Econòmic

Decidir el lloc a visitar és la primera pedra al camí: no és el mateix triar com a destí un indret a milers i milers de kilòmetres de distància, que un que estigui més a prop del lloc on es resideix.

De fet, el professor, escriptor i investigador especialitzat en recerca sobre el turisme, la globalització i el canvi climàtic, Joan Buades, es pregunta si “és tan necessari marxar cada cop que tenim vacances”.

Triar el destí implica també decidir com hi vas. Tenint en compte que l’avió és el mitjà de transport que més contamina el planeta, tot plegat fa repensar en alternatives més sostenibles per viatjar com per exemple el tren, l’autobús o compartint cotxe. El viatge pot ser també part de l’aventura!

Així mateix, l’aspecte econòmic derivat de la decisió sobre el mitjà de transport triat és també clau al respecte: serà més barat viatjar en transport terrestre que no pas en avió.

Tan important és triar on viatges com decidir de quina manera et comportes a l’entorn. Per tal de seguir amb la línia de practicar unes vacances sostenibles i reduir l’impacte de la petjada ecològica, cal fer, en la mesura del possible, les compres desitjades als establiments locals.

D’aquesta manera s'estarà fomentant una economia social i solidària (ESS). Una proposta és, per exemple, consultar el mapa de l’economia solidària Pam a Pam, des d’on es poden agafar moltes idees d’allotjaments, restaurants i altres opcions per gaudir de la temporada d’estiu i enfortir el teixit de l’ESS.

Les diferents normes de l’AEB permeten el desenvolupament d’aplicacions o programes informàtics que fan possible automatitzar tasques relatives a la comptabilitat de l’entitat, ja que són capaços de processar de forma automàtica la informació dels documents que segueixen una estructura molt determinada. Entre aquests quaderns hi ha, per exemple, el 43, per a la recepció de moviments o extractes bancaris, i el 34, d’emissió de transferències.

La norma 34 és l’estàndard que estableix les característiques que ha de tenir el fitxer i, per tant, el programa per poder processar de manera automàtica un llistat d’ordres de pagament o transferències. Per tant, en aquest cas el document el genera l’entitat social cap a l’entitat financera.

Per tal de fer aquesta automatització correctament, és imprescindible indicar la següent informació:

• Compte de càrrega de l’ordenament.
• Compte d’abonament beneficiari.

En ambdós casos cal que aquesta informació tingui el format de Codi Compte Client (CCC), és a dir, que cal indicar aquests codis formats per 20 dígits i que, de fet, hem d’utilitzar sovint. Per això, és important tenir el CCC dels treballadors i treballadores. Cal tenir en compte que no es tracta només del número de compte del client/a, sinó que també incorpora el codi de l’entitat, el de l’oficina i els dígits de control.

A més a més, caldrà indicar altres dades com el NIF, direcció fiscal, data d’emissió de les ordres... També és important tenir en compte les possibles limitacions o condicions de l’entitat financera amb què es treballa, per exemple, en el nombre d’operacions que es poden incloure a la remesa. Això s’ha de tenir molt clar perquè, en cas contrari, el fitxer emès serà rebutjat per l’entitat.

Un cop s’ha fet el procediment a través del programa informàtic, es genera un arxiu amb unes característiques determinades que, en termes generals, inclou tres registres:

• Registre de capçalera.
• Registre de beneficiaris/beneficiàries
• Registre de totals (resumen de fitxer).

En resum, és convenient que les entitats del tercer sector amb un volum important de treballadors i treballadores o d’empreses proveïdores a pagar tinguin present l’existència d’aquesta norma -i d’altres- i d’aquest procediment per poder estalviar temps en qüestions de comptabilitat.

Les factures rectificatives, segons l’Agència Tributària, són factures que modifiquen alguna dada o càlcul d’una factura emesa anteriorment. També s’anomenen factures d’abonaments. Són la solució als errors que es poden cometre a l’hora d’emetre una factura. En definitiva, és un tipus de factura que en substitueix una que conté un error o que no inclou totes les dades que hauria de contenir.

