencials generadors de canvi, de resistència i de lluita. L’èxit d’aquesta eina pot augmentar la confiança i el reconeixement social de la tasca de les entitats.

Com bé s’ha dit, les xarxes són formes de col·laboració formals o informals, de manera que, la seva manca de regulació legal, facilita que es puguin establir, tan sigui acords de col•laboració escrits que obliguin a les entitats i a les persones, com acords verbals que es van desenvolupant i establint a mesura que es va caminant.

En tot cas, són fórmules de col•laboració dinàmiques, flexibles i obertes. Per tal d’activar el treball en xarxa, s’han de definir les bases de les propostes que cada entitat vol aportar, el conjunt de les accions que es volen desenvolupar i les estratègies compartides a seguir per assolir els objectius comuns. A més, és vital la utilització de les TIC i els entorns digitals com a mitjà i com a context per aprendre i comunicar-se.

Al cap i a la fi, el treball en xarxa és una estratègia per a tothom, creada entre tots i totes, aglutinadora, que permet i anima la sincronia d’actuacions comunes.

L'associació: Les associacions no requereixen un capital econòmic mínim.

Que no requereixin un capital econòmic mínim no significa que no puguin rebre finançament a través de diferents fonts a fi d’aconseguir les finalitats establertes. Aquestes fonts de finançament poden ser, per exemple, subvencions d’administracions públiques, ingressos generats per la pròpia activitat de l’entitat, quotes de socis i donatius d’empreses o particulars i qualsevol altre que es pugui establir.

La fundació: Les fundacions exigeixen un aportació patrimonial mínima de 30.000€ en concepte de dotació fundacional. L’aportació pot realitzar-se amb diners, amb béns o amb drets. La dotació es pot fer de forma successiva. En aquest cas, s'ha de dipositar com a mínim el 25% en el moment de la constitució, i la resta, s'ha de dipositar en el termini de 5 anys. Si la fundació està constituïda per persones jurídiques privades, el diposit successiu s'ha de fer constar a una escriptura pública, la qual té naturalesa de títol executiu.

La cooperativa: La cooperativa requereix un desembors mínim i integral de 3.000 euros a càrrec dels socis fundadors. Inicialment, cada soci haurà d’aportar mínim el 25% del total al que estigui obligat d’acord amb els estatuts. Les aportacions poden realitzar-se amb diners o amb patrimoni valorable econòmicament.

L’associació:

Documentació de constitució:

• Acta fundacional o acord de constitució: Acta fundacional o acord de constitució. Pot ser en document privat, no necessàriament a de passar per notari.
• Estatuts: És la norma bàsica que regularà el funcionament de l’associació junt amb la normativa vigent aplicable.

Documentació legal:

• Llibre de registre dels associats i associades, constant les altes i baixes dels mateixos així com les dades de cada soci/a.
• Llibre d’actes de les assemblees generals i la junta directiva.
• Llibre de voluntaris, fent constar les persones, físiques que col·laborin, oferint la seva tasca voluntàriament.
• Llibre de comptabilitat. En aquest llibre, per exemple, tindrem un llibre de caixa on es reflecteixin els ingressos i les despeses.

No s’exigeix cap diligència legal respecte dels llibres, és a dir, poden ser en qualsevol suport informàtic.

Documents que s’han d’inscriure o dipositar al Registre de Drets i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

• Acta fundacional. Hem de destacar que juntament amb l’acta fundacional, cal aportar els estatuts de l’associació, la sol•licitud d’inscripció de l’associació i el justificant de pagament de les taxes corresponents al tràmit de constitució. La inscripció es farà només a efectes de publicitat.
• Dissolució, transformació, fusió, escissió.
• Canvi de domicili.
• Renovació de càrrecs de l’òrgan de govern.

La fundació

Documentació de constitució

• Carta fundacional. Aquesta carta fundacional ha de formalitzar-se en escriptura publica, la qual es presenta al Registre de Fundacions amb un caràcter constitutiu, és a dir, és una declaració de la voluntat fundacional dels fundadors. En aquesta carta, es farà constar la denominació, el domicili, els estatuts i la dotació econòmica.
• Estatuts de la fundació. En aquests constarà, per exemple, la denominació, la duració de la fundació si no és indefinida i les finalitats i activitats.

Documents legals

• Llibre d’actes
• Llibre diari
• Llibre d’Inventari i comptes anuals, excepte les que no han de presentar l’impost de societat, que com a mínim han de disposar d’un llibre de caixa.

