En contra de la informació que ens arriba a través dels mitjans de comunicació majoritaris sobre els beneficis dels organismes modificats genèticament (OMG), la introducció de la genètica a l'agricultura té unes implicacions dramàtiques a nivell econòmic, social i humà, especialment ens els països més empobrits. Llegir més
Joana Díaz
La preocupació pel desenvolupament sostenible, l'aprofitament racional del territori o l'educació ambiental s'estan configurant com un dels àmbits més importants en l'agenda social. Cada mes un expert ens escriurà un article que tracti sobre un aspecte d'actualitat mediambiental que sigui d'interès per al món associatiu i de voluntariat.
Quan el jove s'expressa d'una forma diferent a l'establerta, les mirades acusadores jutgen abans de deliberar, assenyalen la diferència perquè en ella hi veiem el reflex de la nostra censura o, fins i tot, el nostre desig insatisfet. Ser jove sempre és una excusa per increpar els comportaments quan fugen de la línia traçada per la moral acceptada. Llegir més
Oriol Illa
Si volguéssim definir l'associacionisme juvenil possiblement ho faríem com entitats i/o col·lectius de joves i per a joves. La publicació que aquí ens ocupa té com objecte apropar-nos a altres imatges sovint poc conegudes de l'associacionisme juvenil. Dos antics presidents del Consell Nacional de Joventut provaran de trencar amb el tòpics que sorgeixen quan unim els conceptes d'associacionisme i joventut.
Els emprenedors socials són molt valuosos per a una societat, fins i tot poden esdevenir persones claus per el desenvolupament d'una regió o un país. La transformació social que persegueixen tindrà més actors a mida que s'aconsegueixi que les inquietuds socials d'aquestes persones impregnin les persones del seu voltant, en un efecte de taca d'oli. Esperem que aquest article ajudi en aquesta direcció. Llegir més
Jordi Gusi
En el marc del continu replantejament de l'Estat del Benestar és important fer reflexió sobre quin ha de ser el paper de la societat civil a l'hora d'abordar temes com la inclusió social, la pobresa o el tractament de les persones discapacitades. Cada mes un expert escriurà un article per abordar temes com el compromís de les entitats i les persones en la solució dels problemes socials, la gestió de serveis públics per part de les entitats sense lucre, el paper del voluntariat social o la necessitat de reconèixer interlocutors de la societat civil davant de l'administració.
Diverses circumstàncies havien anat ajornant el projecte, però un acord de govern del 18 de març de 2008 ha aprovat el Pla Nacional de l'Associacionisme i Voluntariat (PNAV). El veritable repte comença ara. El pla no és sinó una explicitació dels principals reptes del sector amb una colla de mesures proposades per superar-los. Com ho farem? Llegir més
Carles Armengol i Siscares
Aquesta publicació vol reflexionar sobre la societat civil catalana, la seva organització el paper de les plataformes interassociatives, el món de les ONG, de les fundacions, de les associacions, en definitiva del sector no lucratiu. Un Tercer sector que va prenent i recuperant el protagonisme que li pertoca a Catalunya . Cada mes un especialista reflexionarà sobre els reptes que actuals del conjunt del Tercer sector.
La Conflictologia és el compendi de coneixements i habilitats a l'entorn del conflicte, la crisi i la violència que ens duu a cercar formes no violentes de relació i la significació integral de la pau com a forma de pensament i d'acció. Llegir més
Eduard Vinyamata
L'objectiu d'aquesta publicació electrònica és la de reflexionar sobre alguns dels temes candents del món d'avui: solidaritat, desigualtats Nord Sud, compromís internacional... Una reflexió des de Catalunya per entendre els problemes del món i posar-hi el nostre granet de sorra. Els autors d'aquesta publicació cada mes ens oferiran un article d'actualitat i de reflexió sobre aquestes temes.
Les organitzacions tenen un cicle de vida: neixen, creixen i moren. En aquest article es fa referència al procés de tancament a les entitats. Llegir més
Pilar Pujol Furriols
Adaptar-se als nous temps per què l'associacionisme sigui més eficaç i, sense perdre els objectius que la mouen, pugui adoptar aquelles eines organitzatives experimentades en altres sectors perquè l'ajudin a afrontar el repte de la millora i de la qualitat. En aquesta publicació cada mes disposarem d'un article d'actualitat sobre aquests temes.