Existeixen múltiples tipus de factures rectificatives. Per exemple, les factures que rectifiquen l’IVA o preu aplicat a un producte per a un client/a, o les que modifiquen algun contingut de la factura per complir amb els requisits legals de facturació, o les que es fan per recuperar l’IVA d’una factura impagada via la modificació de base imposable, entre d’altres.

Tota factura rectificativa ha d’informar del número de la factura que rectifica, ha de portar una sèrie de numeració diferent a la sèrie de facturació ordinària i ha de complir amb els altres requisits de la factura ordinària.

Cal també indicar que es tracta d’una factura rectificativa i el motiu de la rectificació. Només es podrà obviar el motiu quan es tracti d’una concessió d’un descompte o bonificació per volum d’operacions. En aquest cas la identificació dels motius és innecessària i és suficient indicar el període al qual fa referència, tal com s’explica al web d’assessoria Perez Sardà. Finalment, cal indicar l’import de la rectificació.

Cal tenir en compte que les factures que l’entitat rep com a despesa les fa una empresa o entitat proveïdora i si conté algun error, qui l’ha de canviar a través d’una factura rectificativa és el proveïdor/a en qüestió.

Una de les maneres més habituals d’emetre factures rectificatives és utilitzant programes informàtics de facturació com ara el que ofereix Quipu, Debitoor, Contasimple... També hi ha programes de facturació exclusius i adaptats a les entitats del tercer sector. Per exemple, el que ofereix Suport Tercer Sector – Fundesplai.

El primer que cal tenir present és que totes les entitats financeres estan obligades a emetre informació mensual dels moviments bancaris del client/a de forma gratuïta. Cada banc o caixa d’estalvis pot tenir les seves particularitats, però, com a norma general, actualment es pot demanar a través del web de l’entitat corresponent. Per a poder fer aquest tràmit cal que sigui la persona titular o autoritzada qui ho demani.

L’habitual és que l’entitat bancària emeti aquest arxiu mensualment, però es pot demanar amb una altra freqüència, fins i tot, de manera diària. La freqüència amb què es demani es pot decidir en funció del volum de moviments de l’entitat, però, com a mínim, pot ser interessant disposar d’un extracte a l’any. Les entitats financeres poden emetre aquest document de forma immediata (en unes hores), l'endemà o de forma periòdica. Els bancs o caixes d’estalvi també poden emetre aquest extracte d’anys anteriors o de comptes cancel·lats, en aquests casos, però, pot suposar un cost i trigarà un temps.

Actualment, el més habitual és poder descarregar aquesta informació a través del lloc web o rebre-la en format digital (tot i que poden haver-hi entitats financeres que encara l’enviïn per correu postal). En tot cas, cal tenir en compte el format de l’arxiu que proporciona l’entitat financera i, si és convenient, demanar i concretar directament amb l'entitat financera les especificitats d’aquest document i del seu enviament.

Existeixen diversos programes de comptabilitat amb què pot treballar una entitat sense ànim de lucre i és bo informar-se i conèixer la forma de treballar amb els arxius AEB 43. Però com a norma general, cal carregar el fitxer al programa de comptabilitat i a cada moviment s’indicarà la seva contrapartida de forma més o menys automàtica (segons el programa). A més, encara que no es disposi d’un programa específic, l’extracte és útil si es treballa de forma més manual o amb Excel, ja que permetrà fer una comprovació més ràpida dels moviments.

El nou Codi de conducta relatiu a les inversions financeres de les entitats sense afany de lucre estableix que aquestes entitats poden realitzar “qualsevol inversió [financera temporal] en algun dels instruments financers regulats a la Llei del Mercat de Valors”. És a dir, instruments monetaris, accions, fons d’inversió...

Malgrat tot, cal tenir en compte les excepcions que regulen aquest article. En primer lloc, cal tenir present el que estableix el títol fundacional, els estatuts de l’entitat o la normativa d’aplicació en referència a les possibles restriccions per fer inversions.