El Patronat ha de fer inventari i formular els comptes anuals de manera simultània i amb data de tancament de l’exercici econòmic. Els comptes anuals inclouen el balanç de la situació, el compte de resultats, l’estat d’actius i l’estat de canvis en el patrimoni.

En cas que hi hagi voluntaris realitzant activitats per l'entitat, aquesta ha de tenir un registre de voluntaris.

No és obligatori legalitzar els llibres de les fundacions.

Documents que s’han d’inscriure o dipositar al Registre de Fundacions

• Carta fundacional mitjançant escriptura publica per sol·licitar la inscripció en el Registre de Fundacions.
• Estatuts.
• Dissolució.
• Canvi de domicili.
• Renovació del patronat.

La cooperativa

Documentació de constitució

• Escriptura pública de constitució
• Acta de l’assemblea constituent
• Estatuts socials

Documents legals

• Registre de socis i aportacions socials
• Llibre d’actes d’Assemblea i Consell Rector
• Llibre d’inventari i balanços
• Llibre diari
• Qualsevol altre que imposin les disposicions legals

Els llibres obligatoris han d’estar relligats, foliats i legalitzats abans del seu ús.

Les anotacions i assentaments elaborades mitjançant procediments informàtics hauran de ser relligats correlativament i legalitzats per el Registre de Cooperatives.

Documents que s’han d’inscriure o dipositar al Registre de Cooperatives

• Escriptura pública de constitució dins el termini de 6 mesos des del seu atorgament.
• Acta de l’assemblea constituent
• Estatuts socials
• Dissolució i liquidació
• Canvis de domicili
• Delegacions dels òrgans rectors
• Apoderaments i delegacions de facultats
• Comptes anuals dins del termini de 2 mesos des del dia que han estat aprovats per l’assemblea general

Per conèixer quines són les altres maneres d'unir esforços que existeixen, clica el següent recurs

L'associació: Les associacions són entitats sense ànim de lucre, igual que les fundacions i que algunes cooperatives. La finalitat és unir la voluntat de varies persones que tenen un interès general o particular i volen posar en comú els seus recursos personals o patrimonials per un temps o indefinidament.

La fundació: Les fundacions també són entitats sense ànim de lucre. La seva finalitat també és treballar per un interès general a partir de destinar un bens a fi de complir amb aquest. Igual que les associacions, les fundacions també poden tenir caràcter temporal o indefinit.

La cooperativa: Com les associacions, reflecteixen un projecte d’un grup de persones, tot i que poden ser amb o sense ànim de lucre, les quals sumen esforços per realitzar una o varies activitats empresarials. Els objectius principals són satisfer les necessitats i aspiracions econòmiques, així com també necessitats socials.

Hi ha diverses tipologies de cooperatives: agràries, d’assegurances, consumidors i usuaris, ensenyament, habitatges, serveis, i de iniciativa social. En el transcurs de tot el recurs, parlarem d’aquesta última perquè és la que més s’acosta a la naturalesa dels projectes associatius que podem aplicar a les altres fórmules jurídiques.

Les finalitats que compleixen aquest tipus de cooperatives poden ser:

• La integració laboral o la plena inserció d’un determinat col·lectiu amb dificultats.
• La defensa de persones o col•lectius amb dificultats especials d’integració o afectades per qualsevol classe d’exclusió social o limitació de llurs drets socials.
• La satisfacció de necessitats socials no ateses o ateses insuficientment pel mercat.

L'associació: Està constituïda per una assamblea general, formada per tots els socis i les sòcies. Les funcions bàsiques de l’assemblea general és l’adopció d’acords i la fixació de les línies generals que ha de seguir l’associació. L’assemblea té un gran nombre de competències i pot prendre decisions sobre la majoria d'assumptes relacionats amb l’associació. El seu òrgan de govern és la Junta Directiva, que administra i representa l’associació, a més de vetllar pel compliment de les finalitats que l’associació vol aconseguir.

La fundació: Està constituïda per el patronat, que està format pels patrons de la fundació i és l’òrgan de govern, el qual administra i representa a la fundació i té caràcter col·legiat. L'òrgan de control extern de l'entitat és el protectorat, que vetlla pel compliment de les finalitats fundacionals, les disposicions legals i els estatus de la fundació.

La cooperativa: Té una estructura i funcionament democràtic. Per tant, és obligatòria la presència d’una assemblea general composada per tots els socis i sòcies, i també ha de comptar amb un òrgan de govern que és el Consell Rector, i qui ostenta el càrrec dintre del Consell ho fa amb caràcter gratuït.

