El congrés és la millor ocasió per aturar-se un moment, reflexionar i veure les coses des d’un altre punt de vista, sabent que, per millorar, caldrà dedicar esforços i, segurament, canviar alguna de les rutines i maneres de fer. La complexitat i dificultat dels reptes als quals volem donar respostes ens ho exigeix a tots i totes.
Dos dels principals reptes del tercer sector i que es tractaran al congrés són: 1) com obrir les entitats de voluntariat al conjunt de la societat? i 2) com millorar les capacitats, d’entitats i de persones voluntàries, per realizar programes i accions amb major impacte?
El primer repte es refereix a fer de les entitats de voluntariat espais més oberts a la ciutadania, i significa, en el meu parer, dedicar més esforços a comunicar, sense complexes, què fem i perquè ho fem i, també, fer possible la incorporació de moltes persones que, tot i el seu desig d’ajudar els seus veins, no se senten cridades a formar part d’una entitat de voluntariat per diverses raons. Molta gent jove, per exemple, preocupada pel que succeeix al seu voltant (al seu barri, país i arreu del món), tot i tenir una predisposició per participar en iniciatives solidàries, es trova amb dificultats reals per realitzar un voluntariat (a causa de l’ incertesa laboral, de l’ inseguretat econòmica o bé d’altres mancances). Davant d’aquesta situació, em pregunto: quins són els incentius que les entitats estem oferint a les persones joves?, quin valor estem donant a les seves experiències i competències? quin valor estem donant a les experiències i competències que les persones voluntàries guanyen/desenvolupen per formar part activa de l’entitat?
Si oferir incentius d’aprenentatge és una estratègia adequada per canalitzar de forma eficaç la solidaritat de moltes persones joves (mantenint la seva motivació i compromís al llarg del temps), millorar la qualitat del suport que les entitats ofereixen a les persones voluntàries, de totes les edats, té una relació estreta amb ambdós reptes i, per aquest motiu, més enllà d’un repte, és la millor inversió de temps i de recursos. En qualsevol cas oferir incentius d’aprenentatge i oferir un suport de qualitat repercuteix molt positivament en la vida i en l’impacte de la mateixa organització.
El repte 2 significa enfocar el conjunt dels esforços en accions que assoleixin resultats que es puguin mesurar, pensant en les persones beneficiàries, en la mateixa organització i, també, en el desenvolupament de les competències de l’equip ( voluntaris/es, professionals, membres).Quin impacte volem assolir?, quina part de realitat volem canviar?, quines eines podem fer servir, persones voluntàries, persones destinatàries i professionals, per assolir i mesurar aquest impacte?
El congrés se’ns presenta com una oportunitat excel·lent per pensar més enllà, analitzar les pròpies fortaleses i mancances del conjunt sector del voluntariat i de l’associacionisme i, en definitiva, per marcar-nos fites molt rellevants pel país.
Perquè ‘tothom hauria de tenir l’oportunitat de realitzar un voluntariat’ i perquè ‘com més fas pels altres, més fas per tu mateix/a’ (ambdues, tesis fundacionals de la FCV).