A més, es consideren excepcions per a la inversió la part del patrimoni que l’entitat hagi obtingut a través d’aportacions “efectuades pel fundador, donats o associats amb subjecció a requisits de no disposició o amb vocació de permanència”.

Per últim, també queden fora “les inversions financeres afectes a la cobertura de provisions tècniques de les mútues asseguradores i mutualitats de previsió social” per tal de garantir el compliment de les obligacions futures i per evitar que els recursos aportats pels assegurats puguin quedar dilapidats per una inversió incorrecta.

En cas que una entitat decideixi dur a terme inversions financeres, cal que tingui en compte els mitjans humans i materials necessaris per desenvolupar aquest objectiu, així com els sistemes per gestionar les inversions en instruments financers “adequats i proporcionats al volum i naturalesa de les inversions realitzades o a realitzar”.

Per tal que les inversions siguin tan adequades com sigui possible seguint la regulació de l’entitat i els seus objectius, cal que el personal amb capacitat de decisió tingui suficients coneixements i experiència en aquest àmbit, ja que comporta certa complexitat. En cas contrari, l’entitat podrà comptar amb assessorament professional, sempre que això no comporti conflictes d’interès.

Si els instruments financers són superiors als 10 milions d’euros, l’entitat haurà de tenir en compte algunes especificacions. En aquest cas és recomanable la constitució d’una comissió d’inversions, integrada “per un mínim de tres membres, dos d’ells o elles amb coneixements i experiència suficients, que s’hauria de reunir regularment com a mínim quatre vegades l’any”, amb control intern i amb suficient autoritat i independència.

El portal EU Login correspon a l’antic Servei d'Autenticació de la Comissió Europea (ECAS). Cal tenir en compte que en cas que ja es tingui un compte de l’ECAS, no s’ha de fer res perquè les credencials són vàlides per poder accedir al nou sistema.

L'EU Login és el primer pas que donarà accés als tràmits posteriors en els portals de la Comissió Europea. Per donar-se d’alta a l’EU Login cal el correu electrònic i la contrasenya, encara que per accedir també es pot fer a través de les xarxes socials (tot i que no és el més recomanat).

Un cop es disposa de l’accés, s’hauran d’emplenar les dades administratives i legals bàsiques requerides al portal (nom legal de l’entitat, número de registre, web, tipus d’entitat legal...). També és important posar correctament les dades de contacte, perquè el Servei Central de Validació es posarà en contacte amb la persona que va registrar l'organització. És útil tenir a mà els documents pertinents quan es completi el registre. Un cop completada la informació sortirà un missatge de confirmació amb el número PIC (9 dígits).

En el moment en què ja es disposa d’aquest PIC, que inicialment és provisional, es podran fer diferents tràmits, com ara participar en les convocatòries europees.

Abans d’iniciar el procés per optar als fons europeus, cal tenir en compte les característiques. En aquest sentit, els projectes reben un cofinançament (mai retroactiu), és a dir, que l’entitat que rep fons també ha de finançar part del projecte. A més, generalment les convocatòries requereixen un partenariat entre entitats de diferents països i naturalesa.

Per evitar perdre temps i recursos, inicialment cal tenir ben definits els següents aspectes: Quins són els meus objectius? Quin valor afegit pot aportar la meva entitat? Tinc els recursos necessaris per dur a terme el projecte? Una anàlisi DAFO, per exemple, pot ser útil per tenir una radiografia de l’entitat.

Per tirar endavant un projecte és important disposar de recursos humans suficients i qualificats, per exemple, tenir personal amb experiència en la redacció de propostes per a organismes europeus i coneixements d’anglès. No s’han d’oblidar els recursos financers, imprescindibles per cofinançar el projecte i pagar els viatges o subcontractacions, entre altres despeses. Per tant, cal una estructura prèvia suficientment sòlida.