Tot i així, de manera potestativa, poden existir altres òrgans, per exemple: direcció, interventors de comptes o comitè de recursos. El primer gestiona el dia a dia de l’entitat, i el segon, de forma gratuïta, controla la documentació de la cooperativa i realitza els comptes anuals i altres documents comptables. Finalment, el tercer, s’encarrega de gestionar els recursos sobre sancions imposades als socis o d’altres tipus de recursos.

Per conèixer la resta d'elements que hem de tenir en compte per saber quina figura jurídica s'escau millor en el nostre projecte, cliqueu en el següent recurs.

• Les funcions que desenvolupa l’entitat
• La normativa que és d’aplicació a les funcions que desenvolupa l’entitat i a la pròpia entitat
• L’estructura organitzativa. Amb un organigrama actualitzat que identifiqui als responsables dels diferents òrgans, el seu perfil i trajectòria professional

• L'objecte o finalitat per la qual s'ha subscrit el contracte
• La durada del contracte
• Import de licitació que l'administració va establir i l'import pel que finalment es va adjudicar
• El procediment utilitzat per celebrar el contracte, especificant si és restringit, obert, negociat o de diàleg competitiu. També detallar si ha estat un procediment de tramitació ordinària o abreujada. Així mateix, indicar si el procediment de selecció ha estat ordinari (obert o restringit), especial (negociat, de diàleg competitiu o concurs de projectes), o massiu (acord marc, sistema dinàmic, sistema centralitzat, menor, 18.000 euros)
• Els instruments a través del qual s’ha publicitat, com anuncis en diaris oficials, especificant quins
• Les Modificacions produïdes durant la vigència del contracte, si és el cas
• La decisió de desistiment i renúncia, si és el cas

En el cas de que s'hagi realitzat un contracte menor, es pot publicar la informació trimestralment.

La informació sobre les subvencions o ajudes que l'administració ha concedit a l'entitat ha de contenir, com a mínim:

• Objecte de la subvenció concedida
• Pressupost presentat a l'administració per portar a terme l'activitat
• Durada i data d'inici de l'execució de l'activitat
• Obligacions econòmiques contretes
• Subcontractacions realitzades per realitzar les activitats si s'han realitzat i menció dels adjudicataris
• Procediment i import de la subvenció

• El contingut ha de ser clar, estructurat, comprensible i de fàcil accés
• la informació ha de ser gratuïta
• És preferible un format reutilitzable
• S'ha d'establir mecanismes que facilitin l'accés, la interoperabilitat, la qualitat i la reutilització de la informació publicada
• S'ha d'establir mecanismes que facilitin la identificació i localització de la informació publicada
• La informació ha d'estar a disposició de les persones amb discapacitats en una modalitat subministrada per mitjans o en formts adequats, de forma que resultin accessibles i comprensibles, d'acord amb el principi d'accessibilitat universal i disseny per tots

Consulta més informació als anteriors recursos I i II.

Els ciutadans poden sol·licitar informació que posseeixen les persones jurídiques que presten serveis públics o exerceixin potestats administratives.

Per fer-ho, hauran de dirigir la sol·licitud a l’Administració, organisme o entitat vinculada, identificant-se, exposant la informació exacta que necessiten, facilitant una direcció de contacte, preferentment electrònica, a efectes de comunicacions, i en el cas que calgui, determinar la modalitat d’accés a la informació.

Tot i que el sol·licitant no resta obligat a exposar els motius pels quals sol·licita l’accés a la informació, ho pot especificar per a què es tinguin en compte en el moment de ponderar els criteris per a prendre la decisió, tot i que el fet de no exposar el motiu no ha de sé la única raó per rebutjar la sol·licitud.

Per això, es crearan unitats d’informació a l’Administració general de l’Estat per facilitar al ciutadà el coneixement de quin òrgan ha de presentar la seva sol·licitud.

Les dades personals s’han de protegir d’acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal, i prenent en consideració el tipus de dades contingudes a la informació que es sol·licita:

Informació amb dades merament identificatives

• Organització
• Funcionament
• Activitat pública

Informació amb dades personals especialment protegides

Només es podrà autoritzar l’accés de les següents dades en cas de disposar del consentiment exprés i per escrit de l’afectat, a menys que aquest/a hagi fet manifestament públiques les dades amb anterioritat.

• la ideologia.
• la filiació sindical.
• la religió i les creences de persones.

