Els dos grans reptes del Congrés
Primer. El primers dels reptes és aconseguir que el nostre congrés s’assembli més i més a un procés participatiu. Obrir-lo. Esbotzar-lo! No sobrecarregar-lo d’un discurs precuinat. Descarregar-lo de les motxiles que les persones ‘expertes’ hi aportarem, si no anem amb cura. Cal que la dinàmica viscuda a les sessions permeti pescar perles entre les aportacions de la gent. Que tothom tingui l’oportunitat de ser generós, sense recels, exposant el que percep i observa, el que desitja i espera. El que sap i pensa.
I per a què la dinàmica ens ho permeti, cal que sigui lleugera i gairebé ‘invisible’ en els seus procediments interns: que els participants només n’observem els ritmes i en notem el clima. Res més. Que ens sembli senzill allò que és complexe. Ens hi juguem les espectatives de les entitats i de les persones participants!
Segon. El congrés arriba després de l’aprovació de la Llei del Voluntariat i el Foment de l’Associacionisme. La Llei sortosament ha dibuixat la pista de ball per a una parella que ja feia temps dançava alhora, però per separat: l’associacionisme i el voluntariat ballant plegats. Per fi! Bona notícia. Ara cal que ho disfrutem a les sessions. Que poguem començar a fer les primeres passes junts. Jo, que provinc del món del voluntariat, hi vull escoltar experiències d’encerts i d’errors en el món de l’activisme comunitari, de la cultura popular, del lleure, de les AMPES, de les Associacions de veïns, de les cooperatives de consum responsable, de … Això és el que de debò farà fecundes les realitats que ballem a la pista. En definitiva, el congrés ens ha de disposar a ser creatius i a perdre la por.