Deixem de parlar de RSE i parlem de responsabilitat. Aquesta, ha d'anar lligada intrínsecament a la manera d'entendre i fer empresa, responent de les accions empresarials davant de tots els seus grups d'interès. La responsabilitat ens ha de portar a una nova manera de fer i ser empresa. Llegir més
Ramon Guardia Massó
Un cop al mes, un expert ens oferirà un article per trobar vincles entre el món de l'empresa i el món no lucratiu. En els darrers anys els dos sectors han iniciat interessants vies de confluència: l'adopció de valors i compromís per part de sectors empresarials i l'aparició de dinàmiques de col·laboració entre el sector privat i el món associatiu. Conceptes com responsabilitat social de l'empresa, voluntariat empresarial, mecenatge i patrocini són avui més actuals que mai.
Sovint ens trobem amb el comentari, a voltes fet amb sornegueria de: “un altre cop l'avi/a ens explica les seves batalletes”. Aquestes històries, sovint explicades amb ironia i tendresa, amb il·lusió i enyorança, amb senzillesa, ens fan pensar que les persones grans sempre ens expliquen el mateix i que viuen ancorats en el passat. Llegir més
Quico Mañós i de Balanzó
Aquesta publicació incideix en el paper actiu de la gent gran en la societat d'avui. La prolongació de l'esperança de vida, el fet de viure més anys i amb millor salut, han propiciat nous rols, noves estratègies, noves formes de FER-SE gran. FER-SE gran vol dir tenir l'oportunitat de poder-se fer cada dia, d'aprendre al llarg de la vida, de conrear actituds de participació implicades i de viure des de la coresponsabilitat cívica. En aquest apartat trobareu, articles, reflexions sobre diverses temàtiques ( participació, relacions intergeneracionals, civisme, aprenentatge,... ), que ens permetin definir la persona gran, no solament com a receptora de serveis, sinó com a actors implicats en la construcció sdefinir la persona gran, no solament com a receptora de serveis, sinó com a actors implicats en la construcció social.
Les campanes han concentrat al llarg dels anys una sèrie de simbologies i connotacions musicals, religioses, monumentals, històriques i patriòtiques. Aquest article comenta la desaparició d'aquest símbol i alguns intents realitzats per a recuperar-lo. Llegir més
Xavier Orriols Sendra
Un expert escriurà un article mensual sobre les funcions de la cultura popular i tradicional a la Catalunya actual. En moments de globalització cultural, les manifestacions tradicionals és mantenen amb força adaptant-se a les necessitats dels ciutadans del segle XXI. Conceptes com la reinvenció de la cultura popular, el paper fonamental de la cultura popular en la vertebració de la comunitat o el paper dels joves en la tradició seran, entre d'altres, els eixos dels articles mensuals d'aquesta publicació.
Actualment, la majoria d'associacions no disposen de recursos humans ni del temps suficient, no ja per afrontar estratègies de futur, sinó per replantejar-se els models actuals de funcionament. La mateixa dinàmica associativa comporta que “allò urgent” desplaci “allò important”. En l'article es plantegen algunes reflexions a l'entorn de l'adhesió a codis ètics i a la implantació de bones pràctiques associatives. Tot i que ambdós conceptes haurien de ser inherents al mateix fet associatiu, poden ser eines d'utilitat per aquelles associacions que vulguin avançar en la millora qualitativa. Llegir més
Pep Martí
Aquesta publicació vol incidir en l'anàlisi de les noves formes de participació des de la societat civil. En els darrers anys, han aparegut noves formes d'incidència social que no responen als esquemes clàssics. Aquests nous moviments no només plantegen nous reptes en els continguts de les seves propostes sinó també en la forma d'organització, afavorint sovint el treball horitzontal i/o participant en xarxes internacionals. Cada mes, un especialista reflexionarà sobre aquests aspectes.
Federació Catalana del Voluntariat Social · Federació Catalana d'ONG pel Desenvolupament · Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya · Federació d'Ateneus de Catalunya · Fundació Autònoma Solidària · Fundació Chandra-Canal Solidari · Xarxa de Voluntariat Ambiental · Lluïsos de Gràcia · TEB-Ravalnet · Valores y Marketing · Barcelona Voluntària · Fundació Catalana de l'Esplai · Fundació Pere Tarrés · INTRESS · Seniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica · Minyons Escoltes i Guies de Catalunya · Associació Cultural Mas Ventós · IWith.org
