Xarxanet

Consultes més freqüents

  1. Quines qüestions hem de respondre per a dissenyar un projecte?
  2. Quins són els criteris d'avaluació dels projectes més emprats en les convocatòries?
  3. Quins elements hem de tenir en compte a l’hora de presentar el nostre projecte en una convocatòria.
  4. Les Subvencions són l'única via de finançament de les associacions?
  5. Com podem treballar la motivació del voluntariat?
  6. Perquè cal un projecte de voluntariat a l'associació?
  7. Perquè és necessari el projecte de l'associació?
  8. Què és i perquè serveix el Pla estratègic de l'associació?
  9. A qui hem de comunicar els nostres projectes?
  10. Com podem treballar el compromís del voluntariat?

Quines qüestions hem de respondre per a dissenyar un projecte?

  • Quins són els objectius o la finalitat que es persegueix? (QUÈ)
  • Per a què hem d’intervenir?Justificació. (PER A QUÈ)
  • Quin és el context on s’exercirà la intervenció educativa? (ON)
  • A qui va dirigida la intervenció? (PER A QUI)
  • Quina metodologia de treball utilitzarem? (COM)
  • De quins recursos o mitjans disposem? (AMB QUÈ)

Quins són els criteris d'avaluació dels projectes més emprats en les convocatòries?

Els criteris d’avaluació dels projectes que habitualment es repeteixen en convocatòries de subvencions o concursos són els següents:
  • Coherència: És la lógica interna del projecte. La relació causa-conseqüència en allò que presentem. Per a garantir aquesta coherència ens ajudarà tenir en compte el procediment del marc lògic.
  • Sostenibilitat: Consisteix en deixar palès, en el projecte, la previsió i la descripció de futures accions necessàries per tal de garantir la continuïtat del projecte.
  • Visiblitat: Elements o activitats contemplades dins el propi projecte per difondre la seva existència, tasques i objectius.
  • Viabilitat:Probabilitats d’un projecte de posar-se en pràctica o prosperar donats diversos factors com: la capacitat de gestió de la propia entitat, els recursos propis de que disposa o la planificació i calendarització del projecte.
  • Treball en xarxa: Entitats de primer o segon nivell amb les quals es col.labora i la seva participació o implicació dins el projecte.
  • Participació i voluntariat: Grau de participació i implicació del voluntaris, beneficiaris i associats en els projectes. Es valoren aquells projectes sorgits de processos participatius i que impliquen a la comunitat.
  • Impacte i beneficiaris: Àmbit d'actuació del projecte (barri, municipi, comarca, etc.) i el nombre de beneficiaris directes i indirectes. No es valora tant el nombre com la coherència d'aquest amb els objectius formulats, les activitats descrites i el pressupost presentat.
  • Estructura i capacitat de l'entitat: Recursos materials, econòmics i humans de que disposa l'entitat i experiència en el sector o àmbit d'actuació.
  • Innovació del projecte: Grau en que un projecte atén una necessitat social nova o per contra, tracta un projecte ja existent. També si recórre a noves eines tecnològiques.

Quins elements hem de tenir en compte a l’hora de presentar el nostre projecte en una convocatòria.

  • Llegir bé les bases: prestar molta atenció als requisits, criteris de valoració, documentació a aportar, termini de presentació i resolució, etc.
  • No presentar un projecte “ad hoc”: Els projectes d'intervenció que dissenyem a l'entitat han de partir de la pràctica i de la reflexió del dia a dia, de les necessitats de l'entitat i del col·lectiu destinatari de l'acció.
  • Procurar la coherència del projecte: El factor de més pes en la valoració d'un projecte és la seva lògica interna. seva consecució. Emprar l’enfocament del Marc Lògic.
  • Presentar un pressupost realista:El pressupost ha d'estar conforme amb tot allò descrit al projecte i respondre, així, a les despeses reals.
  • Considerar la importància dels annexos: Cal aportar els màxims elements possibles a l'entitat finançadora per tal que conegui i es faci una imatge de la nostra entitat (projecte de l'entitat, memòria, currículums, pressupostos, entitats que ens avalen o amb les que col·laborem, etc.). Aquesta és la funció dels anexos.

Com associació teniu altres vies de finançament a part de les subvencions de l'administració pública i de fundacions privades.

Altres vies de finançament per la vostra associació són:
A nivell públic:
  • Conveni: és un acord entre l'administració pública i l'associació.
  • El concert: és quan l'administració contracta a entitats perquè exerceixin funcions anàlogues, amb la finalitat de completar l'oferta de serveis que presta l'administració quan no pot fer-ho amb els mitjans propis.
A nivell privat:
  • Patrocini: és l'aportació que una entitat privada fa a una associació perquè aquesta desenvolupi unes activitats a canvi d'esmentar qui ha fet l'aportació.
  • Mecenatge: és l'ajut econòmic que una empresa fa de forma altruista.
A nivell de particulars:
  • Quotes de Socis: es determinen segons les característiques de l'associació, la població a la qual s'adreça i els serveis que l'entitat ofereix als socis.
  • Donacions: són aportacions per l'associació no fixes ni previstes.
Autofinançament: són els ingressos que aconseguiu vosaltres mateixos a través de l'organització de diferents activitats (loteries, concursos, rifes...)

