coronavirus

Elaborat a partir d'enquestes realitzades els mesos de maig i juny a un total de 1.012 persones ateses (179 a les comarques gironines) dins el Programa d’Ajuda Humanitària de la Creu Roja, es conclou que més de la meitat de les famílies enquestades no compten amb cap ingrés mensual estable i en la meitat dels casos aquests s’han vist reduïts a causa de la pandèmia.

L'estudi exposa les causes de les desigualtats que afecten a la gent gran i que tenen un impacte directe en la determinació de la seva salut i benestar, incloent aspectes com la soledat no desitjada, l'aïllament i les violències. Aquests determinants s'han agreujat per la pandèmia de la COVID-19.

Informe elaborat en base a les 627 respostes d'educadors i educadores socials sobre com ha afectat la crisi sanitària, com s'han adaptat a les diverses mesures dictades per les administracions públiques i quines són les preocupacions principals i les necessitats a curt i mig termini.

El document centra el focus en la major vulnerabilitat que pateixen les persones migrants que viuen a casa nostra. Una realitat que fa palesa una de les conclusions principals de l’informe, que afirma que les persones procedents de països extracomunitaris pateixen tres vegades més risc d'exclusió que les d'origen espanyol, una situació que s’ha agreujat arran de la pandèmia de la Covid-19.

Un any i mig des que va començar la pandèmia Covid-19, les morts per fam superen el virus. El conflicte en curs, combinat amb les interrupcions econòmiques de la pandèmia i l’escalada de la crisi climàtica, ha aprofundit la pobresa i una catastròfica inseguretat alimentària als punts calents de la fam del món. Els governs han de centrar-se en el finançament de programes urgents de resposta a la fam i de protecció social per salvar vides ara, en lloc de fer tractes d’armes que perpetuen el conflicte, la guerra i la fam.

El document, elaborat a partir d’enquestes, grups focals, entrevistes i observacions, aborda els efectes directes dels confinaments, que han estat dels més llargs del món a molts països de Llatinoamerica, en l’educació, la salut física i mental, l’alimentació i les relacions familiars en diversos grups de nens, nenes i joves d’entre 2 i 29 anys.

L'Anuari recull dades del 2020 i ofereix una fotografia el més exacte possible de com estava el tercer sector social de Catalunya ara fa just un any, en els moments més durs de la pandèmia. Es presenten les principals demandes que fa La Confederació, com a organització representativa del Tercer Sector Social, al nou Govern de la Generalitat de Catalunya per enfortir els serveis d’atenció a les persones i a impulsar mesures de suport al Tercer Sector Social.

“S’ha accentuat el que ja hi havia abans de la pandèmia”, sintetitza l'autora de l'estudi. Es detecta l’agudització de la precarietat de les condicions de treball i altres tendències prèvies a la pandèmia: l’augment de treballadores pobres i de treball informal. Les dones migrades sense la situació administrativa regularitzada i en situació socioeconòmica vulnerable són un dels grups que han patit amb major duresa la crisi.

L'informe analitza quina afectació ha tingut la pandèmia entre la població jove de Catalunya, tant a nivell de contagis com a nivell social i econòmic.

Aquest estudi analitza l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 i les mesures de confinament sobre les condicions de vida, l’ocupació i les desigualtats en salut de la població de 16 a 29 anys de Catalunya a partir de l’explotació estadística de l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19, 2020, del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).