Que és l'àmbit associatiu comunitari?
Tan diverses són les àrees, temàtiques i finalitats de les organitzacions que engloben el que anomenem com comunitari que es fa difícil comprendre a que concretament ens referim. Entitats veïnals, culturals, d’educació en el lleure i socials configuren un mapa extens i complex que s’unifica sota un sol criteri: el treball compromès pel benefici col·lectiu; el bé comú per damunt de l’interès particular i l’individualisme.
Organitzacions que neixen, durant el segle XIX, seguint el model de molts altres països europeus que viuen plenament els ideals del Romanticisme i els beneficis i els danys que suposa la jove societat industrial.
L’absència d’un estat que garanteixi les necessitats socials i que defensi una identitat i una cultura pròpia, impulsa el poble a associar-se. Representants d’aquesta època són els ateneus, orfeons, cors i grups excursionistes, entre d’altres. Durant els anys de la Dictadura, les entitats associatives eren els pocs espais d’aire democràtic, refugi de l’opressió franquista i garants de la cultura popular i la llibertat de pensament polític. La societat catalana era víctima de greus mancances socials i només el compromís i l’acció de voluntaris sensibles, responsables i de fortes conviccions feien possible aquests oasis de reivindicació política i cultural.
Tot i no ser la millor època dins del camp associatiu, Catalunya té censades, actualment, prop de 48.000 entitats i més de 2 milions de persones estan vinculades aquestes associacions. La mitjana d’edat d’un associat català és aproximadament d’uns 47 anys. Una edat intermèdia que ens dóna una visió molt gràfica de l’amplií espectre d’edats de les persones que participen d’aquest món a Catalunya. Totes les edats i totes les classes socials, motivacions i finalitats es concreten en associacions juvenils, esplais, ateneus, colles de diables i castellers, escoltes, associacions veïnals, esportives, excursionistes, etc.
En els darrers anys, el moviment ha pres consciència de les seves mancances i debilitats. Arran de diversos congressos i trobades s’han anant establert bases i línies directrius del moviment associatiu. Les administracions, els estaments polítics i els ens municipals recolzen la reestructuració i actualització que li cal al sector.
Així, la creació de diverses entitats de 3è i 4t ordre, com federacions i confederacions són un manifestació d’aquest interès i motivació per treure endavant l’associacionisme davant dels nous reptes com fomentar la participació dels nouvinguts, de grups de joves i de dones, la modernització del discurs i el relleu generacional, els grans reptes de futur.