Només es podrà autoritzar l’accés a les següents dades si es disposa del consentiment exprés de l’afectat o si aquest estigués emparat per una norma amb rang de llei.

• l’origen racial.
• la salut.
• la vida sexual de les persones.
• dades relatives a infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública de l’infractor

Informació amb dades personals sense ser especialment protegides

Es pondera l’interès públic de la informació amb els drets de protecció de les dades personals d’aquells que apareguin a la informació sol·licitada.

Aleshores, es seguiran els següents criteris per a prendre la decisió:

• El menor perjudici als afectats, disposant del seu consentiment exprés o bé havent transcorregut 25 anys des de la seva mort si es coneix la data, i si no es coneix, a partir dels 50 anys des de la data dels documents.
• La justificació pels sol·licitants de la seva petició en l’exercici d’un dret o pel fet de ser investigadors, motivant la sol·licitud per finalitats històriques, científiques o estadístiques.
• El menor perjudici dels drets dels afectats en el cas que els documents sols continguin dades merament identificatives.
• La major garantia dels drets dels afectats en cas que les dades contingudes als documents puguin afectar a la seva intimitat o seguretat, o es refereixin a menors d’edat.

Dissociació de dades

Si l’accés s’efectua dissociant prèviament les dades personals per tal que no es puguin identificar les persones afectades, no caldrà l’aplicació dels anteriors criteris i es podrà facilitar la informació.

Cessió parcial del document

Si les dades personals només estan a una part del document, es podrà cedir parcialment, informant el sol·licitant que no disposa de la informació completa.

El termini per impugnar la sol·licitud és d’1 més a comptar des del dia següent a la notificació de l’acta impugnat.

El silenci administratiu és negatiu, i es pot impugnar a partir del dia següent en què es produeixin els efectes del silenci.

La Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i al bon govern, aprovada per l’Administració de l’Estat, pretén incrementar i reforçar la transparència en l’activitat pública, obligant les administracions i entitats públiques, i aquelles que són privades però ofereixen serveis suportats amb fons públics a fer publicitat activa sobre la forma en què aquests fons es gestionen.

Això vol dir que hauran de difondre determinada informació sense esperar una sol·licitud concreta dels ciutadans o ciutadanes als seus portals web.

Per altra banda, la llei configura el dret d’accés a la informació pública de les persones i estableix que es podrà exercir sense necessitat de motivar la sol·licitud. Aquest dret, però, es limitarà d’acord amb la naturalesa de la informació o/i per l’entrada en conflicte amb altres interessos protegits, com ara la protecció de les dades personals.

A més, estableix les obligacions de bon govern que han d’assumir els responsables públics, d’acord amb uns principis ètics i d’actuació.

Finalment, fixa les conseqüències jurídiques del seu incompliment per tal de poder-se exigir les corresponents responsabilitats per a tots aquells que desenvolupen activitats de rellevància pública.

La llei afecta totes les administracions públiques, però també entitats del Tercer sector que tenen la condició de perceptores de fons públics, les quals venen obligades a reforçar la transparència de la seva activitat.

L’organisme estatal encarregat de controlar la transparència és l’òrgan depenent del Consell de Transparència i de Bon Govern adscrit al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que segons la norma tindrà naturalesa independent.

Aquest organisme tindrà la competència de resoldre sobre aquells recursos interposats pels ciutadans i ciutadanes que impugnin resolucions desestimades. Aquest recurs substitueix al recurs administratiu i té caràcter potestatiu.

La llei es remet a un posterior reglament que regularà el procediment sancionador i considera una infracció greu l’incompliment reiterat de les obligacions de publicitat activa.

L’Administració general de l’Estat crearà una pàgina web que farà la funció de Portal de transparència pública i que facilitarà l’accés als ciutadans a tota la informació referent a l’administració de l’Estat d’acord amb el principi d’accessibilitat, interoperabilitat i reutilització.

D’acord amb la llei, la normativa entrarà en vigor a partir de l’11 de desembre de 2014, és a dir, un any després de la seva publicació al Butlletí Oficial de L’Estat.

Consulteu més informació al següent recurs.

És una reducció de les cotitzacions de la quota de seguretat social empresa per contingències comuns per a noves contractacions indefinides, per totes les empreses i entitats, independentment del seu tamany, que mantinguin l’ocupació neta i indefinida durant 3 anys i acompleixin també altres requisits .

Per tant hem d’incidir ja en un primer punt: la reducció es produeix només sobre la quota de seguretat social de contingències comunes. La resta de contingències que es paguen no es veuen afectades.

