Si hi ha una paraula omnipresent els darrers mesos en el nostre vocabulari, aquesta és CRISI. Ja li vam dedicar un article no fa gaire temps en aquest mateix espai. En aquell article prevèiem les repercussions que podia tenir la crisi, incipient en aquell moment, en les entitats socials. En aquest, analitzem com afecta la crisi als col·lectius que més la pateixen i a la xarxa de serveis socials. Llegir més
Jordi Gusi
En el marc del continu replantejament de l'Estat del Benestar és important fer reflexió sobre quin ha de ser el paper de la societat civil a l'hora d'abordar temes com la inclusió social, la pobresa o el tractament de les persones discapacitades. Cada mes un expert escriurà un article per abordar temes com el compromís de les entitats i les persones en la solució dels problemes socials, la gestió de serveis públics per part de les entitats sense lucre, el paper del voluntariat social o la necessitat de reconèixer interlocutors de la societat civil davant de l'administració.
Diferents partits polítics a l'actualitat estan desenvolupant estratègies d'incorporació de noves persones als seus àmbits d'influència (cases grans, cases comunes, etc.). Aquest fet, que és absolutament legítim, mostra, al meu entendre, un cert reconeixement a la seva escassa incidència en la societat al marge de les mobilitzacions puntuals durant els processos electorals.
En l'article, es plantegen – en clau preventiva – algunes consideracions pel que fa a la possibilitat d'utilitzar les organitzacions socials com a font de captació de voluntats vers els àmbits d'influència dels partits polítics. Llegir més
Pep Martí
Aquesta publicació vol incidir en l'anàlisi de les noves formes de participació des de la societat civil. En els darrers anys, han aparegut noves formes d'incidència social que no responen als esquemes clàssics. Aquests nous moviments no només plantegen nous reptes en els continguts de les seves propostes sinó també en la forma d'organització, afavorint sovint el treball horitzontal i/o participant en xarxes internacionals. Cada mes, un especialista reflexionarà sobre aquests aspectes.
La significació que ha pres l'esport en els nostres dies, i la seva capacitat de projectar valors envers la societat i molt especialment entre els més joves, fa que els clubs adquireixin una gran responsabilitat en aspectes molt vinculats a la promoció d'uns o altres valors socials. Llegir més
Josep Maria Canyelles
Un cop al mes, un expert ens oferirà un article per trobar vincles entre el món de l'empresa i el món no lucratiu. En els darrers anys els dos sectors han iniciat interessants vies de confluència: l'adopció de valors i compromís per part de sectors empresarials i l'aparició de dinàmiques de col·laboració entre el sector privat i el món associatiu. Conceptes com responsabilitat social de l'empresa, voluntariat empresarial, mecenatge i patrocini són avui més actuals que mai.
Desplaçar-nos en cotxe ha esdevingut una qüestió cultural, i deixar-lo és anar contracorrent. Si la indústria del cotxe s'ha mantingut fins ara és perquè s'ha forçat al màxim la seva funció icònica en la societat. Per això mateix, subvencionar la indústria de l'automòbil és un gran error, és posar el cap sota l'ala i no mirar la realitat. Llegir més
Sergi Rovira
La preocupació pel desenvolupament sostenible, l'aprofitament racional del territori o l'educació ambiental s'estan configurant com un dels àmbits més importants en l'agenda social. Cada mes un expert ens escriurà un article que tracti sobre un aspecte d'actualitat mediambiental que sigui d'interès per al món associatiu i de voluntariat.
La dita que proclama "Sant Joan el dia més gran" porta implícita una lectura doble. En clau astronòmica ens indica la situació solsticial de la festa que assenyala el dia més llarg i la nit més curta de l'any. La segona lectura ens explicaria que es tracta d'una festa grossa. Llegir més
Xavier Orriols Sendra
Un expert escriurà un article mensual sobre les funcions de la cultura popular i tradicional a la Catalunya actual. En moments de globalització cultural, les manifestacions tradicionals és mantenen amb força adaptant-se a les necessitats dels ciutadans del segle XXI. Conceptes com la reinvenció de la cultura popular, el paper fonamental de la cultura popular en la vertebració de la comunitat o el paper dels joves en la tradició seran, entre d'altres, els eixos dels articles mensuals d'aquesta publicació.
