Cantonigròs, Arsèguel..., entre d’altres

Som a ple estiu, temps de vacances... Sembla que la cultura hauria de deixar pas a l’esbarjo: els promotors culturals també tenen dret a descansar. En tot cas, és temps de grans esdeveniments culturals en forma de festivals, dirigits a omplir l’estiueig de les classes benestants, que pot ser més chic si treuen el cap en un d’aquests grans esdeveniments de la cultura. Estàs de vacances, però és bo deixar-se caure... per Peralada, per exemple, o qualsevol altre festival dels que es programen a la Costa Brava, incloses les havaneres de Calella de Palafrugell, on la cultura popular ha adquirit la categoria d’esdeveniment social retransmès per TV3. Al·leluia!

Es programen festivals de tota mena i està molt bé que sigui així. Som un país que atreu molta gent i afortunadament no tothom en té prou a prendre el sol a les platges o inflar-se bevent cerveses... Somiem en un turisme cultural que porti cap aquí tots els que prefereixen tocar les pedres de la història, gaudir de la cultura, obrir l’esperit a les sensacions que ofereix un gran concert. Acostuma a succeir que els esperits cultivats també gaudeixen d’un bon nivell adquisitiu i aquest és exactament el turisme que voldríem.

Per a satisfer aquesta necessitat, les institucions han omplert el país de festivals de què gaudeixen forans i locals. Disposem d’unes magnífiques estructures absolutament professionalitzades per a l’organització d’aquests esdeveniments. Els mitjans de comunicació en fan un gran racó, i contribueixen a vendre entrades a una societat àvida d’escoltar les grans figures internacionals. Barcelona, amb el Grec, ha marcat la pauta des de fa molts anys; fins i tot, des de quan la Ciutat Comtal encara no era entre les grans ciutats turístiques mundials.

Afortunadament, tenim un país equilibrat, on l’interior s’ha anat desenvolupant. Algunes municipalitats han contribuït a l’equilibri, però sobretot ha estat a causa d’iniciatives promogudes per la societat civil i la cultura popular. Ciutats com Girona i Lleida han promocionat el teatre, com ho han fet Sitges i Tàrrega. Manresa, Vilanova i Vic a l’àmbit musical, i tantes altres que se’m queden al tinter. Darrere l’esdeveniment sempre hi ha una experimentada organització, però cal saber com es produeixen iniciatives com el Festival Internacional de Cantonigròs, la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel, el Festival Internacional de les Preses o les representacions de l’espectacle entorn de la llegenda del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses... Es tracta d’iniciatives no professionals fonamentades en el voluntariat cultural. Hi ha promotors que tenen noms i cognoms, que han merescut honors una vegada la societat institucional n’ha descobert la magnífica aportació a la cohesió i a l’equilibri territorial del país.

He conegut alguns d’aquests personatges que han contribuït a destacar en el mapa de Catalunya uns indrets perduts entre muntanyes, com és el cas de Cantonigròs o d’Arsèguel. En altres, la iniciativa ha sorgit de grups de dinamització cultural ben cohesionats, com l’Esbart Marboleny de les Preses o el SAT-Teatre de Sant Joan de les Abadesses. Es fa difícil evitar la relació d’alguns noms, gent que hem conegut contribuint a la tasca de fer país: Artur Blasco i Josep Maria Busquets, ànimes d’Arsèguel i Cantonigròs, en són un bon exemple, però el país disposa d’una autèntica escuderia de promotors culturals, que he tingut la sort de conèixer. Recordo Manel Carrera promovent la Trobada Internacional de Gegants a Matadepera i no puc evitar fer memòria de Joaquim Navarro, el qual potser oblidem injustament, impulsor de les Jornades Internacionals Folklòriques i de l’Aplec Internacional de la Sardana, que, entre d’altres, encara són una plataforma de difusió de la cultura catalana al món.

Segur que queda molta gent per esmentar, però ha de ser una bona cosa que, quan ens preguntem com és possible que acordionistes d’arreu del món acudeixin a un indret de quatre cases enmig del Pirineu o a una colònia d’estiuejants i poca cosa més, com és Cantonigròs, faci gairebé trenta anys que s’hi celebra un festival internacional. Pensem en la gent que ho va posar en marxa i en la que els va donar el suport logístic imprescindible; i potser també en alguns que van sembrar i ara no se sap que hi van tenir alguna relació. El concurs de poesia que Joan Triadú organitzava mig clandestinament a Cantonigròs té alguna cosa a veure amb el festival internacional que s'hi celebra ara; com les anades i vingudes pel país de personatges com Esteve Albert i Manuel Cubeles que, seguint les passes de Joan Amades, van sembrar arreu de Catalunya s'han projectat fins l'actualitat. Tots plegats són un gran referent, encara que no ho siguin per als grans festivals de la jet set de la Costa Brava, que benvinguts siguin també.