La durada de la reducció és de dos anys des de l’inici del contracte, el qual ha de ser necessàriament indefinit i ha de començar entre el 25/02/2014 i el 31/12/2014.

Un cop esgotats els dos anys de tarifa plana, si l’entitat té menys de 10 treballadors/es en aquell moment, hi haurà una nova reducció de la quota de contingències comuns durant 1 any més, però en aquest cas serà de la meitat de la quota que correspondria com cotització ordinària no bonificada.

No podran acollir-se a les reduccions de cotització de tarifa plana per contingències comuns les contractacions següents:

• Persones regulades a través de relacions laborals de caràcter especial o que formin part d’algun sistema especial de seguretat social (empleats de la llar, autònoms, esportistes professionals, discapacitats en centres especials d’ocupació, artistes, personal públic, etc.)

• Contractes amb parents fins el segon grau de consanguinitat o afinitat de l’empresari o de membres que ostentin càrrecs de direcció de l’entitat, així com contractes amb ells mateixos (excepte fills d’autònoms menors de 30 anys, o majors amb dificultats d’inserció).

• Persones que hagin estat contractades prèviament en els últims 6 mesos a la mateixa entitat amb un contracte indefinit. Els 6 mesos d’aquesta exclusió comencen a comptar des del 25/02/2014.

• Persones que hagin estat contractades prèviament en els últims 6 mesos en entitats o empreses del grup i que hagin estat acomiadats per causes objectives o disciplinàries declarats judicialment improcedents, així com acomiadaments col·lectius. Els 6 mesos d’aquesta exclusió comencen a comptar des del 25/02/2014.

S’entén per club esportiu o associació esportiva, als efectes d’aquesta Llei, qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

Els clubs o associacions esportius han d’estar constituïts de manera que consti documentalment llur voluntat, el fi i els objectius pretesos i la manca d’ànim lucratiu.

La formulació dels estatus ha de respondre al principi de representativitat, segons les normes esportives que són aplicables. L’organització interna ha d’ésser democràtica

I l’òrgan suprem de govern ha d’ésser l’Assemblea general, integrada per tots els associats amb dret de vot.

La Junta directiva ha d’ésser elegida per l’Assemblea general i tots els seus càrrecs han d’ésser proveïts mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

El règim jurídic dels clubs o associacions esportius s’ha d’adaptar a les normes determinades per reglament. A les entitats esportives federades els són aplicables subsidiàriament les normes reguladores de les federacions esportives catalanes que siguin compatibles amb la mateixa organització.

En qualsevol cas, els estatuts dels clubs o associacions esportius han d’ésser aprovats per l’Assemblea general i ratificats per l’Administració esportiva corresponent, a fi de poder-se inscriure al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

L’òrgan suprem de govern dels clubs esportius és l’Assemblea General, integrada per tots els socis de ple dret.

En el cas de clubs esportius amb més de 3.000 socis, els seus estatuts poden preveure el funcionament de l’Assemblea General per mitjà de compromissaris. El procediment d’elecció i nomenament dels compromissaris, així com el seu nombre i el mandat, han de respectar els principis de proporcionalitat, no discriminació per raó de sexe, foment de la paritat i representativitat democràtica. L’ús de la fórmula de compromissaris es prohibeix expressament en els processos electorals.

Pel que fa al regulació de les Juntes Directives a les entitats esportives s’han de diferenciar les entitats esportives de règim simplificat i les de règim general.

Els clubs esportius amb un nombre igual o inferior a 100 socis es poden organitzar mitjançant una estructura interna simplificada. A aquest efecte, només és exigible que en la constitució d’aquests clubs o associacions s’identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i, també, la submissió a la normativa esportiva que hi sigui aplicable.

Aquest tipus de clubs esportius no requereixen Junta Directiva, i, si no n’hi ha, el/la president/a n’assumeix l’administració i representació, així com l’assemblea general n’ha d’assumir el govern. L’Assemblea General ha de designar un/a secretari/secretària com a responsable de la custòdia i el manteniment dels llibres d’actes, socis i comptabilitat. El president/a i el secretari/secretària hauran de ser persones diferents.

L’Assemblea General ha d’escollir la Junta Directiva i tots els seus càrrecs s’han de proveir per mitjà de sufragi lliure, presencial, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

La durada del mandat dels membres de la Junta Directiva ha de ser de 4 anys. Els estatuts dels clubs han d’establir si els càrrecs són reelegibles o no, i si ho són, si la reelegibilitat es troba subjecta o no a limitació temporal. També han de regular la renovació dels càrrecs de la Junta, indicant si són totals o parcials, i el seu abast.