Cal tenir en compte els següents tipus de motivacions:
  • Motivacions de contacte amb l'entitat: consisteix en les motivacions inicials que fa apropar-se a una persona a l'entitat i esdevenir voluntària.
  • Motivacions de pertinença a l'entitat: faciliten la integració de la persona voluntària a l'entitat.
  • Motivacions de permanència a l'entitat: són les que afavoreixen la continuïtat i desenvolupament de la persona voluntària.
A grans trets, haurem de satisfer els desigs i necessitats de seguretat, reconeixement, afectivitat i novetat en les vivències i experiències de l'entitat tot trobant l'equilibri entre el projecte de voluntariat i les accions de caràcter puntual establertes (formació, seguiment i acompanyament, reconeixement, assignació de noves tasques i responsabilitats) amb allò que comuniquem dia a dia de manera conscient i inconscient.

Aquest document permetrà a l'associació saber perquè el voluntariat és present dins de l'entitat, què s'ofereix als voluntaris, quines tasques portaran a terme, en quin projecte precís participaran dins de l'associació, com s'avaluarà la seva aportació, quin compromís se'ls exigirà i què s'espera d'ells.

Tenir aquests aspectes escrits en un document, és una forma d'evitar problemes futurs i ubicar perfectament el voluntariat en el si de l'organització.
Objectius d’un projecte dins l’associació:

  • Tenir una visió més global de la tasca que realitza l’associació.
  • Concretar l'estratègia que l’entitat ha de tenir per aconseguir els seus objectius.
  • Clarificar una adequada i acurada planificació de les línies d'actuació que cal seguir per a desenvolupar activitats i d'aquesta manera assolir els objectius com a entitat.
  • Planificar les accions a més llarg termini.
  • Fer una detecció de les necessitats no només dels destinataris del servei que s’ofereix, sinó per a detectar tots els camps on caldria actuar.
  • Preveure els canvis i facilitar l'adaptació a la realitat que envolta l’entitat, i així tenir eines que permetin anticipar-se a les dificultats que els canvis puguin produir.
  • Reduir la probabilitat que les sorpreses d'última hora puguin dificultar la tasca que es desevolupa.
El Pla Estratègic d'una associació és un document que recull el conjunt de línies estratègiques que seguirà l'associació, per tal d'assolir uns objectius en un termini establert (normalment un 2-4 anys). Aquest Pla Estratègic serveix per tenir una visió més global de la situació de l'associació, per tal de planificar les accions a més llarg termini.

A l'hora d'elaborar el Pla Estratègic, s'ha de tenir em compte la finalitat última de l'associació, la realitat pròpia de l'entitat i l'entorn sòcio-cultural on intervé (adaptar-se al canvis de l'entorn i anticipar-se a aquests).

Alguns dels aspectes que han de ser previstos dins el pla Estratègic serien: el Pla de finançament, el Pla d'actuació, el Pla de formació, etc.

  • El col·lectiu diana o beneficiari del projecte. Aquest ha de conèixer el servei o activitats que duem a terme per participar-hi i alhora comunicar les seves necessitats i expectatives. La comunicació ha d'ésser, sempre que sigui possible, bidireccional.
  • La societat en general. Els projectes que es realitzen des de les entitats treuen a la llum problemàtiques i necessitats socials. Han d'ésser, doncs, generadors de denúncia i sensibilització.
  • Els futurs voluntaris/es. La implicació amb l'entitat requereix informació. La motivació només és possible si es comunica la utilitat i importància de les activitats de l'entitat.
  • Les institucions i entitats susceptibles de donar recolzament, ja sigui ideològic o econòmic. Si no realitzem bones estratègies de comunicació que augmentin la nostra legitimitat i credibilitat no podrem obtenir suport per a la realització dels nostres projectes. La memòria de l'entitat, els dossiers del projectes, els tríptics, etc., seran les eines que farem servir en aquest cas. No hem de descartar, però, mai la comunicació presencial donat que és molt més enriquidora.


Al vincular el compromís de la persona amb un “contracte de voluntariat” on s'estipulen els drets i deures de la persona voluntària i les seves tasques estem corrompent el veritable significat del voluntariat. Això, és perquè emprem el mot de compromís com a sinònim d'obligació quan ho hauríem de fer com a sinònim d'opció.
“El contracte de voluntariat” serà, doncs, una representació simbòlica de l'opció presa que en cap cas reduirà la rellevància de l'activitat voluntària al seu temps de dedicació, sinó als seus valors, la seva voluntat i la seva praxis. Per tant, cal conèixer bé les motivacions que han portat a la persona a entrar a l’entitat i les expectatives que té, per així, poder-les satisfer.