Els projectes que es presenten s’han de fer amb un partenariat format per l’entitat coordinadora, les associades, les sòcies i les subcontractades (si és necessari), figures amb funcions diferents. Per aquest motiu, és imprescindible escollir el rol segons les capacitats de l’entitat i sense voler acaparar més del possible.

• Participar en el projecte com a entitat coordinadora

Aquesta figura té la principal responsabilitat en el projecte i es comunica directament amb el programa europeu, per això, cal que sigui una entitat amb experiència prèvia en aquest àmbit i amb prou solidesa econòmica.

També s’encarrega d’escollir la resta de membres del partenariat, per tant, ha d’avaluar l’experiència, el que pot aportar, la reputació, el compromís en el projecte... de cada entitat sòcia i/o associada.

Per crear el partenariat és recomanable buscar primer en la xarxa de contactes més propera i, a partir d’aquí, a les federacions europees o nacionals, associacions, bases de dades de programes europeus (Erasmus Platform, European Social Fund o CORDIS EU Projects), infodays o sessions formatives dels programes europeus, xarxes socials...

• Participar com a entitat sòcia

Es pot recórrer al networking i crear una targeta de visita, on presentar l’entitat, els objectius i el valor afegit, per donar-se a conèixer en els entorns adequats (indicats a l’anterior apartat) i contactar amb altres entitats.

Com a entitat sòcia s’han de fer una sèrie de tràmits administratius, com ara l’obtenció del codi d'identificació PIC (Participant Identification Code), i col·laborar en l’elaboració de la proposta, encara que és coordinació l’encarregada de redactar-la.

• Participar amb un altre rol

Es pot participar com a entitat associada, això implica un paper limitat on només es desenvolupa una activitat concreta i es rep el reemborsament de les despeses d’allotjament i viatge vinculades a l’activitat.

També es contempla la subcontractació, que no forma part del partenariat i es selecciona amb un procés competitiu perquè faci una tasca molt determinada. És important tenir en compte aquesta figura fins i tot per a la redacció del projecte, ja que hi ha empreses especialitzades.

És important revisar les dates de les convocatòries i consultar els canals de comunicació per veure els canvis i les noves convocatòries.

També cal conèixer el cronograma aproximat de les diferents fases, perquè fins a la implementació del projecte pot passar gairebé un any. Des de la publicació de la convocatòria fins al termini del lliurament poden passar entre 2 i 3 mesos, temps necessari per fer la proposta del projecte. Des de la presentació de la proposta fins a la publicació dels resultats poden passar uns altres 4 o 6 mesos. En cas que el projecte sigui seleccionat, la signatura del contracte es pot demorar fins a 4 mesos.

En cas que no se seleccioni el projecte, es rebrà una valoració que pot ser útil per fer una nova presentació. A més, tot aquest procés haurà suposat nou coneixement per a l’entitat, més visibilitat internacional i reputació i la creació de noves aliances amb altres entitats, entre altres beneficis.

Més informació:

• Guia de fons europeus

• Manual: Sol·licitud de finançament

El portal web del programa Erasmus + inclou tots els projectes i la informació relativa a educació, formació, joventut i esport a Europa. Aquest lloc web inclou una base de dades que ofereix l'accés, els resultats i la informació de contacte de tots els projectes finançats amb el programa Erasmus +. Consultar projectes anteriors pot ser una bona manera d'obtenir noves idees.

Pel que fa a l’àmbit cultural, hi ha el programa Creative Europe. En concret aquest programa es divideix en dos subprogrames: cultura i sector audiovisual. Inclou també una branca transversal que té com a objectiu facilitar l'accés al finançament de les petites i mitjanes empreses (PIME) i organitzacions dels sectors culturals. Tot tenint en compte la cooperació entre els diferents territoris per al desenvolupament dels projectes.

El portal Keep.eu ofereix tots els projectes que formen part de l’Interreg, és a dir, els que impliquen programes de cooperació interregionals, transnacionals i a través de les fronteres. Alhora, però, aquest tipus de programes es poden dividir per temàtica (aquí s’inclouen els que afecten el territori català).