En qualsevol cas, si el club ha regulat la limitació de la reelegibilitat, el/la president/asortint que tingui limitada la presentació a un nou mandat no pot tornar a assumirla presidència en cap moment del nou mandat estatutari.

Els Estatuts establiran el règim electoral preveient, entre d’altres, que la junta electoral es designa per sorteig entre els membres assistents a l’Assemblea General.

Com a novetat respecte les associacions de règim general, es preveu el vot de censura per a la gestió de la Junta Directiva. Els Estatuts dels clubs esportius hauran de regular les condicions per a la realització del vot de censura.

En qualsevol cas, s’haurà d’aprovar en Assemblea General i només podrà acordar-se per votació directa i presencial favorable dels 2/3 dels membres que hagin exercit el dret a vot.

Els estatuts han d’establir el nombre de socis que el poden sol·licitar i que, com a mínim, representarà el 15% dels membres de l’assemblea, així com també el nombre de membres necessari per a constituir l’Assemblea General que es convoqui a aquest efecte.

Els presidents dels clubs o associacions esportius n’han d’exercir la representació legal i han de presidir-ne els òrgans, llevat dels supòsits que legalment o estatutàriament es determinin. Els clubs o associacions esportius que, per llurla seva naturalesa, s’organitzin mitjançant una estructura interna simplificada poden gaudir d’un règim jurídic especial, que s’ha de desplegar per reglament. A aquest efecte, tan sols és exigible que en la constitució d’aquests clubs o associacions s’identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i també, el sotmetiment a la normativa esportiva que els sigui aplicable.

Les entitats esportives són aquelles associacions formades per la unió de manera lliure i voluntària de més de tres persones, sense ànim de lucre i amb la finalitat principal del foment i la pràctica de l’Esport.

És precisament per aquesta finalitat específica, que les entitats esportives tenen tant normativa, com registre propi, diferent del Registre de la Direcció de Dret i Entitats on s’inscriuen les associacions de règim general.

La normativa que regula a les entitats esportives és el text únic de la Llei de l’esport de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (Llei de l’esport), inclou en el Títol Primer una sèrie de disposicions destinades a regular les entitats esportives. La llei ha estat desenvolupada pel Decret 55/2012, de 29 de maig, pel qual es modifica el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

I el registre on s’han d’inscriure per tal de tenir personalitat jurídica és el Registre d’Entitats Esportives de la Secretaria General de l’Esport.

Els criteris de cerca d'entitats són els següents:

• Número de registre: es correspon amb el número d'inscripció o adscripció amb què l'entitat figura inscrita o adscrita al Registre d'entitats esportives. Cal tenir en compte que s'han de fer constar 5 dígits, de manera que per a buscar l'entitat inscrita amb el número 45, cal d'indicar la referència "00045". Igualment, per a la cerca d'una entitat que té la seva secció esportiva adscrita al Registre, cal fer constar la referència "A+ 5 dígits"
• Nom entitat: es correspon amb la denominació social amb què consta inscrita o adscrita l'entitat al Registre d'entitats esportives
• Districte: aquest criteri és aplicable únicament a les entitats que tinguin el seu domicili social a la ciutat de Barcelona, i permet que la cerca es dugui a terme per districtes
• Municipi: permet fer la cerca d'entitats segons el municipi on tinguin el seu domicili social
• Comarca:permet fer la cerca d'entitats segons la comarca on tinguin el seu domicili social
• Província: permet fer la cerca d'entitats segons la província on tinguin el seu domicili social
• Tipus entitat: permet fer la cerca d'entitats segons el tipus d'entitat de què es tracti. Cal tenir en compte que les entitats pròpiament esportives són les agrupacions esportives, els clubs i associacions esportius, els consells esportius, les federacions, els grups esportius i les unions esportives de clubs, i que els altres tipus d'entitat es corresponen amb entitats no esportives que tenen adscrita la seva secció esportiva al Registre d'entitats esportives.
• Modalitat: permet cercar totes aquelles entitats que incloguin en els seus estatuts una modalitat o disciplina esportiva concreta. Cal tenir present que amb la referència genèrica "modalitat" s'inclouen modalitats, disciplines, especialitats i activitats fisic esportives, i que la vigència de totes elles cara a la seva inclusió en els estatuts d'una entitat de nova inscripció haurà de ser consultada prèviament al Registre d'entitats esportives.