Aprofitant la celebració del 30è aniversari del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i del 10è aniversari del Triangle Jove, Oriol Illa fa una reflexió sobre la importància de l'associacionisme juvenil. La perseverança, el treball i el compromís que implica tirar endavant entitats i projectes com aquests mereixen tot el nostre respecte. Llegir més
Oriol Illa
Si volguéssim definir l'associacionisme juvenil possiblement ho faríem com entitats i/o col·lectius de joves i per a joves. La publicació que aquí ens ocupa té com objecte apropar-nos a altres imatges sovint poc conegudes de l'associacionisme juvenil. Dos antics presidents del Consell Nacional de Joventut provaran de trencar amb el tòpics que sorgeixen quan unim els conceptes d'associacionisme i joventut.
Des de diferents àmbits del Tercer Sector s'està demostrant haver assolit altes cotes de consolidació i maduresa. Atesa aquesta circumstància i tenint en compte els canvis de tot ordre que estem vivint i, específicament, alguns canvis que incideixen de manera directa en el Tercer Sector, no seria hora de proposar-se noves fites? Potser un congrés català que, per primer cop, fos de tot el Tercer Sector podria ajudar-hi. No hauria de ser difícil consensuar una agenda de temes a abordar. Llegir més
Carles Armengol i Siscares
Aquesta publicació vol reflexionar sobre la societat civil catalana, la seva organització el paper de les plataformes interassociatives, el món de les ONG, de les fundacions, de les associacions, en definitiva del sector no lucratiu. Un Tercer sector que va prenent i recuperant el protagonisme que li pertoca a Catalunya . Cada mes un especialista reflexionarà sobre els reptes que actuals del conjunt del Tercer sector.
En aquest article es presenta la distinció entre funció i rol i les implicacions a escala de direcció i gestió. Llegir més
Pilar Pujol Furriols
Adaptar-se als nous temps per què l'associacionisme sigui més eficaç i, sense perdre els objectius que la mouen, pugui adoptar aquelles eines organitzatives experimentades en altres sectors perquè l'ajudin a afrontar el repte de la millora i de la qualitat. En aquesta publicació cada mes disposarem d'un article d'actualitat sobre aquests temes.
Quin sentit pot tenir una Declaració de Drets Humans si aquests no s'apliquen i encara menys es viuen amb normalitat tant en l'àmbit públic com privat. Ens cal aprendre a viure en el respecte, sense violència i amb l'objectiu de fer del bé comú un sinònim de bé personal. Llegir més
Eduard Vinyamata
L'objectiu d'aquesta publicació electrònica és la de reflexionar sobre alguns dels temes candents del món d'avui: solidaritat, desigualtats Nord Sud, compromís internacional... Una reflexió des de Catalunya per entendre els problemes del món i posar-hi el nostre granet de sorra. Els autors d'aquesta publicació cada mes ens oferiran un article d'actualitat i de reflexió sobre aquestes temes.
Deixem de proposar activitats infantils a les nostres persones grans i esmercem els nostres esforços per tal de recuperar i donar valor a la memòria històrica personal, que no de la guerra civil, dels nostres avis o de les persones grans que participen en els equipaments. Llegir més
Quico Mañós i de Balanzó
Aquesta publicació incideix en el paper actiu de la gent gran en la societat d'avui. La prolongació de l'esperança de vida, el fet de viure més anys i amb millor salut, han propiciat nous rols, noves estratègies, noves formes de FER-SE gran. FER-SE gran vol dir tenir l'oportunitat de poder-se fer cada dia, d'aprendre al llarg de la vida, de conrear actituds de participació implicades i de viure des de la coresponsabilitat cívica. En aquest apartat trobareu, articles, reflexions sobre diverses temàtiques ( participació, relacions intergeneracionals, civisme, aprenentatge,... ), que ens permetin definir la persona gran, no solament com a receptora de serveis, sinó com a actors implicats en la construcció sdefinir la persona gran, no solament com a receptora de serveis, sinó com a actors implicats en la construcció social.
Federació Catalana del Voluntariat Social • Federació d'Ateneus de Catalunya • Fundació Autònoma Solidària • Xarxa de Voluntariat Ambiental • TEB-Ravalnet • Fundació Catalana de l'Esplai • Fundació Pere Tarrés • Minyons Escoltes i Guies de Catalunya • Associació Cultural Mas Ventós • IWith.org • Ens de comunicació associativa