• Interreg Sudoe: aquest programa s’encarrega de subvencionar projectes transnacionals que afecten de forma comuna a les regions del sud-est europeu (França, Andorra, Espanya, Gibraltar i Portugal).
• Interreg POCTEFA (Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra): es basa en el foment del desenvolupament del territori fronterer entre França, Espanya i Andorra.
• Interreg Euro-MED: treballa a la zona del Mediterrani amb reptes com l'augment de l'economia de baixa emissió de carboni, la protecció dels recursos naturals i culturals i el reforç de la innovació.
• Interreg NextMED: treballa en les àrees de negoci, transformació tecnològica i innovació, gestió de residus i professionalització de joves i dones.
• Interreg Europe: fomenta l’entorn i les oportunitats per a compartir solucions i aprenentatge de polítiques.

Per últim, cal mencionar el programa Horizon Europe, que inclou tot el que fa referència al canvi climàtic i al desenvolupament sostenible. Aquest programa està estructurat en cinc objectius específics:

• Adaptació al canvi climàtic, inclosa la transformació social: es refereix a l'ajustament al clima real o esperat i als seus efectes. Aquesta àrea dona especial importància a la investigació i la innovació.
• Oceans, mars, aigües costaneres i interiors saludables: aquesta temàtica vol conscienciar la ciutadania de la importància de l'aigua i la necessitat que sigui saludable, no contaminada, i vol ajudar a desenvolupar solucions al voltant d'aquesta qüestió.
• Càncer: lluita per realitzar les actuacions necessàries que ajudin a disminuir el nombre de persones diagnosticades de càncer, una xifra que cada cop és més elevada.
• Salut i alimentació del sòl: partint de la importància que té el sòl en la biodiversitat, l'objectiu d'aquesta àrea és conscienciar la ciutadania de la importància de la protecció del sòl i desenvolupar solucions per restaurar la seva salut.
• Ciutats intel·ligents i neutres pel clima: aquesta àrea posa la mirada en el futur i en com un canvi de pensament sobre les ciutats pot ajudar a assolir els acords internacionals en matèria de medi ambient i sostenibilitat.
  

Les entitats religioses són:

1. les institucions de l’Església catòlica reconegudes expressament per l’Estat espanyol en els seus acords amb la Santa Seu de 3 de gener de 1979 i,
2. les entitats que, d’acord amb la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa, es troben inscrites en el Registre d’Entitats Religioses (adscrit actualment al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica).

L’Agència Tributària assigna a aquestes entitats un NIF que comença per la lletra R.

Als efectes fiscals, cal distingir entre:

1. les entitats que formen part de les confessions religioses que tenen un acord amb l’Estat espanyol i
2. les entitats religioses que pertanyen a la resta de confessions.

L’Acord entre l’Estat i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics de 3 de gener de 1979, en els articles IV i V, estableix els beneficis fiscals de l’Església catòlica i les seves entitats, definint les activitats no subjectes i les exemptes de tributació.

L’acord defineix dues categories d'entitats que tenen diferent tractament fiscal en alguns dels impostos:

1. Inclou la Santa Seu, la Conferència Episcopal, diòcesis, parròquies i altres circumscripcions territorials, ordes i congregacions religioses i instituts de vida consagrada i les seves províncies i cases. Aquestes entitats gaudeixen d’aquests beneficis:
   • No subjecció als impostos sobre la renda ni sobre el consum per la recepció de donatius, la publicació de documents eclesiàstics, les seves activitats d’ensenyament en seminaris i disciplines eclesiàstiques en universitats de l’Església i l’adquisició d’objectes destinats al culte (si bé en aquest últim cas, l’Església hi ha renunciat, per complir la normativa europea).
   • Exempció total de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), de contribucions especials i de la taxa d’equivalència sobre temples, capelles, locals d’activitat pastoral, residències de bisbes, canonges i sacerdots amb encàrrec pastoral, locals d’oficines de la cúria diocesana, oficines parroquials, seminaris de formació del clergat diocesà i religiós, universitats eclesiàstiques que imparteixin disciplines eclesiàstiques, cases o convents d’ordes religiosos, congregacions i instituts de vida consagrada i els locals i jardins annexos.
   • Exempció total de l’Impost de Patrimoni, Impost de Societats i altres sobre les seves propietats; excepte quan es tracti d’explotacions econòmiques, de rendiments derivats del seu patrimoni quan el seu ús estigui cedit o de guanys de capital o rendiments sotmesos a retenció de l’Impost sobre la renda.
   • Exempció total de l’Impost de Successions, Donacions i Transmissions Patrimonials quan els béns o drets adquirits es destinin al culte, al sosteniment del clergat, a l’apostolat i a l’exercici de la caritat.
   • A més, els donatius fets a aquestes entitats, destinats a les finalitats esmentades anteriorment, gaudeixen de les deduccions en l’IRPF previstes per a les entitats declarades benèfiques o d’utilitat pública.
2. Inclou les associacions i entitats de l’Església catòlica que es dediquin a activitats religioses, benefico-docents, mèdiques o hospitalàries, o d'assistència social. Aquestes entitats gaudeixen dels beneficis fiscals que la llei preveu per a les entitats sense ànim de lucre i les de caràcter benèfic.

La normativa corresponent a cada impost, així com la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, ha concretat, actualitzat o ampliat aquests beneficis.

La Disposició Addicional Novena de la Llei 49/2002 preveu que els donatius i aportacions a totes aquestes institucions i entitats de l’Església catòlica (1 i 2) es beneficiïn de les diferents deduccions fiscals previstes per la mateixa Llei en l’IRPF, l’Impost de Societats i altres.

Per últim, pel que fa a les entitats religioses que pertanyen a confessions que no tenen acord amb l’Estat espanyol; en aquest cas es troben, com a regla general, sotmeses al règim fiscal comú. Amb tot, algunes lleis tributàries també estableixen exempcions particulars per algunes activitats realitzades per aquestes entitats religioses.

A més, en cas que aquestes organitzacions religioses obtinguin la declaració d’utilitat pública (DUP) d’acord amb la ja citada Llei 49/2002 de 23 de desembre, poden gaudir també dels beneficis i dels incentius fiscals que preveu aquesta mateixa llei per a les entitats no lucratives i de caràcter benèfic.

Amb la finalitat d'impulsar i fomentar l'activitat que desenvolupen les fundacions i les associacions d'utilitat pública en benefici de l'interès general i tenint en compte l'absència d'afany de lucre, aquestes organitzacions disposen de determinats beneficis fiscals, a la vegada que gaudeixen d'un règim fiscal que fomenta l'activitat de mecenatge.

Així mateix, un marc fiscal més favorable comporta el compliment d'un seguit de requisits, com per exemple, destinar almenys el 70 % dels ingressos nets al compliment de les finalitats fundacionals i associatives. I el compliment d'aquest requisit s'haurà d’incloure en la memòria dels comptes anuals.

D’aquesta manera, els objectius principals seran establir un seguit de criteris i bones pràctiques que permetin assolir una homogeneïtat metodològica, reduir els requeriments administratius i les càrregues administratives de les entitats i incentivar les entitats a revisar la seva tipologia de despeses.

Els ingressos i les despeses s’han de registrar i presentar comptablement en els estats financers. Amb l’objectiu de calcular l’aplicació obligatòria del percentatge legalment establert a les finalitats fundacionals, les despeses s’han de considerar de manera diferent, d’acord amb la seva finalitat i la seva funció. D’aquesta manera, les despeses es classifiquen entre:

• Despeses destinades al compliment directe de les finalitats fundacionals: les que efectivament s’han produït en relació amb la realització de la finalitat fundacional.
• Despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals: imprescindibles per a la marxa de l’entitat, però que no són estrictament destinades al compliment directe de la finalitat fundacional.